Suport al control económic efectuat per la Lliga Nacional de Futbol Professional

STSJM (Madrid) 166/2016, de 28 de març, sobre la negativa, en aplicació del límit de despesa establert, a visar provisionalment la llicència d’un futbolista professional per la Lliga Nacional de Futbol Professional (LNFP)

TOP SENTÈNCIA 

Objecte: El recurs s’interposa contra un acord del Consejo Superior de Deportes que va ratificar en alçada la decisió de la  LNFP de no visar o inscriure la llicència de futbolista professional del recurrent (amb el Getafe, SAD).

Són actors el futbolista afectat i l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE). El Tribunal crida l’atenció sobre el fet que el recurs no hagi estat interposat pel club peticionari de la inscripció sinó pel jugador i pel sindicat del qual en forma part (AFE) sense que això obsti a la seva legitimació.

Fets: La LNFP havia denegat la inscripció perquè: “la inscripció del jugador recurrent implica un excés sobre el límit de despesa de la plantilla esportiva que va ser acceptat per l’Òrgan de Validació de la LNFP com a part del pressupost per a la temporada 2014/15 del Getafe, CF SAD”. En la decisió, s’observen l’article 32.4 de la Llei 10/1990, de l’esport, l’article 7 del RD 1835/1991, els Estatuts i el Reglament de la RFEF i els de la LNFP, el Conveni entre aquestes entitats i les Normes i Circulars d’aplicació als clubs i societats afiliats, especialment, les relatives a l’elaboració de pressupostos.

El Consejo Superior de Deportes va ratificar la decisió de la LNFP amb desestimació del recurs d’alçada interposat.

Decisió: Desestimar el recurs.

El debat es planteja pels recurrents sobre el dret al treball del jugador, la capacitat de supervisió i comprovació de requisits atribuïda  a la LNFP, l’abast de l’incompliment de la normativa de control econòmic i, també, sobre el caràcter anticompetitiu (normativa de competència i de la UE) de l'acte recorregut.

Per la seva banda, els recorreguts es defensen al·legant la licitud de la normativa aplicada que no limita la competència sinó que la salvaguarda,  l’objectiu de sostenibilitat del futbol professional i la no vulneració del dret al treball perquè el contracte del futbolista no té res a veure amb l’obtenció o no de la llicència. En relació amb la normativa aplicada, es de ressaltar el següent: “el artículo 32.4 de la Ley 10/1990 (la preceptiva licencia de la Federación Deportiva española correspondiente con las condiciones exigidas reglamentariamente), la contenida en el R.D 1835/1991 (para participar en competiciones profesionales la licencia de la Federación debe ser visada por la Liga Profesional) y afirma que el desarrollo normativo de estos extremos se contiene en el artículo 114 Libro II del Reglamento General de la RFEF que define la licencia definitiva del futbolista como documento que confirma la inscripción por un equipo de un club que debe ser visada por la LNFP y tramitada según el artículo 3 de sus Estatutos y el visado se define en el artículo 1 y añade en el 5 que corresponde a la LNFP como la realización de las funciones materiales de comprobación de los extremos exigidos para poder participar en competiciones profesionales”.

També, és important la referència que es fa al Conveni de coordinació entre RFEF i LNFP on al seu apartat XII Títol IV s’estableix que: “se considera necesario el visado de la LNFP para expedir la licencia la RFEF. Añade que los condicionantes del visado y posterior licenciase han venido configurando progresivamente tal como consta en el artículo 116 del Reglamento General dela RFEF que condiciona la expedición de la licencia a que el club solicitante no tuviera deudas pendientes con personas físicas o jurídicas integradas en la organización reconocidas en la forma fijada en el artículo 192 del propio Reglamento”.

Entre les al·legacions dels recurrents hi ha les relatives a la normativa aplicable i al seu abast. A l’efecte, és interessant allò que es diu sobre que la decisió: “infringe el artículo 1.1 de la LDC y del 101.1 TFUE al ser un acto anticompetitivo que restringe la competencia en el mercado dado que cualquier limitación que afecte a la capacidad de un club para desarrollar la política de fichajes que libremente decida es una limitación a su estrategia empresarial y estas medidas no son inherentes ni proporcionales a la consecución de los objetivos perseguidos y se otorga al Órgano de Validación la potestad de fijar unilateralmente los límites en los que se moverá la estrategia de fichajes de cada club”.

El TSJ parteix d’una important premissa: “la normativa aplicada está dirigida al Club que es el solicitante de la tramitación dela inscripción y visado de la licencia definitiva del jugador recurrente por lo que los requisitos, derechos y obligaciones a que se hace referencia es de los Clubes o sociedades deportivas no de los jugadores por lo que los derechos invocados a título personal lo son en cuanto le afecta la normativa dirigida a dichos clubes”. Els efectes de les actuacions recorregudes sobre el contracte del jugador (relacions club/jugador, s’haurien de tractar per la jurisdicció social.

El Tribunal recorda diferents aspectes interessants sobre l’organització de l’esport estatal previstos a la Llei 10/1990 relatius als objectius de la llei i al model d’associacionisme esportiu i ressalta tres aspectes: 1) la importància de l’aspecte mercantil i econòmic de l’esport, 2) la tutela de l’administració sobre el joc i 3) la rellevància de les funcions de les lligues professionals, sense fallida del nucli federatiu perquè la llei de l’esport: “reconoce personalidad jurídica y autonomía organizativa y funciona la las Ligas profesionales hasta el grado y con la intensidad que ese modo de práctica deportiva aconseja. De ahí que se permita a las Ligas la organización de sus propias competiciones en coordinación con la respectiva Federación deportiva española”.

El Tribunal analitza la normativa d’aplicació a la LNFP i considera que ostenta una potestat de control econòmic sobre els clubs que integra (article 25 del RD 1835/1991 i altres preceptes) gaudint de cobertura normativa per a l’elaboració d’unes normes internes encaminades a l’elaboració de pressupostos i a supervisar el seu compliment. En el context d’aquesta potestat de supervisió, el TSJ es pregunta si aquesta li permet la denegació de la tramitació de la inscripció i el visat d’una llicència d‘un jugador contractat. A l’efecte, valora les normes internes federatives sobre llicència i la seva necessària obtenció per a la participació en competicions de caràcter professional i de com aquelles han de ser visades, en el cas del futbol,  amb caràcter previ al seu lliurament, per la LNFP. No hi ha límits a la capacitat de supervisió de la LNFP i, per això, aquesta es pot exercir: “fins al punt de poder denegar la tramitació de la inscripció d’un jugador si, en cas d’accedir-hi, es sobrepassen els límits fixats per l’Òrgan de validació com a cost de plantilla per a la temporada”.

El TSJ entén que pertànyer a la Lliga suposa acomplir amb les seves Normes, Instruccions i Circulars i que la supervisió econòmica que en fa contribueix a la bona marxa i manteniment dels clubs i societats esportius i garanteix el desenvolupament de l’espectacle. Per això no observa vulneració de drets de la competència: “no sólo en la normativa indicada ya desde la Ley del Deporte sino también por lógica jurídica, las competencias de supervisión económica de los clubes asociados corresponden a la Liga porque su composición exclusiva por Clubes le permite desarrollar esas funciones y propiciar la efectividad de la garantía de que el espectáculo deportivo que es la Liga con sus aspectos mercantiles va a desarrollarse durante la totalidad de la temporada por todos los equipos que la inician. Esta garantía contribuye no sólo a la buena marcha y al mantenimiento de los clubes sino, también, al disfrute del espectáculo como tal por los aficionados que participan del fútbol en los diferentes aspectos deportivos y de ejercicio de apuestas que tienen a dicho deporte como motivo de las mismas. Es esta doble condición del Deporte la que hace imposible estimar el argumento de infracción del derecho a la competencia que coincide, además, con el motivo por el que es una actividad tutelada por la Administración del Estado a través del Consejo Superior de Deportes y por lo que tiene la cobertura normativa indicada ”.