La responsabilitat derivada de la nulitat de sancions

STS de 29 de Juliol de 2013, Recurs 4270/2012, sobre responsabilitat de l'administració derivada d'una sanció imposada a una esportista, atleta amb llicència de la RFEA, posteriorment anul·lada per un Jutjat. Necessitat de judici de raonabilitat.

Interessant i feble sentència del TS davant del qual s’interposa recurs de cassació per a la unificació de doctrina en matèria de responsabilitat administrativa pels danys i perjudicis generats als esportistes per l’obertura d’expedients sancionadors amb sancions executades que desprès s’anul·len judicialment.

Les sentències a contrastar han estat dues de l’Audiència Nacional, una de 29 de maig de 2012 que va negar l’existència de responsabilitat per haver estat anul·lada la decisió sancionadora per temes de forma i no de fons, aquests últims (dopatge) subsistents, i l’altra una de 30 de juny de 2011, que també anul·la la sanció per caducitat i reconeix el dret a ser restituït a l’esportista en els seus drets federatius, esportius i econòmics afectats pels actes recorreguts.

La sentència molt informadora de les que són objecte de contrast, es limita a desestimar el recurs – amb imposició de costes- al no trobar identitat de fonamentació entre les dues sentències, doncs la que reconeix la responsabilitat a diferència de la recorreguda: “no valora, al menos de manera expresa, que la declaración de nulidad de la sanción impuesta viene determinada por la caducidad del expediente sancionador”. Posició que tanca amb l’advertiment – més il·lustratiu- de què: “si lo pretendido por el recurrente es que toda declaración de nulidad de una sanción administrativa por razón de caducidad del expediente es causa suficiente para apreciar responsabilidad patrimonial de la administración por los daños producidos por la ejecución de la sanción, procede indicar que se trata de un posicionamiento equivocado en cuanto prescinde del necesario juicio de responsabilidad que del actuar de la Administración debe realizarse, determinante del deber de soportar o no el daño causado”.

A l’efecte, indicar que l’Audiència Nacional ja recorda que entre els requisits per apreciar l’existència de responsabilitat administrativa la jurisprudència, és a dir, el TS, té en compte l’antijuricitat del dany, de tal forma que si s’adopta un acord dintre dels marges d’allò raonable i així es motiva, desapareix l’antijuricitat de la lesió i l’administrat ha de suportar les conseqüències perjudicials derivades de l’actuació administrativa.