Responsabilitat patrimonial per anul.lació de sancions i perjudicis generats

SAN 30/2016, de 22 de gener, mitjançant la qual s'estima la responsabilitat de l'Estat pels efectes sobre un ciclista professional d'una sanció disciplinària en un cas de dopatge que va ser anul·lada en via judicial.

(veure STS 708/2017, de 25 d'abril)

Fets: L'origen del cas està en la sentencia del TS d'11 de desembre de 2012 mitjançant la qual es va ratificar una sentència del TSJ de Valladolid de 14 de juny de 2011 que va anul·lar unes sancions per dopatge en apreciar irregularitats en el procediment de presa de mostres en un control. El ciclista i una empresa, afectada per la resolució del contracte del cessió dels drets d'imatge amb motiu de les sancions, demanen una indemnització per danys i perjudicis que va ser denegada per l'òrgan competent del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, la resolució del qual, emesa el 30 d'octubre de 2014, és objecte del recurs contenciós administratiu.

El demandant, ciclista professional, entén que no té perquè assumir els danys derivats d'una decisió contrària a Dret que li va impedir continuar amb la seva activitat professional.

L'advocat de l'Estat, per la seva banda, entre altres al·legacions, recorda que el Comité Español de Disciplina Deportiva (CEDD) l'únic que va fer es declarar-se incompetent per resoldre un tema en mans de la UCI (Unió Internacional de Ciclisme).

L'Audiència Nacional situa la pretensió a l'article 142.4 de la Llei 30/1992 (PACiRJ) atès que la responsabilitat demanda es fa derivar de l'anul·lació judicial de sancions imposades per la RFEC (Federació Espanyola de Ciclisme) i confirmades pel CEDD. Recorda que han de concórrer tots els requisits establerts a l'efecte en aquella Llei com el dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament, el nexe causal entre l'actuar de l'Administració i el resultat danyós i la lesió antijurídica, en el sentit d'absència d'un deure jurídic de l'administrat de tenir que suportar el resultat lesiu. A l'efecte, es recorda, entre altres, la STS de 9 de desembre de 2015 (Recurs 1661/2014).

S'examina la raonabilitat i el raonament de la resolució sancionadora que afecta a qüestions que per les demandades són encara controvertides, com si la federació espanyola actua o no en exercici de funcions delegades de l'organisme internacional. Pel Tribunal, la resolució del CEDD (ara Tribunal de l'Esport) es confirmatòria de la dictada per la RFEC i per tant no la modifica amb independència del motiu al·legat i arriba a la conclusió de que: "no es pot excloure la responsabilitat de l'Administració amb fonament en la manca de competència del CEDD-CSD". A més a més, quan al tipus de potestat disciplinària exercit, diu que: conforme al criteri del TS: "entre les funcions públiques exercides per delegació per les federacions esportives hi ha les sancionadores encara que es tracti de competicions internacionals" (organitzades dintre del territori de l'Estat). També, inclou dintre d'aquelles funcions les relatives a la "privació o la suspensió de llicències federatives". A partir d'aquí, sens perjudici del caràcter més o menys raonable de la resolució del CEDD, entén que: "la resolució és atribuïble a l'Administració de l'Estat a l'actuar la federació per delegació d'aquesta i, a més a més, és antijurídica com s'indica a la resolució judicial que la va anular" (per incompliment de garanties en el curs del procediment sancionador reglat). Al costat de la antijuricitat, el tribunal entén que concorren la resta de pressupostos que emparen la indemnització instada tot i que la minora. Al efecte, diu que: "la sanció de suspensió de la participació del ciclista en competicions oficials va comportar un dany efectiu, avaluable i, a més, es dona un nexe de causalitat entre la sanció i la lesió patrimonial".