Sanció per la incorrecta utilització de fons

SAN de 15 de desembre de 2017 (rec.13/2017), que confirma una sanció al president d’una federació esportiva per incorrecta utilització de fons

Objecte: recurs d’apel·lació, interposat per particular expresident de la Federación Española de Bolos (FEB), contra sentència del Jutjat Central del Contenciós Administratiu núm.10 de 22 de febrer de 2017 dictada en recurs contra resolució del Tribunal Administrativo del Deporte (TAD) de 24 d’octubre de 2014 en la qual s’imposava una sanció per inhabilitació.

Fets: A l’any 2014 es va imposar al president de la FEB una sanció d’inhabilitació per exercir el càrrec durant un any com a conseqüència de la incorrecta utilització de fons per sobre de l’1% del pressupost anual de l’entitat (articles 76.2.4 de la Llei 10/1990, de l’esport, 15.c del RD 1591/1992 i 15.c del reglament disciplinari de la FEB)

Interposat recurs contenciós el Jutjat Central el va desestimar en sentència de 22 de febrer de 2017 i contra aquesta sentència s’interposa el recurs d’apel·lació.

Els motius al·legats per la recurrent i rebutjats pel Jutjat van ser: “la inexistencia de las irregularidades e infraccions imputadas; que todos los servicios contratados y abonados lo fueron para el desarrollo de una actividad federativa, estando debidamente justificados, ajustados a precio de mercado y que fueron conocidos y consentidos en todo momento por el CSD; que no se ha llevado a cabo actividad probatoria alguna que acredite el carácter doloso o negligente en la conducta de la Federación y su Junta Directiva; la vulneración de la doctrina de los actos propios y el quebranto del principio de confianza legítima y buena fe y, finalmente, la ausencia de motivación en la fijación de la sanción y vulneración del principio de proporcionalidad”.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: En l’apel·lació s’al·lega vulneració del principi de tipicitat per manca d’encaix de la conducta en el tipus previst a l’article 15.c del RD 1591/1992, al no existir incorrecta utilització de fons ni desviament dels mateixos i que: “el hecho de que eventualmente puedan no existir contratos documentados con dos proveedores no significa  que la utilización de los fondos destinos a retribuir servicios prestados por aquellos no sea correcta, pues esa utilización será en todo caso correcta si, como ocurre en este caso, los servicios prestados lo fueron para la FEB, y para fines relacionados con la actividad de la misma”.

Davant d’això, l’AN assenyala que com s’indica a la sentència recorreguda: “en ningún caso la sanción impuesta al recurrente lo ha sido por haber dispuesto en beneficio propio de los fondos federativos, sinó por haber dispuesto de ellos de tal manera que el destino de todas las cantidades gastadas no ha quedado suficientemente acreditada con la documentación obrante en la federación (aunque lo haya sido de otro modo)”, i detalla les actuacions irregulars efectuades (com el no sol·licitar tres pressupostos, la manca de contractes i l’existència de despeses encara no abonades). D’aquesta forma la conducta irregular encaixa en el tipus previst a les normes ja indicades.

També va al·legar la recurrent una errònia valoració de la prova que l’AN també desestima per l’existència de prova de càrrec suficient tenint en compte que: “lo sancionado no es el que los fondos se hubieran desviado o aplicado a fines diferentes de los propiamente federativos, sino las irregularidades detectadas en su utilización”.

Finalment, relacionat amb els principis d’actes propis i de confiança legítima al·legats per la recurrent amb motiu de considerar que el Consejo Superior de Deportes (CSD) disposava d’informació de les actuacions efectuades per algun dels proveïdors afectats per l’expedient, l’AN, seguint al Jutjat Central, confirma que: “el CSD no ha efectuado declaración alguna de voluntad, ni expresa ni tácita, de cuyo sentido objetivo pudiera desprenderse la aquiescencia con la forma de actuar del demandante en sus relaciones con los proveedores, ni con la exigencia y conservación de la documentación justificativa de los gastos, ni con el volumen del gasto asumido, por lo que no puede considerarse su actuación, al promover este expediente, como un comportamiento contradictorio que vulnere las expectativas legítimes del demandante”.