Futbol i repartiment de diners procedent de l'explotació de drets audiovisuals

Comentari sobre el RD 2/2018, de 12 de gener, relacionat amb la comercialització dels drets d’explotació de continguts audiovisuals de les competicions de futbol professional.

Desenvolupa el RD Llei 5/2015, de 30 d’abril el qual es va articular sobre tres eixos que ens recorda l’exposició de motius de la nova norma:

1) L’obligació de cedir les facultats de comercialització conjunta dels drets audiovisuals de retransmissió a la Lliga Nacional de Futbol Professional (LNFP) i a la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF).

2)Disseny d’un sistema de repartiment dels ingressos amb criteris correctors limitadors de lesa diferències entre els participants, i

3) Assumpció, per cada entitat, de les contribucions obligatòries al Fons de Compensació per a polítiques de promoció de la competició professional i del futbol aficionat, primera divisió del futbol femení, segona divisió B del futbol masculí i les associacions de futbolistes, àrbitres, entrenadors i preparadors físics.

D’acord amb l’article 1 es desenvolupen les previsions d’aquella norma sobre:

a) les contribucions de les entitats participants en el campionat nacional de lliga a la promoció de l’esport i, en particular al futbol aficionat, i

b) les especialitats de la funció arbitral del Consejo Superior de Deportes (CSD) en relació amb determinades matèries previstes als articles 5 i 6 del RDL 5/2015.

En relació a les contribucions de clubs i entitats participants en el campionat nacional, s’estableixen els seus fins: sostenibilitat financera de les entitats que baixen de categoria, desenvolupament del futbol aficionat, protecció social dels esportistes d’alt nivell i dels esportistes aficionats, la promoció de la participació d’esportistes en competicions internacionals i el suport a les associacions o sindicats de futbolistes, àrbitres, entrenadors i preparadors físics de futbol. S’estableix un destí preferent (que no encaixa bé amb els fins anteriors) que és el del pagament de deutes tributàries i amb la seguretat social i a l’efecte s’atribueix a la LNFP una facultat de retenció.

La liquidació de quantitats que correspongui percebre a cada club o entitat es realitzarà al termini de la temporada esportiva i sempre abans de la finalització de l’any natural en què s’iniciï la temporada següent.

També, la LNFP resta facultada per realitzar pagaments a compte a la RFEF i al CSD pel compliment de les obligacions previstes a l’article n6.1 del RDL 5/2015.

En el si del CSD es constituirà una comissió de seguiment per supervisar inversions i despeses dels beneficiaris dels fons, per vetllar pel compliment de la normativa, per avaluar l’eficàcia de les actuacions realitzades i per emetre una memòria anual d’actuacions realitzades en compliment de la norma.

Els clubs i entitats participants en qualsevol de els categories del campionat nacional de lliga han de destinar un 3,5% dels ingressos derivats de la comercialització conjunta dels drets d’explotació de continguts audiovisuals a la constitució d’un Fons de Compensació del qual es beneficien les entitats que participant en l’esmentat campionat baixin per causes esportives de categoria. Els criteris de distribució seran aprovats per l’Assemblea General de la LNFP la qual els inclourà en els seus estatuts i reglaments, si be el 90% de la dotació es destinarà a entitats que baixin de primera a segona divisió A i el 10% a les que baixin de segona divisió.

Els clubs i entitats participants en qualsevol de els categories del campionat nacional de lliga han de lliurar un 1% derivats de la comercialització esmentada al punt anterior a la RFEF. L’aportació en concepte de contribució solidària al futbol aficionat es distribueix entre les federacions d’àmbit autonòmic mitjançant percentatges que tenen en compte el nombre de llicències, l’extensió geogràfica o la població. La RFEF ha de publicar al seu web el repartiment efectuat.

El destí dels ingressos percebuts per les federacions d¡àmbit autonòmic és finalista: suport a la participació en competicions oficials de futbol i futbol sala pern part de clubs i entitats no professionals , promoure la implantació del futbol femení, organització de curos formatius d’àrbitres, activitats de suport a les seleccions autonòmiques, contribució al finançament dels costos de lliurament de llicències a determinades persones, implantació del futbol aficionat, promoció del respecte i de valors en el futbol aficionat, garantir la integritat de les competicions esportives, adopció de mesures de prevenció de la violència a l’esport i millorar i reforçar els serveis d’atenció sanitària als estadis.

En el repartiment via RFEF no s’han d’incloure els equips depenents o filials dels inscrits a la LNFP.

Els clubs i entitats participants en qualsevol de els categories del campionat nacional de lliga han de lliurar al CSD un 1% derivats de la comercialització conjunta dels drets d’explotació de continguts audiovisuals a efectes del previst a la lletra d) de l’article 6.1 del RDL 5/2015 (protecció social d’esportistes i participació d’esportistes en competicions internacionals).

No tenen accés en aquest tipus d’ajuts els esportistes d’alt nivell que desenvolupin llur activitat esportiva en equips adscrits a clubs inscrits en la LNFP (Lliga), en els seus equips depenents o filials de l’especialitat de futbol. Tampoc en poden gaudir aquells esportistes d’alt nivell que obtinguin ingressos vinculats a la seva activitat esportiva per sobre d’un import definit pel CSD.

Per a la protecció social del futbol femení i aficionat i pel foment del moviment associatiu, els clubs i entitats participants en qualsevol de els categories del campionat nacional de lliga han de lliurar al CSD un 0,5% derivats de la comercialització conjunta dels drets d’explotació de continguts audiovisuals. La distribució es fa via subvenció que no poden percebre aquells clubs i entitats adscrites a la LNFP.

Finalment, la norma als articles 14 i ss regula la funció arbitral del CSD en relació amb les matèries previstes als articles 5 i 6 del RDL 5/2015, de 30 d’abril, fent una remissió a la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge, pel que fa al conveni arbitral i als seus efectes, i ecloent de l’arbitratge “les eventuals controvèrsies que es puguin suscitar en relació amb l’aplicació dels privilegis i preferències a favor de la Hisenda Pública”.