Manifestacions violentes en xarxes socials

SAN de 25 de gener de 2017 (Rec. 812/2015), sobre la incitació a la violència i a l’agressió entre participants en competicions esportives mitjançant declaracions en xarxes socials

Objecte: recurs contenciós administratiu contra resolució del secretari d’Estat de Seguretat en la qual s’imposa a la recurrent una sanció econòmica amb prohibició d’accés a recintes esportius per cinc anys en aplicació de la Llei 19/2007, d’11 de juliol, contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport.

Fets: comentaris amenaçadors i incitadors a la violència en la xarxa social Twitter amb motiu de la mort d’una persona en enfrontaments entre aficions de dos societats anònimes esportives. Infracció qualificada de molt greu.

El recurrent sol·licita que es deixi sense efecte la resolució perquè ell no va escriure els comentaris i no sap com van ser posats en el seu twitter; al·lega vulneració dels principis d’innocència i de culpabilitat i, subsidiàriament, desproporció de la sanció.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació:  Es recorda la sentència de la mateixa secció de 12 de novembre de 2014 (rec. 415/2012) on es va dir que: "El principio de presunción de inocencia, tempranamente trasladado por el Tribunal Constitucional del Derecho penal al Derecho administrativo sancionador (Sentencia 18/1981, de 8 de junio), implica, esencialmente, que sólo puede sancionarse si existen medios probatorios de cargo o incriminadores de la conducta reprochada, que la carga de la prueba incumbe a la Administración que acusa, sin que el imputado esté obligado a probar su inocencia, y que, cualquier insuficiencia en el resultado de las pruebas practicadas, libremente valorado por el órgano sancionador, ha de traducirse en un pronunciamiento absolutorio (por todas, Sentencia 76/1990, de 26 de abril)”.

Es recorda el valor probatori dels fets constatats per funcionaris públics que tinguin la condició d’autoritat quan són degudament formalitzats (llei de procediment administratiu). I, en el cas: “Los datos fácticos dimanan del Acta levantada por la Dirección General de la Guardia Civil”, amb un informe complementari de la Dirección Adjunta Operativa del Mando de Operaciones on es recull l’existència de publicacions esborrades referents als fets, d’altres missatges de justificació i matisació del contingut d’aquells tweets i l’existència de molts missatges que en contestació li van enviar altres usuaris de la xarxa social, en definitiva: “se estima que no ha existido una usurpación de identidad en el uso del perfil”. Al mateix temps, es deixa constància que el recurrent no va bloquejar ni temporalment el compte i que: “lo único borrado por el usuario son los twitts denunciados, que en el mismo día sigue publicando twitts defendiendo sus primeras manifestaciones, que no existe ningún indicio que pudiera hacer pensar a los Agentes que se ha producido una usurpación de la cuenta, así como que el denunciado no aporta copia de ninguna denuncia ante ninguna autoridad ni ante la propia red social por el uso indebido de su cuenta, es parecer de los Agentes denunciantes que carece de verosimilitud la hipótesis al·legada”.

Per tot això, l’Audiència nacional considera que en el procediment hi ha suficient prova dels fets que comporten la tipificació de la infracció i que són de suficient entitat per trencar la presumpció d’innocència i imputar al recurrent, tenint en compte, a més a més, que: “en la vía jurisdiccional, su actuación procesal ha estado huérfana de actividad probatoria alguna, tendente a rebatir los datos y conclusiones que dimanan de las actuaciones obrantes en vía administrativa”.

Tanmateix, es considera correcta la tipificació dels fets dintre de l’article 23.1.b de la Llei 19/2007, d’11 de juliol, perquè: “basta la mera lectura de los twitts que transcribe la resolución administrativa, para apreciar que tales declaraciones, efectuadas por vía internet, conllevan una clara incitación a la violencia y agresión entre los participantes en encuentros deportivos, generándose un ambiente hostil y del promoción del enfrentamiento entre los seguidores de los equipos de fútbol”.

Finalment, es recorda que no hi ha manca de proporcionalitat quan la sanció econòmica s’ha fixat en el mínim quantitatiu i la prohibició d’accés per cinc anys s’estima adequada a la gravetat dels fets.