Dret i Esport - Derecho y Deporte - Sport Law
by Ferran Pérez

LA VIOLÈNCIA SEXUAL A L'ESPORT
Guia per a persones adultes: (Re)conèixer, parlar i actuar

​

Autor: Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya amb la col.laboració de l'Institut Català de les Dones

​

PRESENTACIÓ

 

Tant de bo no haguéssim de publicar guies com la que teniu a les mans. Això voldria dir que gaudiríem d’un esport lliure, net, practicat amb respecte i allunyat dels perills que amenacen els múltiples beneficis que comporta per a la ciutadania.

 

Amb tot, com a institució pública responsable a Catalunya del foment de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut i font de valors, i de vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta de violència, ens pertoca actuar per evitar que es produeixin situacions que atempten

contra la dignitat i la integritat de les persones, o prendre mesures quan malauradament tenen lloc.

 

És per això que us presentem “La violència sexual a l’esport. Guia per a persones adultes: (Re)conèixer, parlar i actuar”, una actualització de la guia que vam publicar el 2005 i que vol convertir-se en una eina de referència en la tasca de conscienciació, visibilització i elaboració de plans d’actuació que treballin envers la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius.

 

El document, que s’emmarca en les actuacions previstes en el Programa Dones i Esports que portem a terme conjuntament amb l’Institut Català de les Dones, es nodreix de les valuoses aportacions de testimonis que n’han estat víctimes, d’entitats de referència i assessorament

en la matèria, i de publicacions, projectes i recerques que han impulsat institucions i universitats catalanes, estatals i internacionals, amb la col·laboració algunes d’elles de la pròpia Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física.

 

Això ens ha permès explicar en aquestes pàgines les diverses formes en què es manifesta la violència sexual i proposar actuacions que les entitats esportives, actors clau en aquests casos, poden dur a terme, tant per prevenir i detectar casos de violència sexual en l’esport com

per reaccionar-hi. Recomanacions que s’adrecen a tots els agents que d’una forma o altra formen part del sistema esportiu amb la voluntat que trenquem el silenci i revertim la sensació de tabú sobre aquest tema i sapiguem com intervenir quan es produeixi una acció violenta

que afecti homes, dones o joves esportistes.

 

No vull acabar sense fer un agraïment especial a totes les persones i els agents que han aportat la seva expertesa i experiència per fer possible l’obra, i us animo a fer-ne la màxima difusió entre el teixit esportiu català per tal que, entre tots, fem un pas de gegant per construir

un entorn esportiu ple de valors, més segur, més sa i exempt de violència. Aquest és un repte que ens implica a tots i totes. Posem-hi, doncs, tots els nostres esforços.

 

Gerard M. Figueras i Albà

Secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física

 

 

INTRODUCCIÓ

 

El contacte corporal és un element essencial en l’activitat física i l’esport. La millora del rendiment de l’esportista comporta canvis i usos corporals que inevitablement impliquen contacte entre esportistes, entrenadors o entrenadores, família, personal mèdic i altres especialistes. Així, en la majoria dels esports els entrenadors o entrenadores donen

instruccions als i a les esportistes mitjançant el contacte físic (per exemple en l’adopció d’una posició correcta en un exercici). El contacte físic, la proximitat corporal, tocar, donar copets o abraçar són accions que formen part de l’univers conductual de l’esport. És important

que tinguem el coratge d’afrontar i mostrar les emocions que sorgeixen en aquestes situacions. Conèixer i entendre les emocions és una necessitat lligada al creixement tant dels nens i nenes com dels joves que fan esport. Sense contacte físic, l’expressió dels nostres sentiments

(d’alegria, de suport, d’equip...) no seria la mateixa. Entrenar i competir construeix una relació mental, social i emocional entre esportistes, entrenadors i entrenadores, i entre representants i dirigents de les entitats.

 

En el decurs d’aquesta Guia s’exposa el paper clau de les entitats esportives en l’assoliment d’aquest objectiu. Per tractar adequadament la problemàtica de la violència sexual cal que des de les entitats esportives es reconegui la seva incidència, que se’n parli i que s’hi actuï.

I és també necessari que hi hagi un interès ferm per canviar la cultura que fa que la violència sexual dins del món de l’esport sigui encara ara viscuda com un tabú.

 

És per això que la Guia no pretén promoure una actitud d’inhibició corporal. Els contactes corporals, així com l’exteriorització de moltes expressions emocionals, no han de ser una acció tabú ni tampoc una acció reprimida en el món de l’esport. Tanmateix, és important reflexionar,

debatre i compartir sobre aquells que considerem contactes físics acceptables i apropiats, i aquells que són inacceptables i inapropiats en la nostra cultura esportiva. A això cal afegir-hi que la consideració del que “és apropiat o inapropiat” canvia amb el temps i pot variar enormement entre generacions, zones geogràfiques, grups culturals, entre homes i dones i entre nois i noies.

 

En un món de significats canviants, la població adulta ha de ser èticament conscient i capaç de reconèixer els comportaments inapropiats amb menors. De les persones adultes se n’espera que quan s’esdevingui una situació inapropiada tinguin la capacitat i el valor d’actuar. Intervenir

significa prevenir, detectar i actuar davant de comportaments inacceptables, tant si provenen de les persones adultes com d’altres nens o nenes, o d’altres nois o noies. Sabem que és una tasca complexa, però esperem que la Guia pugui ser útil per a tothom a l’hora de fer un entorn esportiu més segur i més sa.

 

 

 

OBJECTIU I PERSONES DESTINATÀRIES

 

L’objectiu d’aquesta Guia és esdevenir una eina de referència en la tasca de conscienciació, visibilització i elaboració de plans d’actuació que treballin vers la prevenció, la detecció i l’abordatge de la violència sexual en contextos esportius. La Guia s’adreça a tots els agents que d’una forma o altra formen part del sistema esportiu –pares i mares, entrenadors i entrenadores, professorat, monitors i monitores, personal tècnic, esportistes, personal directiu o d’administració, personal de manteniment de les instal·lacions esportives i altres persones

amb responsabilitats a l’àmbit de l’esport per a infants i adolescents. La Guia vol contribuir, doncs, a fer un esport català lliure de violències sexuals en totes les seves manifestacions.

 

 

MARC NORMATIU DE REFERÈNCIA

 

Al voltant de la violència sexual hi ha diferents normatives europees, estatals i catalanes. A continuació s’exposen els marcs normatius més propers, d’àmbit estatal i català

 

ÀMBIT ESTATAL

• El Codi civil, en la modificació de l’any 1981, estableix la majoria d’edat als 18 anys a tots els efectes. No obstant, abans de complir els 18 anys, el i la menor pot decidir en alguns aspectes, i un d’aquests és el consentiment sexual, com recull el Codi penal.

• El Codi penal, en la modificació de l’any 2015, estableix que l’edat per al consentiment sexual és als 16 anys, quan anteriorment a aquesta modificació l’edat era de 13 anys. Així, l’actual article 183.1 del Codi penal disposa que “Aquell que realitzi actes de caràcter sexual amb un menor de setze anys serà castigat com a responsable de l’abús sexual amb pena de presó de dos a sis anys”.

• La Llei orgànica 1/1996, de protecció jurídica del menor5, en la modificació de l’any 2015 per a l’accés i exercici a les professions, oficis i activitats que impliquin contacte habitual amb menors, estableix el requisit de no haver estat condemnat per sentència ferma per algun delicte de naturalesa sexual. Aquesta circumstància s’ha d’acreditar amb el certificat negatiu del “Registro central de delincuentes sexuales”. Això significa que les mateixes empreses o entitats d’aquest sector són les responsables de demanar aquest certificat a totes les persones que intervenen en les activitats en què participin menors d’edat.

 

ÀMBIT CATALÀ

• La Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, té per objecte l’erradicació de la violència masclista i la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es garanteixi plenament el dret

inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència es pot manifestar. Així, la violència masclista també es produeix en l’entorn esportiu i està relacionada amb la violència sexual que pateixen,

especialment, les dones i noies, tot i que a l’esport aquesta violència no es limita exclusivament al gènere femení. Existeixen estudis de recerca científica catalana i internacional que evidencien que la violència sexual a l’esport afecta ambdós gèneres.

• La Llei 11/2014, per a garantir els drets de les persones LGTBI, té per objecte establir i regular els mitjans i les mesures per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere, en els àmbits, tant públics com privats, sobre els quals la Generalitat i els ens locals tenen competències. Així, l’article 14 de la Llei exposa tots els àmbits en què les administracions públiques de Catalunya han de garantir i vetllar per la incorporació d’activitats per a la no-discriminació i, concretament, especifica els àmbits de la cultura, el lleure i l’esport.

• La Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, té per objecte establir i regular els mecanismes i recursos per fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida. L’article 30 d’aquesta Llei regula

específicament les polítiques esportives en aquesta matèria.

• El Protocol marc d’actuacions contra el maltractament a infants i adolescents de Catalunya aprovat per acord de Govern, estableix criteris bàsics, clars i homogenis per possibilitar i afrontar el problema dels maltractaments a infants i adolescents abordant la prevenció, la

detecció, l’atenció i la recuperació. Aquest Protocol inclou l’àmbit de l’esport com un dels àmbits clau en la detecció, conjuntament amb els centres escolars, els espais de lleure i els centres de salut.

• El Decret Legislatiu 1/2000, Text únic de la Llei de l’esport1, estableix, entre els principis rectors de la política esportiva de la Generalitat de Catalunya, el foment de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut, així com vetllar perquè la pràctica esportiva estigui exempta

de violència. Així, en acompliment d’aquests principis rectors, l’Administració esportiva ha de vetllar per un esport lliure de qualsevol manifestació de violència que atempti contra la integritat i la dignitat de les persones per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió

de gènere, i desenvolupar les polítiques contra la violència sexual a l’esport.

 

 

CONÈIXER I RECONÈIXER LA VIOLÈNCIA SEXUAL

 

A. CONCEPTES: VIOLÈNCIA SEXUAL (ABÚS I ASSETJAMENT SEXUAL)

 

La violència sexual integra l’abús sexual i l’assetjament L’abús sexual comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit, (inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional) de relacions sexuals, amb independència de la relació que la persona agressora pugui tenir amb la víctima.

 

L’assetjament sexual defineix qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat, d’índole sexual, que tingui com a objectiu o produeixi l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona o de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant, ofensiu o molest.

Tant les recerques catalanes com les internacionals mostren que el col·lectiu de menors (nenes, nens i adolescents d’ambdós sexes) també pateixen violència, abusos i assetjament sexual en el context de l’esport. Aquesta Guia els contempla a tots ells, siguin del gènere que

siguin, com a víctimes.

 

La violència sexual a l’esport és: “Un comportament cap a un individu o un grup d’individus que inclou comportaments sexualitzats (verbals, no verbals o físics) amb intenció o sense, legal o il·legal, basats en un abús de poder i confiança i que és considerat per la víctima o per un espectador com a no-desitjat o coercitiu”.

 

Estudis internacionals i recerques realitzades per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, promogudes pel Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, conclouen que la violència sexual a l’esport inclou les agressions sexuals físiques agressives i

les violacions. Tanmateix, el terme violència sexual també s’aplica com un concepte paraigua per descriure comportaments o actes contra una persona que contenen un element sexual i que, en certa manera, n’erosionen o perjudiquen la seva dignitat i la seva autonomia. Així

doncs, la violència sexual no es limita només a comportaments físics o de contacte, sinó que també engloba actes i comportaments no reconeguts per la llei com a delictes.

 

B. FORMES DE LA VIOLÈNCIA SEXUAL

 

La violència sexual a l’esport es manifesta de diverses formes, recollides totes elles en un contínuum de comportaments i/o accions que van des de no incloure el contacte físic fins a incloure’l de forma molt severa (figura 1).

Violència sexual

 

Violència sexual sense contacte físic

• Fer acudits sexistes, bromes amb insinuacions sexuals

• Cridar de manera que suggereixi sexualització

• Preguntar sobre qüestions íntimes del cos, roba o vida privada

• Fer observacions suggeridores, mirades i missatges amb contingut sexual

• Mostrar fotos, vídeos o objectes amb al·lusions sexuals

 

Comportaments transgressors

• Apropament inadequat

• Contacte inadequat

• Tocaments inadequats als entrenaments

• Massatges inadequats

• Convidar l’esportista individualment a casa, fer un àpat, una beguda, anar al cinema

• Exhibir-se davant la persona afectada

 

Violència sexual amb contacte físic

• Fer petons no desitjats

• Fer carícies sexuals no desitjades

• Mantenir contacte físic de naturalesa sexual no desitjat

• Intentar fer actes sexuals no desitjats

• Fer actes sexuals amb penetració sense el consentiment de la víctima amb o sense

Coerció

 

Figura 1. Violència sexual i contínuum d’accions

 

-A la resta de la Guia trobareu d’altres temes molt interessants com:

 

• magnitud de la violència sexual

• detecció i visibilització de la violència sexual

• prevenció de la violència en entorns esportius, i

• actuacions de les entitats esportives

 

consulteu-la a http://esport.gencat.cat/web/.content/home/arees_dactuacio/esport_i_genere/Violencia_sexual_esport_guia.pdf

​