Llicències de pesca marítima amb taxa sense cobertura legal

STS 1410/2016, de 14 de juny, en matèria de llicències de pesca marítima de recreació a la Comunitat Valenciana. Generalitat vs Federació de Pesca de la Comunitat Valenciana. Norma reglamentària sense cobertura legal suficient.

El motiu del recurs és la sentència, estimatòria en part, del TSJ-València relacionada amb l’article 5 del Decret 41/2013, de 22 de març, de pesca marítima recreativa a la Comunitat Valenciana. Article que va establir una llicència amb abonament de taxa per a la pràctica de pesca marítima recreativa des de terra i que va ser anul·lat per contradir l’article 31.1 de la Llei de costes i el 59.1 del seu reglament de desenvolupament que preveuen “la utilització del mar lliure, pública i gratuïta per a usos comuns i compatibles amb la naturalesa d’aquella”.

A més a més de les normes indicades, s’observen les següents: articles 149.1.19ª i 148.1.11ª de la CE, la Llei 3/2001, de Pesca Marítima de l’Estat i el Decret 347/2011, d’11 de març, de desenvolupament i la Llei 9/1998, de 15 de desembre, de pesca marítima aprovada per la comunitat autònoma i el decret 131/2000, de desenvolupament..

Inicialment, d’aquest conjunt de normes es desprèn que només estava prevista la llicència per a la pesca recreativa submarina i la pesca recreativa des d’embarcació. Ara bé, amb l’article 73 de la Llei 7/2014, de 22 de desembre, de mesures fiscals i altres, es va fer un canvi a la Llei 9/1998 abans esmentada i es va incorporar la necessitat de llicència per a l’exercici de pesca recreativa des de costa.

El TS considera que seria una conclusió il·lògica entendre que l’exigència de llicència de pesca suposa trencar la gratuïtat de l’acció de pescar i destaca que els objectes de la llei de costes i de la llei de pesca marítima són diferents perquè entre altres consideracions: “s’ha de distingir la regulació de l’activitat pesquera de l’accés, la protecció i l’ús d’un bé de domini públic (la costa)”.

En relació amb l’assumpte tractat indica que es clara la infracció de la legislació autonòmica en tant que no hi havia norma legal de cobertura a la llicència qüestionada cosa que va motivar la modificació posterior de la Llei (inexistència de cobertura legal suficient per a la limitació imposada). Per evitar aquesta decisió, la Generalitat va argumentar la discrecionalitat administrativa en el desenvolupament reglamentari, però el TS li recorda que: “l’habilitació per al desenvolupament reglamentari és insuficient per evitar l’excés de regulació legal declarat”.