Proposició de llei de l’esport a Catalunya
Què diu l’exposició de motius?
La proposta de llei deriva d’una iniciativa legislativa popular admesa a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya si bé amb un requeriment de perfecció consistent en la presentació de 50000 signatures autèntiques de suport.
L'exposició de motius fa esment a la normativa vigent, al temps transcorregut i a l’evolució de la pràctica esportiva a partir de les dades facilitades per l’Observatori Català de l’Esport i de com la mobilitat, el turisme actiu i la proliferació d’esdeveniments esportius internacionals de tot tipus estan transformant el model tradicional de pràctica esportiva i obliga a configurar un nou sistema que permeti el creixement (alineat amb els de Amèrica i els països nòrdics) amb les següents característiques: a) dibuixar una única entitat representativa del sector esportiu que seria l’agent col·laborador del poder públic, b) impulsar la transició de les entitats esportives cap al dret privat, c) garantir la pràctica saludable de l’esport i l’activitat física, i d) establir un mecanisme de finançament autònom i estable.
A l’efecte, es confia amb la Secretaria General de l’Esport com l'administració esportiva de la Generalitat, es crea la Unió d’Esports de Catalunya (UEC) com al seu principal col·laborador, es dota a la resta d’entitats esportives d’un caràcter purament privat, es proposa un sistema públic esportiu reduït i col·laboracionista amb l’entramat associatiu català, es proposa una planificació de les instal·lacions esportives que tindrà en compte el parer de la UEC, es regula la llicència esportiva general essent obligatòria per a tots els practicants d’esports organitzats en tant que títol protector de la seva salut i que es compatibilitza amb les llicències federatives, es regula el règim sancionador administratiu (en aquest àmbit), així com el sistema de finançament basat en l’afectació dels ingressos procedents de les llicències esportives generals que van a integrar un fons específic i finalista per al foment de l’esport.
Que trobem d’interès especial en l'articulat?
A manca d’una definició d’esport, i d'evitar el diferenciar entre exercici físic, activitat física i esport, s’opta per definir l’activitat fisicoesportiva pels seus efectes: “element important de salut, educació, cultura, integració i vida social que contribueix a la lluita contra el fracàs escolar i a la reducció de desigualtats socials i culturals que, a més a més, permet adquirir hàbits socials saludables. Trobar-te amb tots aquests efectes al primer article del text legal resulta sorprenent i alhora incomplet al deixar fora d'altres efectes que també procediria ressaltar sense tenir que integrar-los-en, com, per exemple, l’entreteniment i l’ocupació.
D’altra banda, atès que es parla molt de pràctica esportiva organitzada caldria definir-la i fer-la compatible amb la pràctica esportiva espontània, aquella que deriva del mer plaer de fer-la en un moment determinat. Això comporta un plus de pevisió legal com, per exemple, que els horaris no han de condicionar la pràctica esportiva.
Es constitueix la Unió d’Esports de Catalunya (UEC) com una entitat privada, d’utilitat i interès públic i social, que sense afany de lucre es dedica al foment, la promoció i la coordinació de l’esport a Catalunya (ara ja no es diu activitat fisicoesportiva) en col·laboració amb la Secretaria General de l’Esport i que és representativa del conjunt del sector esportiu català si bé (?) estarà constituïda per les federacions esportives catalanes, tot i que s’admet d'altres participacions via representació estamental (?). En definitiva, a més del significat ofert pel nom de l’entitat, entenc que aquesta substitueix la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la participació de la qual és molt reconeguda a l’exposició de motius, amb una visió i missió ampliada del seu camp d’actuació. El futur d’aquesta barreja d'objectiu i participació és incert i potser que la col·laboració de l'esport català amb l’esport olímpic faci necessària una Confederació de federacions esportives catalanes (d'esports olímpics).
Pel que fa al Registre específic d’entitats esportives, la incardinació d’aquestes al món jurídic privat poreta als promotors legislatius a integrar-lo amb el Registre general d’Associacions cosa que pot atendre el principi d'economia però potser no els d'eficacia i eficiencia per manca d'accés directe a la informació que en genera i al seu tractament.
En el títol III de la llei proposada es parla de l’educació física (concepte també diferent del d'activitat fisicoesportiva) però no s’aprofita per tractar i coordinar el tema de les titulacions relacionades amb les professions de l’esport o el de la col·legiació obligatòria en aspectes que puguin ser tractats des de la competència autonòmica.
També, es pretén innovar amb la llicència esportiva general amb la finalitat d’atendre els riscos derivats de la pràctica esportiva sense control, però considero que s’obre un debat sobre el disseny de les relacions entre practicants d'esport i els sistemes públics de salut. Entenc que, a l'efecte, s’han de protegir i coordinar el dret a l’esport i el dret a la salut de tots els ciutadans i ciutadanes i cap practicant, amb o sense llicència, pot veure negada l’assistència sanitària en funció de tenir o no aquella.
Sobre el finançament de l’esport català, pot resultar encertada la idea de disposar d’un fons específic, si bé, la forma d’integrar-lo i la de distribuir-lo haurà de ser objecte de millor atenció i desenvolupament. Hi haurà ens públics que en voldran beneficiar-se i caldrà regular la seva participació. D’altra banda, sóc defensor d’imposar un tribut a l’esport remunerat vinculat principalment amb la transferència de jugadors, matèria en la qual només Xina ha complert.