La complexitat dels contractes futbolístics

Interlocutòria AN (Jutjat central núm. 5) de 8 de juliol de 2016 (Rec. 62/2015), en procediment penal per un delicte de corrupció als negocis i un altre d’estafa impròpia o simulada. FC Barcelona, Santos FC i altres.

MUST READ

Fets: Se sol·licita una continuació d’actuacions  derivades d’una presumpte obtenció d’avantatges injustificades amb motiu d’un fitxatge d’un jugador de futbol, pel tràmit del procediment abreujat mentre que per uns hi ha frau als titulars reals dels drets econòmics dels jugadors i als clubs competidors en el mercat de fitxatges, els altres demanen el sobreseïment lliure i l’arxiu d’actuacions.

Decisió: La interlocutòria acorda el sobreseïment provisional i arxiu d’actuacions

Motivació: En aquesta interlocutòria es resumeix el procés de contractació del futbolista N. Junior pel FC Barcelona i, abans de la decisió adoptada, es configura l’entorn del procés penal que n’és l’objecte, indicant que les qüestions d’indole esportiva o civil s’han de resoldre en les instàncies i jurisdiccions competents a l’efecte.

Consta, a banda del procés de contractació del futbolista, la següent informació d’interès:

Drets federatius: Els drets federatius estan integrats per la inscripció d’un jugador en una federació de futbol a favor de un club amb el qual té un contracte laboral vigent i per la llicència que li habilita per a jugar amb caràcter exclusiu a favor de l’esmentat club, i, únicament, poden negociar-se i ser transmesos entre els clubs de futbol amb el consentiment del jugador. Però tenen un contingut patrimonial, que és el benefici econòmic que pot percebre el club al transferir el jugador a un altre club abans que finalitzi el seu contracte. En aquest contingut patrimonial, en ocasions  participen tercers, que adquireixen dels clubs participacions en aquests drets econòmics.

Els delictes que s’avaluen són el de corrupció entre particulars ( art. 286 bis CP ) i el d’estafa simulada ( art. 251.3 CP ).

En el primer cas, s’analitza l’operació por la qual a l’any 2011 el FCB va abonar al jugador, a través de N&a, la suma de 10 millons d’euros, comprometent altres 30 milions d’euros per tal que el jugador s’obligués a fitxar pel FCB un cop esdevingués agent lliure, investigant si això va afectar a la normal competència amb la resta de clubs interessats en el seu fitxatge, i si va evitar al FCB el pagament de les quantitats que pel traspàs podrien haver pagat altres clubs als titulars dels drets. Tanmateix, s’investiga si es van acceptar i rebre pel jugador les quantitats esmentades per afavorir al FCB l’adquisició dels seus drets federatius i econòmics sense tenir que competir amb la resta de clubs interessats ni pagar als seus legítims titulars la clàusula de rescissió contractualment pactada.

En el segon cas, l’objecte de la causa és discernir si uns contractes de 15.11.2011 i 06.12.2011 van ser l’instrument o mitjà emprat per a formalitzar, FCB i jugador, l’acord abans indicat, ocultant deliberadament el seu propòsit real amb una causa fingida, i si els contractes de 31.05.2013 (partit amistós) i de 25.07.2013 (dret de preferència sobre determinats jugadors), van tenir per objecte real lliurar al SFC quantitats encobertes o dissimulades sota l’aparença fictícia recollida en els propis contractes.

Consideracions:

No existia una obligació contractual del jugador de treballar, durant la vigència del seu contracte amb el Santos CF, per aconseguir el seu traspàs a un altre club.

Sobta que es defensi com a criminalment responsable per afectar la lliure competència la garantia de 40 milions d’euros que el FCB va fixar en un dels contractes pel cas que el jugador no fitxés per l’entitat i que, en canvi, no es consideri el mateix d’una clàusula del seu contracte vigent on es preveu l’obligació d’abonar un 10% la quantia bruta de tots els contractes d’imatge, publicitat, propaganda o de naturalesa similar i que el jugador signi en un futur  a favor de una de les demandants (DIS).

El compliment de les normes o regles internes de FIFA sobre traspassos de jugadors professionals resten fora de l’abast del procés.

La importància que té el document aconseguit pel jugador i posat a disposició del FCB que el va autoritzar a negociar amb altres entitats esportives i obtenir acords de transferència.

L’habitualitat de la realització de contractes entre clubs esportius per a la celebració de partits amistosos i de la subscripció de convenis en matèria de futbol base i reconeixement de drets sobre jugadors, tenint en compte que: “la celebración de contratos o convenios de colaboración entre clubes no es inusual en el ámbito futbolístico, como tampoco lo es el resultado incierto de estas operaciones y el éxito y el fracaso que pueden resultar para los contratantes”.

Conclusions:

L’existència d’acords complementaris a la transferència d’un jugador, en matèria de partits amistosos, cessió de jugadors u altre tipus de compensacions familiars, habitual en transaccions futbolístiques amb caràcter general i  específicament prevista al conveni de col·laboració que ens ocupa no permet afirmar que aquests contractes siguin per naturalesa simulats, o que no tinguin causa ni contingut real, ni que constitueixin una estafa que els projecti sistemàticament a l’àmbit criminal. Allò que implica únicament es que aquest tipus d’acords són complexes i que, habitualment, no s’esgoten en un simple i únic acord de transferència del jugador.

Quan al fet d’analitzar i interpretar si aquests contractes formen part dels acords globals i que estan tan condicionats per l’acord principal de tal forma que hagi de considerar-se que la causa última que els explica i justifica es justament la transferència; y que la prestació econòmica fixada en cadascun d’aquest contractes complementaris  retribueix no només el seu objecte directe sinó, a més a més, la pròpia transferència, indica l’Audiència que: “una vez constatados que los contratos complementarios tienen existencia real y contenido económico propio y, por tanto, no son contratos simulados y fraudulentos, el determinar si partidos amistosos y derechos de preferencia formaron parte y en qué medida del precio de transferencia del jugador; si la medida de participación proporcional debe ser cuantificada económicamente, y si procede integrar la cantidad resultante (y en qué medida), en el monto total de la transferencia de los derechos federativos, es una cuestión que excede del ámbito de este proceso y que debe ser dilucidado, en defecto de acuerdo entre las partes ante otras jurisdicciones”.

Revocada per l'AN en apel·lació mitjançant interlocutòria de 23 de setembre de 2016 (Res. 545/2016 i Rec. 520/2016).