Mediació esportiva i reclamació d'agent de futbolista
- Ferran Pérez
- Nov 16, 2022
- 5 min de lectura
Actualitzat: Nov 22, 2022

STS 127/2017, de 24 de febrer, sobre mediació esportiva i reclamació de quantitat a futbolista i a una empresa a ell associada, per drets d’imatge, per incompliment de contractes d’intermediació
Objecte: recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació contra sentència dictada en apel·lació per l’Audiència Provincial de Bizkaia el 17 de gener de 2014 mitjançant la qual es va revocar parcialment la del Jutjat de primera instància núm. 8 de Bilbao de 19 de desembre de 2011.
Fets: Una empresa de gestió de serveis esportius va demandar a un futbolista professional i a una empresa que gestionava els drets d’imatge d’aquest en reclamació de quantitats degudes en concepte de comissions vençudes en la gestió del seu fitxatge per un club anglès.
En primera instància es van desestimar les pretensions per no constar acreditada la representació de la demandant en nom del futbolista demandat. En la segona instància es va constatar que l’entitat defensava els interessos de l’esportista tot i que per diferents factors, entre ells de tipus fiscal, era normal que en aquest tipus de contractes aparegués l’empresa gestora com a representant del club. Així es va indicar a l’apel·lació que: “el hecho de que en los contratos aparezcan como representante del Arsenal obedece a la práctica de que el club asuma total o parcialmente el pago de las comisiones al agente, por ser fiscalmente favorable a todos los intervinientes. Para que así sea y el club se obligue frente al mediador del jugador, es preciso que este aparezca como agente del club”. Això va permetre una estimació parcial de les pretensions.
Decisió: Desestimar els recursos
Motivació: No hi ha prescripció perquè l’acció té: “su origen en un contrato atípico de representación en la esfera deportiva incardinable dentro del contrato ordinario civil de mediación o corretaje, que no puede confundirse con los contratos de agencia, arrendamientos de servicios, comisión mercantil y contrato de trabajo, y, por tanto, el plazo de prescripción es el de 15 años”.
En relació als contractes de mediació esportiva i la qüestió de si hi ha dret o no a percebre un 10% de la quantia total del contracte laboral per la totalitat del temps pactat o només fins a 12.05.2008 (com es diu a la sentència recorreguda) data en que es resol el primer contracte i es fa un de nou amb un altre representant diu el tribunal que cal estar a la interpretació del contracte subscrit amb la demandant per tal de precisar l’abast dels drets i les obligacions dels contractants. I en aquest context, es recorda la doctrina pacífica de la sala indicant que: “corresponde al tribunal de instancia la función de interpretar los contratos y sus cláusulas hasta el extremo de que pueda optar entre varias interpretaciones defendibles (sentencia 546/2013, de 12 septiembre), pues el objeto de discusión no se refiere a lo oportuno o conveniente, sino la ilegalidad, arbitrariedad o contradicción del raciocinio lógico, prevaleciendo el criterio del tribunal de instancia aunque la interpretación contenida en la sentencia no sea la única posible, o pudiera caber alguna duda razonable acerca de su acierto o sobre su absoluta exactitud (sentencia 71/2016, de 17 febrero). Por todo ello resulta restringida su revisión en casación a los casos en que se acredite debidamente que la realitzada por la Audiencia Provincial resulta ilógica, arbitraria o contraria a las reglas de interpretación contenidos en el Código Civil”.
El tema es tanca a partir del previst en normes de naturalesa privada aprovades per la Reial Federació Espanyola de Futbol en matèria d’agents i d’intermediaris que van preveure que la remuneració de l’agent es pogués allargar però no més enllà del venciment del contracte de representació o fins que: “el jugador firme un nuevo contrato de trabajo sin la intervención del mismo agente de jugadores”, previsió que: “aunque pudiese no ser la única, sin embargo no peca de ilógica o arbitraria”.
Pel que fa als drets d’imatge gestionats per una tercera empresa, s’al·lega que aquesta no té cap vincle contractual amb la demandant. El Tribunal considera que en aquesta matèria, a més d’evitar el debat sobre “coses noves” i valorar la no impugnació de la decisió del jutjat d’instància és necessari: “un acercamiento a la naturaleza jurídica del contrato que vincula a la actora y al jugador de fútbol, teniendo en cuenta el carácter instrumental que tiene la sociedad para percibir los ingresos que como derechos de imagen corresponden al jugador”, i tenir en compte que: “el agente de jugadores por lo general no se limita a la contratación de estos por un club, acabando su tarea una vez suscrito el contrato, sino que realiza otras muchas funciones durante la vigencia del contrato de mediación en beneficio de su representado”.
Així es fa una valoració de les diferents qualificacions judicials del contracte de representació per arribar a la conclusió de què en totes elles: “late un principio básico, cual es estar a lo expresamente pactado, a lo que cabe añadir que también a todas las consecuencias que, según su naturaleza sean conformes a la buena fe, al uso y a la ley (artículo 1258 CC ). Precisamente, y en relación a los usos, puede servir, según ya es expusimos, como criterio interpretativo los Reglamentos de la FIFA, traspuestos por la RFEF” i es desprèn que: “el agente, por lo general, se convierte en un asesor con funciones de difícil encaje bajo una misma figura, aunque se acerque, según opiniones autorizadas, al agente anglosajón como persona que realiza diferentes funciones siempre relativas a la promoción de contratación”. Al mateix temps, s’indica com en sentència de 21 de gener de 2015 la sala ja va destacar coma rellevant: “el propósito negocial buscado por las partes, y para ello debe atenderse, principalmente, a la autoría negocial como criterio preferente de interpretación y, en su caso, a los usos y costumbres que resulten de aplicación”.
En el cas examinat, la demandant des de que el futbolista era menor d’edat i davant la inexperiència dels pares:” se constituyó ante la inexperiencia de éstos, en el auténtico asesor deportivo del jugador, traspasando así la simple intermediación o corretaje, gestionando sus intereses de futbolista durante toda la vigencia del contrato de mediación” i d’aquesta gestió no resta exclosa la corresponent a l’empresa que explota els drets d’imatge en tant que: se trata de una sociedad instrumental, meramente patrimonial, creada para encauzar a través de la misma la explotación de los derechos de imagen del jugador, para así obtener ventajas fiscales, siendo de hecho el jugador el único dueño de la misma (como reconoce su madre)”. Per això, el TS, tot i corregir el còmput de termini observat pel Jutjat de primera instància i desestimar el recurs del jugador en base a la doctrina sobre equivalència de resultats o pèrdua de l’efecte útil del recurs, considera que: “estamos, pues, en presencia de un agente que profesionalmente presta unos servicios, encuadrables en la gestión de negocios ajenos, que, como declara la sentencia 636/2012, de 31 de octubre, a efectos de prescripción se encuentran sujetos al plazo de tres años previsto en el artículo 1967.1º CC, dentro del concepto amplio del término agente”.
Finalment no s’aprecia vulneració del principi dels actes propis ni retràs deslleial.
Comments