Professora de gimnàstica contractada mitjançant un arrendament de serveis

STSJ Madrid 193/2019, de 7 de març, sobre la inexistència d’una relació laboral ordinària en la contractació d’una professora de gimnàstica rítmica mitjançant un arrendament de serveis

Objecte: recurs de suplicació interposat per la Tresoreria General de la Seguretat Social contra una sentència de 23 de març de 2018 del Jutjat social núm.41 de Madrid on va ser part el Centre de Gimnàstica Rítmica San Sebastián de los Reyes.

Fets: El Centre de Gimnàstica, l’1 de gener de 2017, va subscriure amb una persona un contracte d’arrendament de serveis per prestar serveis com a professora de gimnàstica rítmica. L’activitat es desenvolupa en horari determinat per la professora en un pavelló poliesportiu cedit per l’Ajuntament al Centre. El Centre es limita a facilitar a la professora les dates i les característiques de les competicions en les quals hi participarà. La professora es troba en situació d’alta al RETA (Règim d’Autònoms).

En una inspecció del pavelló, no es va trobar conforme la situació laboral informada i es va aixecar acta per infracció amb una proposta de sanció econòmica i de liquidació per quotes impagades al considerar que hi havia una relació laboral ordinària entre aquelles.

Posteriorment, en procediment d’ofici instat per la Tresoreria amb la finalitat d’obtenir un reconeixement judicial de l’existència d’aquella relació ordinària, la pretensió no és estimada i aquesta sentència va ser objecte del recurs de suplicació.

La Tresoreria General al·lega, amb una petició de modificació/addició de fets provats, que la professora no disposa ni de centre de treball propi ni de personal al seu servei, que havia altres professors impartint classes i donats d’alta al regiment general de la seguretat social i infracció de normes substantives, en concret de l’article 1.1r de l’Estatut dels Treballadors.

Decisió: Desestimar el recurs de suplicació

Motivació: Quan a l’argument consistent en la revisió del fet que la professora no disposa de centre de treball propi ni de personal al seu servei sobre la base de les actes de liquidació i d’infracció de la Inspecció de Treball, el TSJ recorda que: “la revisión de hechos sólo puede ser acogida si el documento de que se trate tiene una eficacia radicalmente excluyente, contundente e incuestionable, de tal forma que el error denunciado emane por sí mismo de los elementos probatorios invocados, de forma clara, directa y patente, y en todo caso sin necesidad de argumentos, deducciones, conjeturas o interpretaciones valorativas ( STS de 16 de noviembre de 1998, recurso 1653/1998 ). Por tanto, no prosperará la revisión cuando el contenido del documento entre en contradicción con el resultado de otras pruebas a las que el órgano judicial de instancia haya otorgado, razonadamente, mayor valor”, i, d’acord amb el criteri de la Sala de lo Social del TSJ de Madrid, en sentència de 19 desembre de 2011: "las actas de infracción de la Inspección de Trabajo no son documentos idóneos a efectos de revisión de los hechos probados, según reiterada jurisprudencia y doctrina, como entre otras ha señalado la sentencia de esta Sala de Madrid de 15-12-03 y el Tribunal Supremo (TS) en sentencias de 15 de enero de 1990 , 12 febrero , 23 julio y 5 octubre 1990 , 23 de abril de 1994 y 10 de julio de 1995 , los informes emitidos por la Inspección de Trabajo y las actas de la Inspección no tienen el carácter de documentos con eficacia probatoria para evidenciar un error de hecho en el recurso extraordinario y carecen de virtualidad revisora en cuanto no son vinculantes ni dan fe de los hechos que contienen, aportando simplemente elementos de juicio a tener en cuenta por el juzgador dentro de la valoración conjunta de la prueba practicada”.

I, per tant, desestima aquesta al·legació per manca d’idoneïtat dels documents proposats per a la revisió del fet provat.

Quan al motiu segon del recurs, l’existència d’altres persones que impartien classes i que estaven donades d’alta en el règim general ordinari pateix el mateix vici que l’anterior i tampoc s’accedeix a la modificació del fet corresponent.

Pel que fa a la infracció de normes, el TSJ examina la concurrència de les característiques pròpies de la relació laboral (prestació de serveis, alienitat, voluntarietat, retribució i dependència) i té en compte que la qualificació dels contractes no depèn de la denominació que li hagin donat les parts sinó de la configuració de les obligacions i de les prestacions establertes. Així, el Tribunal amb esment d’unes sentències del TS, com les de 11 de maig de 2009 i 7 d’octubre de 2009, indica que: “En el contrato de arrendamiento de servicios el esquema de la relación contractual es un genérico intercambio de obligaciones y prestaciones de trabajo con la contrapartida de un precio o remuneración de los servicios. El contrato de trabajo es una especie del género anterior que consiste en el intercambio de obligaciones y prestaciones de trabajo dependiente por cuenta ajena a cambio de retribución garantizada. Cuando concurren, junto a las notas genéricas de trabajo y retribución, las notas específicas de ajenidad del trabajo y de dependencia en el régimen de ejecución del mismo nos encontramos ante un contrato de trabajo, sometido a la legislación laboral”.

D’acord amb l’anteriorment esmentat i en relació amb el cas, el TSJ no considera que hi hagi una relació ordinària de treball perquè: “Los términos en que aparecen redactados los hechos probados, no son compatibles con una relación laboral, sin perjuicio de que deba existir una mínima integración de quien presta los servicios en ciertos ámbitos de la persona que contrata los mismos, como puede ser acudir al lugar habilitado para impartir las clases, o la organización general de las clases de gimnasia rítmica. Y así, se mantiene en la sentencia dictada por el Juzgado de lo Social que la profesora está dada de alta como trabajadora autónoma en el RETA, elige el horario, no recibe órdenes del Centro de Gimnasia sobre su actividad, sin que pueda entenderse como tales el que le fijen las fechas de las competiciones y las características de las mismas, si no va a trabajar no es sustituida por otra compañera, solo percibe sus honorarios si da clase, emitiendo la correspondiente factura, es quien decide la forma de desarrollar las clases en función de un calendario fijado por la Federación de Gimnasia, y utiliza sus propios medios materiales (pelotas, cintas, mazas, arcos, equipo de música, contenido musical)”.