Processos electorals federatius i expedients disciplinaris en paralel

STS 544/2017, de 29 de març, sobre adequació a la llei canària de l’esport d’un acord de Junta de Govern de suspensió de president i directius d’una federació insular amb expedient disciplinari obert.

Objecte: recurs de cassació contra sentència desestimatòria de 27 de febrer de 2015 del TSJ de Canàries, en matèria de suspensió cautelar derivada d’un acord de la Junta de Govern de la Federació Canària de Tir Olímpic de 6 d’octubre de 2010, resolució de recurs d’alçada de 7 de desembre de 2010 i posterior de rectificació parcial de 28 de gener de 2011.

Finalment, el recurs te com únic objecte la resolució del recurs d’alçada de 7 de desembre de 2010 adoptada per la Direcció General de Deportes de la Comunitat Autònoma de Canàries.

Fets: Mitjançant un acord de la Junta de Govern de la federació (FCTO) de 6 d’octubre de 2010 es convoquen eleccions a la federació canària i a les insulars i, alhora, es va proposar la suspensió del president i Junta de Govern de la insular de Tenerife (FITOT) i el nomenament d’una comissió gestora. L’acord va ser sotmès a votació i va ser aprovat per unanimitat.

L’acord va ser recorregut, al·legant, entre altres extrems, la incompetència de l’òrgan, i el recurs va ser desestimat per resolució de 7 de desembre de 2010 a l’entendre que en matèria disciplinària el procediment a seguir per recórrer era la impugnació davant el Comitè Canari de Disciplina Esportiva i que la suspensió cautelar de president i altres directius estava prevista a l’article 48.1 de la Llei 8/1997, de 9 de juliol, de l’esport canari, pel cas d’existir expedients disciplinaris per infraccions molt greus. Quan a la competència, es va entendre que: “la competencia de la Junta de Gobierno viene establecida en la Ley 8/1997, sin que contradiga lo establecido en el Decreto 51/1992 pues no recoge dentro de las funciones conferidas a la Asamblea General de la Federaciones Canarias dicha competencia, por tanto debe atribuírsela a la Junta de Gobierno”.

En cassació, a més a més de defectes de procediment, reclamar contra les costes i instar dany moral, es va al·legar frau de llei: “provocado al amparo de una norma en la que poder basar la suspensión-cese de la Junta de Gobierno de la Federación Insular de Tiro Olímpico de Tenerife, de la que era miembro [su] mandante (Vicepresidente), la Federación Canaria, a través del Juez Único incoa un expediente disciplinario -definitivamente caducado- contra todos los miembros de dicha Junta con el único fin de servir de cobertura para su cese ilegal”.

Decisió: Estimar en part, només sobre les costes processals

Motivació: El TS separa pretensions, d’una banda la impugnació d’actes administratius i de l’altra la pretensió d’indemnització per dany moral el qual inadmet en raó a la quantia sol·licitada.

Pel que fa a una manca de motivació de la sentència recorreguda en relació amb unes al·legacions de frau de llei i vicis i defectes en l’acord de suspensió de president i directius de la FITOT, el TS entén que el motiu no pot prosperar perquè la sentència resol les qüestions en els seus fonaments jurídics tercer a cinquè on consten: “la falta de legitimación del actor para impugnar la resolución de la Dirección General de Deportes del Gobierno de Canarias de 11 de marzo de 2011”, que: “el último párrafo del FD quinto analiza las alegaciones de la demanda relativas a la relación entre la decisión de incoación del procedimiento disciplinario abierto al recurrente y las actuaciones administrativas recurridas, para concluir que el Director General de Deportes no era el competente para resolver sobre los vicios imputados al órgano disciplinario, que lo serían ante el Comité Canario de Disciplina Deportiva” i : “la distinción entre el procedimiento disciplinario y el acuerdo de suspensión y que la convocatoria de elecciones se producía por mandato legal y no por la suspensión del presidente y junta de gobierno o por el procedimiento disciplinario, y todo ello sobre la base del anàlisis de la Ley Canaria 8/1997 del Deporte”.

Així, pel TS no hi ha manca de motivació ni incongruència atès que la sentència: “ha acotado que el acto a que se refiere la supuesta actuación en fraude de ley por la incoación de un procedimiento disciplinario está al margen del proceso, que no es ninguno de los actos recurridos. El deber de motivación no impone que ésta tenga una correlativa extensión con los argumentos de la demanda, ni que deban reproducir el planteamiento y estructura de los escritos alegatorios de las partes. La sentencia ha analizado en derecho todas y cada una de las cuestiones y las ha resuelto, aun cuando, en algún caso, la cuestión no la identifique en los mismo términos conceptuales que hace la demanda”.

Quan a l’ús fraudulent de la incoació d’un expedient disciplinari, el TS ho rebutja i indica que: “La Sala no se ha adentrado en el análisis de aquel acto, por ser ajeno al proceso, además de exponer motivadamente el distinto ámbito de competencia del órgano administrativo que adoptó aquél acto. Por tanto, en modo alguno ha infringido el art. 6.4 del Código Civil”.

Comentari: un eventual mal ús d’un expedient disciplinari en el context d’un procés electoral amb la suspensió de càrrecs directius i president pot requerir d’una norma legal impeditiva.