Les funcions públiques de les lligues professionals esportives

MUST READ: STS 244/2020, de 19 de febrer, sobre les funcions públiques desenvolupades per les lligues professionals i la competència del Consejo Superior de Deportes sobre un acord de l’Associació de Clubs de Bàsquet en matèria d’incorporació d’un club a la lliga professional

Objecte: recurs de cassació contra sentència de 16 de novembre de 2017 adoptada per la sala de lo contenciós administratiu de l’Audiència Nacional (procediment 604/2015).

Fets: D’acord amb la sentència, els fets van ser els següents: “La Asociación de Clubs de Baloncesto (ACB) recurre la sentencia dictada el 16 de noviembre de 2017 por la Sección Sexta de la Sala de lo Contencioso Administrativo de la Audiencia Nacional, Recurso núm. 604/2015; sentencia que estima parcialmente el recurso que dicha parte había deducido contra la Resolución de 11 de agosto de 2015 del Presidente del Consejo Superior de Deportes (CSD), i que confirma la competencia del Consejo Superior de Deportes para conocer de la cuestión discutida si bien anulando la referida resolución en lo que se refiere a que el día 30 de junio de 2015 el club CBOSAD cumplía el requisito del artículo 8.2.c) de los Estatutos de la Asociación de Clubs de Baloncesto por considerar que no estaba acreditado”. La resolució del CSD afectava a un acord adoptat per l’Assemblea General extraordinària de l’ACB de no inscripció d’un club (CB Orense SAD) en la Lliga Professional.

S’examina la competència del CSD en matèria d’organització de la competició pel que fa a l’exclusió d’un club per manca de compliment dels requisits establerts. L?ACB considera que no hi ha aquesta competència de l’organisme administratiu i pretén que aquesta incompetència sigui reconeguda pel TS i que al mateix temps declari la nul·litat de la resolució que el CSD va adoptar en el cas.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Es destaca l’interès cassacional de l’assumpte sobre: “El ámbito de control administrativo, y en particular la competència del Consejo Superior de Deporte, en cuanto a los requisitos que, estatutariamente, puedan prever las ligas profesionales para la inscripción en las competiciones respectivas, al margen del mérito deportivo”.

El TS parteix de la naturalesa jurídica de les Lligues Professionals i de la seva relació amb les Federacions Nacionals Esportives. Diu que la llei estatal de l’esport (Ley 10/1990, de 15 de octubre) preveu la seva constitució dintre de les federacions esportives: “como asociaciones de clubes que se constituirán, exclusiva y obligatoriamente, cuando existan competiciones oficiales de carácter profesional y ámbito estatal, según lo establecido en el artículo 41 de la Ley”.

Recorda la personalitat jurídica i l’autonomia d’aquestes entitats per a la seva organització interna i funcionament. Però recorda que els seus estatuts i reglaments són aprovats pel CSD previ informe de la federació esportiva corresponent i diu que entre les seves competències hi són les que li pugui delegar la pròpia federació.

Tanmateix, analitzant la normativa de desenvolupament de la llei esmentada (RD 1835/1991, de 20 de desembre) es preveu com l’organització de la competició es fa en coordinació amb la federació esportiva i d’acord amb els criteris que en garantia dels compromisos nacionals i internacionals pugui establir el CSD. Aquesta coordinació s’instrumenta mitjançant conveni.

En relació amb les federacions esportives, informa com la normativa d’aplicació recull la seva naturalesa privada i, al mateix temps, que són entitats que exerceixen funcions públiques delegades, cas en el que actuen com agents de l’administració pública i els actes així dictats són susceptibles de recurs davant el CSD i a la posterior via contenciós administrativa.

En aquest context, sobre la naturalesa jurídica de les Lligues Professionals diu que: “Aunque parece que son entidades puramente privadas, lo cierto es que las Ligas Profesionales han sido creadas por voluntad de la Ley, lo que las asemeja a una corporación pública”, i, a l’efecte, destaca l’obligatorietat de la constitució, l’aprovació de les seves normes estatutàries pel CSD, o la coordinació en matèria d’organització de la competició amb la federació esportiva de la qual en forma part.

A més a més, en el cas fa una relació amb la matèria de les llicències esportives per a la competició professional les quals han de ser lliurades per la federació esportiva sens perjudici del visat que pugui fer la Lliga Professional.

El TS va a considerar que: “si para la competición oficial de carácter profesional y ámbito estatal es obligatoria la constitución de Ligas, si en éstas deben quedar integradas exclusiva y obligatoriamente todos los Clubes que participen en dicha competición tras superar el proceso de inscripción, y si la licencia para la participación en las competiciones oficiales es competencia de las Federaciones, con visado previo de las Ligas, la función típica de organización de la competición que se dice privada por la Liga Profesional de Baloncesto (ACB) queda muy relativizada, máxime si, además, se impone una coordinación con las Federaciones”; i, en relació amb la constitució d’aquestes entitats assenyala que: “no radica en el pacto asociativo, propio de las asociaciones en sentido estricto, sino en un acto del poder público que, además, determina sus fines y les atribuye el monopolio del ejercicio de funciones públicas en cuanto no puede constituirse más que una sola Liga Profesional por modalidad deportiva. Asimismo, debe de predicarse la adscripción obligatoria a las Ligas Profesionales de clubes, entidades, personas, etc. que las integran. Y, por último, las mismas carecen de plena facultad de autoorganización, pues, no sólo corresponde al CSD la aprobación de los estatutos o normativa interna de las Federaciones, sino también un amplio elenco de potestades interventoras y de control sobre las mismas”.

Tampoc oblida el TS, a efectes de la seva interpretació, ni l’obligatorietat legal de constitució en el si de les estructures federatives de lligues professionals ni com els conflictes de competències entre federacions esportives i lligues professionals s’han de resoldre mitjançant resolució del CSD.

I fruit de tot això, indica que: “con independencia de las funciones privadas que puedan desarrollar la Ligas Profesionales, su participación en el visado de las licencias y la competencia de organización general de las competiciones deportivas deben considerarse encuadradas en el ámbito de las funciones públicas que pueden desarrollar y ejercer por delegación legal, convirtiéndose en agentes de la Administración Pública, como las Federaciones Deportivas”.

I amb aquest criteri, considera que la sentència recorreguda encerta al recollir altres sentències del TS com la d’11 de desembre de 2012 i, especialment, la de 18 de juny de 2013 (rec.117/2002) on en un tema de llicències que va derivar en conflicte entre federació i lliga es va estimar la correcció de la via administrativa davant el CSD.

Tot i l’anterior, el TS encara afegeix que: “ninguno de los cuerpos normativos en los que tales preceptos se integran se deriva que los requisitos cuyo incumplimiento puede acarrear la denegación del visado sean sólo los requisitos de índole estrictamente deportiva. Más bien al contrario, el entramado normativo integrado por las citadas normas de rango legal y reglamentario (Ley 10/1990, del Deporte, y Real Decreto 1835/1991, de 20 de diciembre, sobre Federaciones deportivas españolas), junto con las reglamentaciones o estatutos de la Real Federación Española de Fútbol y de la Liga Nacional de Fútbol Profesional -aprobados por sus respectivas asambleas, con el visto bueno del Consejo Superior de Deportes aprobadas- rebelan el designio de atribuir a la Liga Nacional de Fútbol Profesional amplias funciones de tutela, control y supervisión respecto de sus asociados, y, entre ellas, la tarea de supervisar el cumplimiento de los requisitos a que están sujetas las licencias, no sólo los de índole estrictamente deportiva sino también los referidos al régimen de control económico de los clubes”.

Per tant, la conseqüència és que ni hi ha una diferent assignació competencial perquè: “las normas que regulan la materia no contemplan ese deslinde que pretende la parte recurrente entre requisitos deportivos y requisitos económicos, pues, el citado artículo 116.3 establece que no se expedirá ninguna clase de licencia de futbolistas, ni se aceptarán renovaciones, de éstas, a los clubs que tengan deudas pendientes con personas físicas o jurídicas integradas en la organización”.

I en virtut de l’anteriorment esmentat, es reconeix la competència del CSD: “para controlar, en vía de recurso administrativo, los acuerdos adoptados por las Ligas Profesionales sobre la afiliación de clubes de baloncesto profesionales”M de baloncesto profesionales”