Reglament de costes i preferència dels actuals ocupants

STS 1646/2016, de 5 de juliol, en recurs contra el RD 876/2014, de 10 d’octubre que aprova el Reglament general de costes.

La pretensió d’anul·lació s’adreça contra la disposició transitòria vint-i-sisena i, en concret, sobre el dret de preferència que es reconeix a favor dels actuals ocupants de domini públic marítim terrestre amb títols extingits o en curs de tramitació. La recurrent considera que és una concessió encoberta d’una pròrroga que es concedeix a qui no té de un dret vigent i quan no pot prorrogar-se allò extingit, cosa que suposa una preferència contrària al principi d’igualtat de tractament als licitadors, i vulnera els principis constitucionalment protegits d’igualtat i llibertat d’empresa i la pròpia llei de costes que desenvolupa, infringint el principi de jerarquia normativa.

L’Advocat de l’Estat considera que no hi ha pròrroga i si una nova concessió la qual no s’atorga de forma arbitrària perquè els terrenys afectats es troben ocupats i amb activitats i instal·lacions obertes (definida pel TS com “la força normativa d’allò fàctic”). També, al·lega que la normativa de contractació pública no és aplicable a les concessions demanials.

El Tribunal Suprem accepta la “legitimació per interès” de la recurrent i la no aplicació de la llei de contractes públics al cas d’acord amb l’article 4.1 de la Llei de contractes del sector públic. Quan al fons, recorda com a l’article 75.1 de la Llei de costes es parla de concursos per a l’atorgament de concessions i autoritzacions seguint procediments respectuosos amb els principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva; i a l’article 81 de la mateixa Llei, de termini de venciment improrrogable llevat que al títol d’atorgament s’indiqui una altre cosa.

L’objecte del recurs és si la disposició transitòria vint-i-sisena esmentada per beneficiar als actuals ocupants de terrenys de domini públic marítim-terrestre, que mantenien la seva activitat o instal·lació oberta (inclou les instal·lacions existents destinades a activitats esportives de caràcter nàutic federat), els hi atribueix una posició d’avantatge i si, en definitiva, resulta proporcionada i adequada als fins perseguits l’atribució per la indicada norma de l’esmentada posició d’avantatge. La recurrent al·lega manca de proporcionalitat.

El TS entén que al no establir-se cap factor o criteri que acoti els termes en què la preferència pugui fer-se valer i consentir, per tant, a partir de tal grau d’indeterminació que pugui prevaler aquella de manera absoluta e irresistible, convertint als que no ostentin altre posició que la de mers precaristes en autèntics concessionaris, la disposició transitòria vint-i-sisena impugnada apareix desproveïda de la justificació objectiva i raonable exigible i no atén les exigències dimanants dels principis d’igualtat de tracte i de proporcionalitat.

El reconeixement del dret de preferència contemplat a la disposició transitòria vint-i-sisena no disposa del necessari recolzament en el text legal de referència. La manca de cobertura suficient en la Llei de costes comporta que la disposició examinada incorri en un vicio de "ultra vires", s’excedeix respecto de la comesa pròpia de tot reglament, en tant que no limita la seva funció a servir del complement normatiu indispensable per tal que les previsions legals que desenvolupa puguin portar-se a efecte i resultar operatives (vulneració del principi de jerarquia normativa).

S’estima el recurs i s’anul.la la disposició transitòria vint-i-sisena sense afectar a les pròrrogues concedides.