Sanció per la presencia de banderes estelades al Camp Nou
Assistim a difícils moments en el terreny polític on s’assumeixen projectes de gran envergadura susceptibles de generar moviments tel·lúrics que van més enllà del conegut efecte papallona. El món de l’esport professional per la diversitat de modalitats i pels interessos de tot ordre que genera o li envolta no n’és aliè. Tampoc cal que perdi el seu paper creatiu i vertebrador sempre que aquest es desenvolupi de forma coherent dintre de l’ordre en el qual es desenvolupa i que permet la seva progressió.
La UEFA, organisme esportiu internacional no governamental i responsable en part de l’expansió de l’esport del futbol professional en el contenint europeu ens ha sorprès amb la notícia d’una nova sanció al FC Barcelona, en aquest cas per la presència de banderes estelades (que es relacionen amb la voluntat pacífica d'independència de Catalunya i que no estan prohibides) a l’estadi del club amb motiu d’un partit de la competició internacional de futbol Champions Ligue i de la qual es beneficia aquella, entre altres coses, per la participació de clubs com el sancionat amb la participació del qual es permet fer partícips de la competició a molts dels millors jugadors de futbol del món que formen part del seu planter; fent que l’espectador i/o el telespectador en pugui gaudir.
La sanció s’imposa en un moment delicat pels principals directius dels organismes rectors del futbol mundial els quals són investigats per presumptes pràctiques corruptes o per corrupteles al propi àmbit esportiu (actuacions aquestes si prohibides i penalitzades en entorns democràtics). Sembla que es vol recuperat aquella tàctica, tan rebutjable com impresentable, de buscar caps de prestigi que permeten cridar l'atenció i allunyar aquells altres i alhora fer valer la vareta de comandament sobre la resta d'interessats.
Al fer-ho i, a més a més, amb notorietat "s'aviva el foc" i s'assoleix un efecte boomerang contrari. La sanció s’imposa dotada d'una aparença de legalitat a l'empara d'un article del reglament disciplinari de l’organisme, en concret l’article 16, que obliga a federacions i als clubs a: “mantener el orden y la seguridad en el estadio y sus alrededores antes, durante y después de los partidos. Ellos son los responsables de los incidentes de cualquier tipo y pueden estar sujetos a medidas disciplinarias a menos que puedan probar que ellos no han sido negligentes en ningún caso en la organización del partido” .I que, a més a més, diu que:“las federaciones y clubes son responsables del comportamiento inapropiado por parte de sus aficionados y pueden ser objeto de medidas disciplinarias y directivas incluso cuando puedan probar la ausencia de negligencia alguna en relación con la organización del partido".Considerant entre aquests comportaments indeguts: a"e) El uso de gestos, palabras, objetos que transmita un mensaje no sano para un evento deportivo, particularmente mensajes políticos, ideológicos, religiosos, ofensivos o de naturaleza provocativa".
En el terreny jurídic, qualsevol article ha de ser interpretat en relació amb el conjunt normatiu aplicat i, en aquest sentit, en el cas la sanció requeriria de l’existència d’un “comportament inapropiat” que no ens consta hagi estat justificat. D’altra banda, com ja han reconegut diferents autors, l’organisme europeu forma part del món i com a tal les seves normes no són illes autònomes en mig de l’espai; la seva validesa només cobra eficàcia i efectivitat quan gaudeixen del recolzament de l’ordenament jurídic dintre del qual han d'encaixar. Només la norma jurídica (que pot ser de dret internacional) habilita la licitud d’un reglament esportiu i, per tant, els preceptes d’aquest nomes s’ajusten a dret si encaixen amb aquella. Afortunadament a Europa es protegeixen al màxim nivell els drets fonamentals de les persones i no pot haver cap norma – i menys un reglament esportiu- que els pugui posar en dubte, perquè tots tenim l’obligació de protegir-los, de defensar-los i d’impulsar-los. A més a més, són drets de les persones no de les entitats i això habilita que aquelles els puguin usar de forma pacífica i responsable, és a dir, apropiada.
A l’anterior, s’afegeix la importància del contingut de la llibertat d’expressió i d’opinió que inclou el dret a comunicar o rebre informacions així com el dret a no ser discriminat per raó de les idees polítiques.
Per cert, tot això no esta en regles de joc o en reglaments esportius, està en tractats i convenis internacionals i, en el cas d'Espanya, a la norma constitucional, primera de l'ordre jurídic.
No tinc cap mena de dubte que el FCB i els seus socis es sabran mobilitzar. El primer a l’ordre esportiu i si cal al judicial, els altres per demanar de la Defensora del Poble europeu i de la Comissió Europea l’inici d’ofici de les actuacions oportunes per garantir l'exercici de drets fonamentals a l'àmbit de l'esport en territori europeu.