Pèrdua d'una subvenció per al futbol no professional

SAN, de 14 de desembre de 2017, sobre pèrdua de la condició de beneficiari d’una subvenció nominativa adreçada al futbol no professional

Objecte: recurs contenciós interposat per la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) contra resolució de la presidència del Consejo Superior de Deportes (CSD) que va desestimar un recurs contra una pèrdua de la condició de beneficiari de subvenció nominativa per a l’exercici 2014.

Fets: La RFEF va ser, a l’any 2014, beneficiària d’una subvenció nominativa concedida per a la distribució per al futbol no professional del 4,55% de la recaptació per l’impost sobre activitats del joc en relació amb les apostes mútues esportives. En una proposta de conveni de col·laboració de 2014 es regula la distribució del percentatge tenint en compte la menor recaptació produïda i les deduccions previstes al RD 403/2013, de 7 de juny. El conveni no és signat per la RFEF i per aquest motiu el 14 d’agost de 2014 es comunica al president de la RFEF l’adopció pel president del CSD d’una resolució específica de concessió del 4,55% i de creació d’una comissió de seguiment a l’empara de l’article 28 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions (concessió directa). La resolució es publica al BOE i es convoca la comissió de seguiment.

La no constitució de la comissió per causes atribuïbles a la RFEF es causa de pèrdua de la condició de beneficiari de la subvenció i els representants de la federació no van acudir a la reunió constitutiva de la comissió esmentada i es va iniciar el procediment de declaració de pèrdua de la condició de beneficiària de la subvenció nominativa concedida que va finalitzar amb resolució del president del CSD de 27 de novembre de 2014 que va acordar la pèrdua de la condició indicada. Interposat recurs va ser desestimat i la nova resolució és l’objecte d’aquest recurs per disconformitat.

La recurrents considera que la manca de constitució de la comissió no és causa legal de pèrdua de la condició de beneficiari de la subvenció i que la inassistència per causa justificada no es pot equiparar amb la no constitució de la comissió per causes imputables a la RFEF.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació:  Sobre la base de l’article 89 del Reglament de la Llei general de subvencions i els articles 37 i 42 de la pròpia Llei general de subvencions, entén la recurrent que: “la constitución de la comisión de seguimiento no puede incardinarse en ninguna de las dos causas esgrimidas como causa de reintegro, por lo que esta incorrecta tipificación conduciría irremediablemente a la nulidad de la resolución de reintegro, por extralimitación en cuanto a la consecuencia imputada”.

L’AN recorda el contingut de la resolució administrativa de concessió de la subvenció quan a la necessitat de constitució de la comissió per no perdre la condició de beneficiari i assenyala que aquesta no consta recorreguda per la qual cosa: “sus términos vinculan tanto a la Administración concedente como a la hoy actora y dado que la RFEF, adjudicataria de la subvención referida, fue convocada a la reunión de la Comisión de seguimiento para el día 8 de septiembre de 2014, sin que se excusase ni compareciera, es claro que concurre la causa que la resolución de 14 de agosto de 2014 establece como de perdida de la condición de beneficiario de la misma”.

A més abundor, es recorden diferents sentències del Tribunal Suprem, com les de 8 de maig de 2017 sobre la subvenció com a mesura de foment i les de 7 d’abril de 2003, 4 de maig de 2004 i 17 d’octubre de 2005 que incardinen la subvenció dins l’àmbit de les potestats discrecionals de les administracions públiques però que: “una vez que la subvención ha sido regulada normativamente termina la discrecionalidad y comienza la previsión reglada cuya aplicación escapa al puro voluntarismo de aquéllas”, que: “el otorgamiento de las subvenciones ha de estar determinado por el cumplimiento de las condiciones exigidas por la norma correspondiente, pues de lo contrario resultaría arbitraria y atentatoria al principio de seguridad jurídica” i que: la subvención no responde a una «causa donandi», sino a la finalidad de intervenir en la actuación del beneficiario a través de unos condicionamientos o de un «modus», libremente aceptado por aquél. Por consiguiente, las cantidades otorgadas en concepto de subvención están vinculadas al cumplimiento de la actividad prevista. Se aprecia, pues, un carácter condicional en la subvención, en el sentido de que su otorgamiento se produce siempre bajo la condición resolutoria de que el beneficiario tenga un determinado comportamiento o realice una determinada actividad en los términos en que procede su concesión”.

En el cas, la constitució de la comissió: “no tenía una causa arbitraria o caprichosa sino la puesta en conocimiento, aprobación y supervisión de las actividades a desarrollar”. I la constitució no va tenir lloc, essent irrellevants, a l’efecte, les al·legacions de manca de constància a l’ordre del dia i la de que el mateix dia hi havia partit de la selecció absoluta de futbol. A l’efecte, l’AN diu que: “la convocatoria a la Comisión, implica necesariamente la constitución de la misma como acto previo para la adopción de cualquier acuerdo o actuación, tampoco consta en el Registro del CSD notificación alguna de la imposibilidad de acudir a la mencionada reunión por parte de los representantes de la RFEF, ni propuesta de calendario de reuniones alternativo, luego no se puede deducir que la RFEF tuviera intención de acudir a la reunión convocada y notificada en tiempo y forma. Tampoco la celebración de un partido de la Selección Española absoluta de Futbol que requiere la presencia y traslado de los miembros de la dirección y representantes de la RFEF impide o imposibilita que haya otros representantes que pudieran acudir a la convocatoria de la repetida Comisión”.