La suspensió cautelar de funcions directives

SAN d’1 de febrer de 2018 (rec.562/2015), sobre l’adopció d’una mesura cautelar de suspensió de funcions directives a la Federació espanyola de tennis

Objecte: recurs contenciós administratiu contra acord de 30 de juny de 2015 de la Comissió Directiva del Consejo Superior de Deportes (CSD) que insta al Tribunal Administrativo del Deporte (TAD) l’obertura d’expedient sancionador a la presidenta interina i secretària general de la Reial Federación Española de Tenis (RFET) per infracció molt greu relacionada amb la gestió incorrecta de fons federatius.

Fets: El TAD va obrir dos expedients disciplinaris, un contra el president, el vicepresident i el director general de la RFET per incompliment d’estatuts i un segon, que deriva en els actes recorreguts per negativa a facilitar informació sobre operacions econòmiques i ús indegut de fons.

A l’article 76.2.d de la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport es tipifica com a infracció molt greu la de: “la incorrecta utilización de los fondos privados o de las subvenciones, créditos, avales y demás ayudas del estado, de sus Organismos autónomos o de otro modo concedidos con cargo a los Presupuestos Generales del Estado”, i per aquest motiu la Comissió Directiva del CSD insta del TAD l’obertura d’expedient disciplinari amb suspensió cautelar de funcions des de l’acord d’incoació del procediment.

El recurs contenciós es centra en la suspensió provisional i cautelar de l’actora en l’exercici de les seves funcions dintre de la RFET fins la resolució per part del TAD del procediment.

La recurrent al·lega en la seva defensa infraccions de procediment, improcedència de suspensió cautelar i desproporció de la mesura.

Decisió: Estimar el recurs

Motivació: La part actora interpreta que: “la aplicación de medidas provisionales por parte de la Administración durante la sustanciación de procedimientos disciplinarios tiene carácter excepcional, debe fundamentarse y motivarse convenientemente y debe ser adoptada por el órgano competente una vez iniciado el procedimiento. Señala que tratándose de un acto desfavorable y restrictivo, el trámite de audiencia constituye un elemento essencial e indisponible del procedimiento, cuya omisión genera indefensión, por lo que es nulo de pleno derecho”. Per a l’Advocat de l’Estat, hi ha cobertura legal per a la mesura que entén no és ni excepcional ni de caràcter sancionador.

L’AN considera que: “el acuerdo impugnado, que no requiere audiencia al interesado pues se trata de una medida de prudencia, preventiva y no sancionadora, que no implica acusación de ningún tipo, ni prejuzga actuación alguna, motiva de forma suficiente la adopción de la medida cautelar” i que, en el cas, la mesura de suspensió cautelar només pot acordar-se de forma motivada un cop incoat l’expedient disciplinari però no abans encara que sigui condicional o diferit al moment de la incoació perquè: “se trata de un requisito de procedibilidad, que no puede anticiparse, aun cuando concurra causa suficiente y cuyo incumplimiento origina la nulidad del acuerdo impugnado en este exclusivo extremo, a pesar de que en el momento actual dicha declaración de nulidad carezca de objeto al haber finalizado el expediente sancionador”.