La jornada ordinària i la classificació d'un socorrista segons conveni

STSJ Astúries 263/2019, de 12 de febrer, en reclamació de quantitat per un socorrista subaquàtic derivada d’una novació contractual imposada amb realització d’hores extres no abonades en la seva integritat.

Objecte: recurs de suplicació contra sentència d’11 de juliol de 2018 del Jutjat social núm.4 d’Oviedo en matèria de modificació substancial de les condicions de treball amb diferències salarials a percebre

Fets: El recurrent socorrista aquàtic contractat per l’empresa Eduación Deportiva del Principado SL disconforme amb la sentència del Jutjat social la recorre i insisteix que per una modificació de les condicions de treball va fer unes hores extres que no van ser pagades en la seva integritat. El recurrent entén que la seva jornada ordinària és de 35 hores mentre que a la sentència s’indica que es de 39. La diferència d’import configura la quantitat reclamada.

L’exercici de l’activitat de socorrista aquàtic requereix de qualificació professional amb  titulació actualitzada permanentment. L’actor disposa d’un certificat de professionalitat de socorrisme en instal·lacions aquàtiques de nivell de qualificació de l’any 2017.

El actor va subscriure diversos contractes amb la demandada. En el darrer es va fixar una jornada setmanal de 40h i aplicació del conveni estatal d’instal·lacions esportives. Posteriorment, va sol·licitar una novació contractual perquè en una altra demanda paral·lela interposada per altres treballadors de la mateixa empresa, el Jutjat social núm.3 d’Oviedo en sentència de 5 de desembre de 2017 va estimar que el conveni aplicable als treballadors era el de Deportes del Principat i no el d’Instal·lacions de l’Estat. Aquesta petició de canvi de conveni és acceptada, però porta a l’empresa a comunicar-li, entre altres qüestions relatives al seu comportament, una ampliació de l’horari de treball setmanal.

L’actor interposa demanda i reclama diferències salarials per hores extres realitzades de més. El Jutjat social estima parcialment la demanda i fixa en 6.451,40 euros, la quantitat a abonar per l’empresa. No conforme amb l’horari de la jornada ordinària i les hores extres que la sentència interposa recurs de suplicació.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: Sobre la determinació de la jornada laboral es diu que: “el convenio colectivo para el sector de Grupo de Deportes del Principado de Asturias, aplicable a la relación laboral, fija en 39 horas la jornada semanal para el personal de oficio y subalterno y en 35 para el personal administrativo y técnico. El Convenio en el Anexo I identifica o define y agrupa por niveles las categorías más comunes; concretamente en el nivel IV define la categoría de socorrista acuático”, i desprès de valorar els contractes i les nòmines de l’actor el Jutjat social va considerar que: “el actor fue contratado como socorrista, siendo esta por tanto su categoría, y por tanto se considera que es personal de oficio o subalterno”. En aquest personal el conveni assignava 39 hores de jornada ordinària, a diferència del personal tècnic que havia de fer 35.

Pel TSJ, les al·legacions de la recurrent: “no desautorizan la resolución judicial recurrida”, i assenyala la improcedència de citar el Conveni col·lectiu del comerç en Astúries al resultar inaplicable al cas per ser aliè a la relació laboral analitzada; també diu que la manca de petició de revisió de fets provats comporta que: “no puede acudirse a datos distintos de los consignados en la sentencia del Juzgado”.

Sobre l’al·legació d’equiparació de categoria a la de tècnic amb suport en les funcions realitzades, el Tribunal interpreta que: “Tal equiparación sin embargo no la obtiene de un análisis del sistema de clasificación profesional establecido en el Convenio Colectivo para el sector de Grupo de Deportes del Principado de Asturias, especialmente de la definición de las diferentes categorías profesionales en el Anexo I como sería más ajustado al fundamento de la pretensión, sino que la infiere de otros rasgos menos directos”. A més a més, indica que la recurrent evita un anàlisi del conveni col·lectiu sobre les característiques que permeten diferenciar al personal tècnic de la resta, és a dir, no facilita: “examinar los elementos definitorios de las diferentes categorías para buscar los elementos comunes y los diferenciales a fin de determinar cuál es el grupo en el que encaja mejor la categoría del actor”, cosa que permet al TSJ dir que: “En esta cuestión el recurso no se adentra, pero al señalar que el elemento fundamental para el ejercicio por el actor de su actividad laboral, bajo la categoría de socorrista acuático, no es la titulación sino la experiencia profesional y la autonomía en su ejercicio, no sólo deja fuera del debate el examen de las categorías en el Convenio Colectivo, sino que remite más bien a los profesionales de oficio, que tradicionalmente adquirían los conocimientos de su actividad por ese medio de aprendizaje”.

El TSJ considera que els raonaments del recurs no tenen consistència per donar suport a la reclamació.