La competència per catalogar esdeveniments esportius d'interès general
- Ferran Pérez
- Nov 15, 2022
- 4 min de lectura
Actualitzat: Nov 22, 2022

MUST READ: STS de 3 de març de 2015 (rec. 709/2013), sobre la manca de competència de les comunitats autònomes per incidir individualment en la catalogació d’esdeveniment esportiu d’interès general d’un partit de futbol corresponent a un campionat d’àmbit territorial estatal
Objecte: recurs de cassació interposat pel Govern de Canàries contra la sentència de 8 de gener de 2013 dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Canàries (TSJ-CAN).
Fets: El Govern de Canàries mitjançant una Ordre de 21 de gener de 2011 va declarar com a esdeveniment esportiu d’interès general a l’àmbit de la comunitat autònoma un partit de futbol entre el CD Tenerife i la UD Las Palmas del campionat nacional de futbol de segona divisió. Aquesta ordre es va fonamentar en el Decret autonòmic 219/2008, d’11 de novembre adoptat a partir de les previsions de la derogada Llei 21/1997, de 3 de juliol, sobre emissions i retransmissions de competicions i esdeveniments esportius.
La Lliga Nacional de Futbol Professional no ho va trobar conforme i va interposar recurs contenciós administratiu davant el TSJ-CAN que va dictar sentència estimant el recurs i anul·lant la disposició: “aplicando la jurisprudencia que diferencia entre reglamentos internos o de autoorganización de los de desarrollo o ejecutivos; entiende que la Orden es il·legal porque el Decreto 219/2008 fue derogado tácitamente por la Ley 7/2010, que derogó expresamente la Ley 21/1997 de la que el citado Decreto era un reglamento de desarrollo o ejecución. Y si el Decreto 219/2008 no estuviera derogado, la Comunidad canaria carecería de competencias”. En aquest darrer cas, llevat que es tractés de competicions limitades a llur territori o de seleccions esportives autonòmiques.
I contra aquesta resolució del TSJ-CAN s’interposa el recurs de cassació al·legant diferents infraccions de normes, de competència i de jurisprudència constitucional.
Decisió: Estimar el recurs però no la interpretació de la part recurrent
Motivació: Es recorda com el Decret 219/2008, d’11 de novembre és una conseqüència de la Disposició addicional única de la Llei 21/1997, de 3 de juliol, sobre emissions i retransmissions d’esdeveniments esportius que va establir que les comunitats autònomes: “en el ejercicio de sus competencias, podían determinar los acontecimientos deportivos que, por su especial relevancia o trascendencia social o por corresponder a selecciones deportivas de la Comunidad, consideren de interès general en su respectivo ámbitoterritorial, que deberán retransmitirse en directo, en emisión abierta y para todo el territorio de la Comunidad Autónoma”. No obstant això, s’indica que l’objecte del litigi no és la interpretació de la llei estatal sinó els efectes produïts per la seva derogació sobre el decret autonòmic.
I en aquest extrem, es considera que la sentència recorreguda no està encertada al no regir el principi de jerarquia sinó el de competència: “tratándose de competencias en las que el Estado aprueba la normativa básica o común y las Autonomías la específica o propia, dentro de esas bases, la relación se traba entre ordenamientos distintos, luego rige el principio de competència” i, com a conseqüència, amb suport en diferents sentències: “si se modifica o deroga una norma estatal básica por otra norma también básica, el efecto en el ordenamiento autonómico será el desplazamiento o inaplicación de la norma autonómica acogida a la anterior norma básica, no su derogación presunta o tàcita”, tenint en compte que: “el ordenamiento autonómico lo es sin perjuicio de su articulación con el estatal en el ‘supraordenamiento’ constitucional, luego la separación entre ordenamientos no es absoluta, sino que se articula mediante la Constitución” i que: “cuando el reparto competencial actúa sobre una misma materia mediante el concurso, para su regulación global, de normas estatales básicas y autonómicas de desarrollo, surgen entonces entre ambas los efectos denominados de preclusión y de desplazamiento”. Per la preclusió es tanca la porta a la norma autonòmica de la regulació prèviament efectuada per la norma estatal bàsica derogada i pel desplaçament s’inaplica la norma autonòmica prèvia per la norma estatal bàsica posterior a l’espera de nova compatibilitat.
Es cassa la sentència recorreguda per no apreciar l’efecte de desplaçament i substituir-lo pel derogatori i es valora pel TS (article 95.2.d LJCA) l’adequació del decret autonòmic a la nova llei estatal, assenyalant que la posició del Govern canari sobre la seva competència per declarar l’esdeveniment esportiu com d’interès general a l’àmbit del seu territori no hi cap amb la Llei 7/2010 perquè atès l’àmbit territorial del partit de futbol i d’acord amb aquesta: “es el Estado quien declara de interés general un acontecimiento deportivo con arreglo al elenco que recoge. Tal elenco será ampliable, pero de las dos Competiciones Nacionales Profesionales organizadas por la Liga Nacional de Fútbol Profesional, sólo uno se contempla como evento declarable de interés general (Primera División de Fútbol Profesional)” i que es voluntat derivada d’aquesta llei que: “los partidos del Campeonato Nacional de Liga Profesional de Segunda División o Liga Adelante, no sean susceptibles de ser declarados de interés general para su emisión en abierto, salvo que el órgano estatal competente decida ampliarlo a tal caso”.
A més abundor, es recorda que el Decret 219/2008 ha estat derogat i la consideració de l’adequació del criteri seguit a la Directiva 2010/13/UE.
Comments