S TSJ CAT 1816/2025, de 19 de maig, sobre la inexistència de causa d’inelegibilitat per compatibilitzar càrrecs directius obtinguts en un procés electoral posteriorment anul·lat amb la condició de candidats en el nou procés electoral convocat   Objecte: recurs contenciós administratiu contra la resolució desestimatòria del Tribunal Català de l'Esport (TCE) de 30 de maig de 2023, impugnada pel recurrent en lo referent a la concurrència de causa de inelegibilitat sobrevinguda en la candidatura del guanyador com a conseqüència d’haver compatibilitzat càrrecs directius i de candidat a president.   Fets: Procés electoral en el si de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a l’any 2022 que s’ha de tornar a repetir per decisió del TCE de 10 de gener de 2023 (nul·litat de ple dret) davant les irregularitats comeses. A la FCF no s concedint a la Junta directiva la possibilitat de romandre en el càrrec fins el 3 de febrer. Davant d’això, el TCE va requerir que en el termini de 24 hores es constituís  obligatòriament una Comissió Gestora de la FCF i la retirada dels medis oficials federatius tots aquells comunicats de la Junta directiva que tenien un clar matis electoral. Les eleccions van tenir lloc el 13 de febrer, i va guanyar la mateixa candidatura. Durant les eleccions es van produir nombroses irregularitats que van ser denunciades davant el TCE,  a més a més d’haver-se fet una activitat propagandística amb recursos federatius. Per al TCE: “va haver un exercici il·legítim del càrrec per part de la candidatura guanyadora com a mínim durant 16 dies. No obstant això,, considera que no es tracta d’un cas de inelegibilitat i tampoc d’incompatibilitat per inelegibilitat sobrevinguda i que el resultat de l’acte de la votació és un fidel reflex de la voluntat del cos electoral expressat democràticament”.   Contra la decisió del TCE s’interposa aquest recurs contenciós administratiu i el recurrent al·lega que: “el procediment va estar ple d’irregularitats molt a prop del frau electoral (s’esmenten), i que la incompatibilitat del càrrec directiu i de candidat no es una qüestió baladí en tant que vulnera principis del procés electoral com el de la igualtat d’oportunitats dels candidats, i entén que aquesta circumstància comporta la inelegibilitat de tota la candidatura, i que s’ha de proclamar la segona candidatura més votada (per aplicació supletòria de la LOREG); diu que la inelegibilitat es la impossibilitat jurídica de desenvolupar els dos càrrecs de forma simultània”.   La recurrent pretén la declaració de nul·litat de la proclamació de candidatura i que se li reconegui el seu dret a a ser proclamat president de la FCF per haver estat la segona candidatura més votada, sense necessitat de repetir les eleccions- La Generalitat s’aplana a la primera de les pretensions: nul·litat de la candidatura mentre que els codemandats (FCF i president electe) s’oposen.   Decisió: Desestimar el recurs   Motivació:  Després de negar pretensions de prejudicialitat penal i d’invalidesa d’aplanaments parcials el TSJ CAT entra a valorar: “si hi ha o no la causa de inelegibilitat sobrevinguda al·legada por l’actora com a conseqüència de que els membres de la candidatura continuessin en el desenvolupament dels càrrecs durant 14 dies de gener malgrat que un dia abans se’ls va notificar la resolució del TCE”.   Es recorda que a la resolució del TEC recorreguda s’indica que: “ni en els Estatuts ni tampoc a las normes que regulen els processos electorals d’àmbit esportiu es contempla una situació com la que s’ha originat en el cas on es produeix l’exercici il·legítim del càrrec de president i membres de la Junta directiva un cop anul·lat el resultat de la votació de 22 de maig de 2022, en la qual la candidatura del codemandat va obtenir la majoria; per concloure (article 6 de la LOREG i doctrina del TC), que no concorre causa d’inelegibilitat ni d’incompatibilitat por inelegibilitat sobrevinguda”.   Para el TSJ CAT: “En el caso, en el momento de proclamación de las candidaturas ni el Sr. Benito ni los miembros de su candidatura incurrían en causa de inelegibilidad. Tampoco en el momento de la votación y en el d eproclamación del resultado existía causa de incompatibilidad puesto que se había producido el cese como presidente y miembros de la Junta directiva. Por ello, conforme a la normativa de aplicación y a la doctrina del Tribunal Constitucional se concluye en la procedencia de desestimación del recurso al no existir la alegada causa de inelegibilidad sobrevenida por incompatibilidad. Nos parece oportuno decir que es cierto que el artículo 38 de los Estatutos de la FCF tiene por objeto evitar que los miembros de las candidaturas puedan ser a la vez presidente y miembros de la Junta directiva, que es lo que ha sucedido en este caso durante un concreto periodo de tiempo como consecuencia de la anulación de la votación realizada el 22 de mayo de 2022 y de la tardanza en cesar en los cargos una vez que fueron notificados de la Resolución de 10 de enero de 2023. Ahora bien,esta tardanza no justifica que se considere como causa de inelegibilidad sobrevenida un supuesto que no tiene encaje en la normativa tal como ha sido interpretada por el Tribunal Constitucional”. A l’efecte, es recorda la STC 192/2012, de 29 d’octubre.

Sentència 873/2019, de 12 de juny, del TSJ Castella i Lleó, sobre la inseguretat que es detecta en el període transitori de presentació de sol·licituds per via electrònica i els efectes de la manca de requeriment de subsanació de defectes en un cas de beques per a esportistes.   Objecte: recurs contenciós administratiu interposat pel  Club Gimnasia Burgos i un esportista contra l’Ordre de la Conselleria de Cultura i Turisme de la Junta de Castella i Lleó de 17 d’octubre de 2017 que va desestimar un recurs de reposició contra una anterior Ordre de 28 d’agost de 2017 mitjançant la qual es va resoldre una convocatòria de beques per esportistes en residències esportives.   Fets: L’administració autonòmica desestima, per extemporaneïtat en la presentació electrònica, una sol·licitud de beca per l’estada en residència d’esportistes i els recurrents no conformes amb la decisió recorren. Al·leguen: “la nulidad de los actos recurridos, por incumplimiento de los deberes de auxiliar al interesado en la tramitación electrónica de la solicitud y/o de requerirle (en su caso) en tiempo y forma para la presentación telemática de la instancia”, i demanen el reconeixement de la condició de beneficiari i el pagament d’una indemnització per despeses d’allotjament, manutenció i dany moral.   L’administració demandada sol·licita la inadmissió del recurs, quan a l’esportista per no haver interposat prèviament recurs de reposició i haver transcorregut més de dos mesos a la data d’interposició del recurs contenciós; pel que fa al club, per no haver acreditat la seva voluntat de recórrer al no haver acreditat l’acord de l’Assemblea General a l’efecte i per manca de legitimació al no justificar: “el interés que tiene en que se conceda una ayuda cuando la denegación de la ayuda ha sido consentida por el deportista que pudiera ser beneficiario de la misma”.   Decisió: Inadmissió del recurs interposat per l’esportista i estimació del recurs interposat pel club.   Motivació: El Tribunal observa que hi ha un supòsit de: “litisconsorcio voluntario que persigue lograr la economía procesal, según se dice en el escrito de conclusiones de los recurrentes, mediante la discusión en un solo proceso de la pretensión de nulidad de los actos recurridos y la indemnización de los daños y perjuicios sufridos”, fet que no obsta a la necessitat de valorar si el recurs s’ha interposat en forma i dintre de termini. I sobre això, entén que el recurs de l’esportista no és admissible perquè: “no está legitimado para recurrir una resolución que desestima un recurso que él no ha formulado”, i que:“podría haber recurrido dicha Orden, pues como posible beneficiario de la ayuda ostentaba un interés legítimo para recurrirla en cuanto no se le incluía como beneficiario aunque la solicitud de la beca solo la pudieran efectuar los clubes deportivos y federaciones”, a més, quan ho fa: “ha transcurrido con creces el plazo de dos meses, previsto en el art. 46.1 de la LJCA , desde su publicación”.   Pel que fa al club, es desestimen les causes d’inadmissibilitat pe tenir interès legítim i perquè al ser reconeguda legitimació en via administrativa no es pot qüestionar en via judicial (legitimació ad procesum). Quan a l’aportació de l’acord de l’òrgan competent per a interposar l’acció es recorda la sentència del Tribunal Suprem de 16 de juliol de 2012 i amb ella la susceptibilitat de subsanació del defecte d’aportació dels documents acreditatius de la decisió de litigar presos per l’òrgan competent del club i com, en el cas: “La parte recurrente ha aportado, atendiendo al requerimiento efectuado por la Sala, certificado del Presidente del Club recurrente en el que se informa que la Asamblea General, órgano competente para acordar la interposición de recursos con arreglo a sus estatutos, ratificó en sesión celebrada el 9 de febrero de 2018, el acuerdo de la Junta Directiva de recurrir los actos aquí impugnados, por lo que el defecto apreciado ha sido subsanado”.   El Tribunal entra en el fons de l’assumpte sobre la conformitat o no a dret de la decisió de desestimar la sol·licitud de beca.   La sol·licitud va ser presentada en suport paper dintre de termini si bé s’havia de presentar via registre electrònic accessible des de la seu electrònica de l’administració autonòmica. Ara bé, no consta cap requeriment administratiu de subsanació (article 68.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre de procediment administratiu).   El tribunal analitza la normativa en joc i considera que: “a la fecha en que debía presentarse la solicitud para la concesión de la beca (julio 2017) nos encontramos en una fase transitoria en la que todavía no han producido efecto las previsiones relativas al registro electrónico (Disposición final séptima de la Ley 39/2015 ), lo que habría de tener lugar el 2 de octubre de 2018 (se ha ampliado el plazo a 2 de octubre de 2020), con la consecuencia de que hasta esa fecha se mantiene en vigor las disposiciones de la Ley 30/1992 y los artículos del Real Decreto 1671/2009, de 6 de noviembre, entre ellos el art. 32 , relativos, en lo que aquí se debate, a materias relacionadas con el registro electrónico”, i diu que: “surge la duda de cuál es el alcance de esta vacatio legis, en definitiva, cuál es el régimen jurídico aplicable en lo que hace a lugares de presentación de escritos, solicitudes y comunicaciones ante las Administraciones Públicas” i que es genera inseguretat jurídica sobre el règim jurídic a aplicar en aquest període transitori sobre la presentació d’escrits i comunicacions, motiu pel qual: “la respuesta a la controversia planteada ha de venir determinada por una interpretación favorable al administrado desde lo dispuesto en el art. 13 de la Ley 39/2015 , en el que se recogen los derechos de las personas (no solo las físicas, sino también las jurídicas, con arreglo al art. 3 de esa Ley) en sus relaciones con las Administraciones Públicas, entre los que se encuentran el de ser asistidas en el uso de medios electrónicos en sus relaciones con las Administraciones Públicas (apartado b) y el de ser tratadas con respeto y deferencia por las autoridades y empleados públicos, que habrán de facilitarles el ejercicio de sus derechos y el cumplimiento de sus obligaciones (apartado g)”, per la qual cosa: “para que el incumplimiento de la obligación de presentar la solicitud electrónicamente produzca las consecuencias negativas antes señaladas es preciso que medie un requerimiento previo de la Administración con las advertencias (durante este periodo transitorio) de que, si no se presenta, la solicitud electrónicamente la presencial carecerá de validez y eficacia y que, si se presenta, la fecha de presentación que se considerará será la de la subsanació”.   L’incompliment d’aquesta obligació de l’Administració no pot perjudicar l’administrat en tant que li ha privat del seu dret a subsanar la deficient presentació de la sol·licitud i s’estima que la presentació ha tingut lloc en termini. També, en relació a la pretensió subsidiària el Tribunal acorda que: “se proceda a la baremación y puntuación con arreglo a las bases de la convocatoria con las consecuencias legales que sean procedentes en función de su resultado” amb la retroacció d’actuacions.