La competència i el procediment correcte del laboratori

Sentència de 25 de novembre de 2019 de l’Audiència Nacional (rec. 1/2019), confirmant una sanció per dopatge per competència i capacitat del laboratori i del seu personal i manca de suport probatori de les al·legacions en contra de la sanció imposada  

Objecte: recurs d’apel·lació contra sentència de 5 de novembre de 2018 del Jutjat Central contenciós administratiu 5 que va desestimar un recurs contenciós administratiu interposat contra una resolució de 18 d’abril de 2018 del Tribunal Administratiu de l’Esport (TAD) que va estimar parcialment un recurs plantejat contra una altre resolució de l’Agència Espanyola de protecció de la Salut a l’Esport (AEPSD).  

Fets:  L’AEPSD va acordar sancionar un esportista amb multa i suspensió de llicència federativa durant 4 anys per haver incorregut en la infracció tipificada com a molt greu a l’article 22.1.a) de la Llei orgànica 3/2013, de 20 de juny, de protecció de la salut de l’esportista i lluita contra el dopatge: “El incumplimiento de las obligaciones a que hace referencia el artículo anterior, que dé lugar a la detección de la presencia de cualquier cantidad de una sustancia prohibida, o de sus metabólicos o marcadores, en las muestras físicas de un deportista”. La infracció es va detectar amb motiu d’uns controls antidopatge on es va detectar la presència de substàncies prohibides.

L’apel·lant sosté la nul·litat de l’expedient sancionador amb fonament en defectes formals essencials determinants d’indefensió al comportar: “la existencia de importantes deficiències que permiten poner en duda la veracidad y fiabilidad de los resultados analíticos obtenidos de las muestras de orina”. Entre aquestes, informa de l’admissió de proves que no es practiquen, vulneració de la presumpció d’innocència i vulneració de la cadena de custòdia.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: LA Audiència, desprès d’indicar que l’interessat: “intenta en sus extensos argumentos convencer a esta Sala de que el laboratorio que analiza las muestras de orina tomadas no ha acreditado que reúne las condiciones de seguridad ni de garantía en la realización de los análisis efectuados y, además, sostiene que el transporte de las muestras de orina se ha realizado incumpliendo las condiciones de seguridad y de fiabilidad que debe invalidar los resultados analíticos obtenidos”, diu que: “ no aprecia deficiencias formales en la actuación analítica” realitzada en centre acreditat cosa que va suposar: “garantizar la adecuada y correcta titulación de los expertos que efectuaron los análisis así como que los protocolos seguidos para la realización” i més quan la recurrent que coneix la identitat de les persones intervinents no acredita cap manca de capacitació ni de incidència substantiva en els resultats obtinguts, amb la qual cosa no es genera indefensió material.

A més a més, s’indica que: “dada la importante función atribuida a los laboratorios analíticos en el control del dopaje en el deporte se encuentran sometidos a estrictas condiciones para poder obtener autorización así como para su mantenimiento”, i a l’efecte es destaca el contingut de l’article 33 del RD 641/2009, de 17 d’abril, que regula els processos de control antidopatge i els laboratoris autoritzats. En el cas, el laboratori que va realitzar les analítiques disposa de: “la certificación ENAC y la acreditación nº 239/LE485. El alcance de dicha acreditación implica que el laboratorio IMIM cumple con la norma UNE-EN ISO/IEC 17015:2017” que empara els procediments efectuats.

Pel que fa a les al·legacions sobre deficiències a la cadena de custòdia (transport) tampoc s’accepten, atès que a l’expedient resta acreditat el procés de trasllat i els medis emprats: “transporte en botellas de recogida de muestras tipo Berlinger cuyo sistema de sellado permite garantizar la inviolabilidad de la muestra en ellas contenida durante su transporte. Además, las botellas se cierran herméticamente y una vez cerradas su apertura sólo puede realizarse mediante una rotura mecánica e irreversible del precinto. Asimismo, a la llegada de las muestras NUM002 y NUM003 al laboratorio consta que se revisó la integridad de cada una de las muestras recibidas revisando cada una de las botellas y no se constató ningún signo de una posible manipulación comprobando, incluso, que el cierre hermético de las botellas y el sistema de sellado de las muestras estaba intacto”.

Per això, l’Audiència va a considerar que: “se han respetado las exigencias previstas en la Orden PRE/1832/2011, 29 de junio, que regula el área de control del dopaje, el material para la toma de muestras y el protocolo de manipulación y transporte de muestras de sangre” i que: “el apelante no ha demostrado ninguna irregularidad en las pruebas de cargo que ha tenido en cuenta la AEPSAD para considerarle responsable de la infracción prevista en el artículo 22.1.a) de la LO 3/2013, de 20 de junio”.