La UE i el dopatge a l'esport

STJUE, de 18 de juliol de 2006, relativa a un recurs de cassació . Normes adoptades pel Comitè Olímpic Internacional relatives al control del dopatge. Denúncia. Incompatibilitat con las normes comunitàries sobre la competència i sobre la lliure prestació de serveis.

Es tracta del cas Meca i Majcen, nedadors professionals sancionats per dopatge que entenen que la normativa antidopatge del CIO és incompatible amb les normes comunitàries sobre la competència i la lliure prestació de serveis. Desestimació de recurs de cassació.

Es recorda el procediment disciplinari esportiu i con els recurrents no van recórrer el laude arbitral del TAD (Tribunal Arbitral de l'Esport) davant el Tribunal federal suïs competent. La sentència indica que: "la pràctica de l'esport només està regulada pel Dret comunitari en la mesura que constitueixi una activitat econòmica", que: "les disposicions comunitàries en matèria de lliure circulació de persones i lliure prestació de serveis no regeixen exclusivament l'actuació de les autoritats públiques sinó que s’estenen a les normatives d'altra naturalesa que tinguin per finalitat regular col·lectivament el treball per compte aliena i les prestacions de serveis", i que: "la mera circumstància que una norma tingui caràcter esportiu no exclou, de l'àmbit d'aplicació del Tractat a la persona que practica l'activitat regulada per aquella norma o a l'organisme que l'adopta".

El TJUE s'enfronta a un tema de dopatge esportiu i a la seva normativa, i considera que: "la compatibilitat d'una normativa amb les normes comunitàries sobre la competència no pot apreciar-se de manera abstracta...s'ha de tenir en compta el context global en el qual s'adopta la decisió i també els seus objectius"; en el cas, entén que: "l'objectiu general de la normativa es podia considerar que fos la lluita contra el dopatge perquè la competició esportiva es desenvolupés amb noblesa i amb garantia del principi d'igualtat d'oportunitats entre atletes, de la salut, de la integritat i objectivitat de la competició i dels valors ètics a l'esport". També, indica que: "atès que les sancions són necessàries per garantir el compliment de la prohibició de dopatge, l'efecte d'aquestes sobre la llibertat d'acció dels atletes ha de considerar-se, en principi, inherent a les normes antidopatge".

Malgrat això, el TJUE considera que: "procedeix admetre que el caràcter repressiu de la normativa antidopatge i la importància de les sancions aplicables poden produir efectes negatius en la competència perquè podrien conduir, en cas de ser infundades, a l'exclusió injustificada del atleta de les competicions i, per tant, a la falsificació de les condicions d'exercici de l'activitat"; per això, per: "eludir la prohibició de l'article 81 CE, apartat 1, les restriccions a imposar han de limitar-se a allò necessari per assegurar el bon funcionament de les competicions esportives".

Els recurrents no justifiquen l'existència d'error manifest d'apreciació i es desestima el recurs.