La competició esportiva i el compliment de les normes econòmiques federatives

SAN 108/2018, de 13 de febrer, sobre l’exclusió d’un club de bàsquet de una competició esportiva per incompliment de normes econòmiques establertes als reglaments federatius.

Objecte: recurs contenciós administratiu interposat pel Club Baloncesto Conquero contra resolució d’1 de setembre de 2016 del Consejo Superior de Deportes (CSD) en recurs contra acord de la Comissió delegada de la Federación Española de Baloncesto (FEB) d’exclusió del club de la competició de la lliga femenina.

Fets:  El club de bàsquet interessa la nul·litat de l’acord federatiu d’exclusió de competició que va ser motivada pels següents fets: “a) Efectuar con posterioridad a las 13:00 horas del día 12 de julio de 2016 las transferencias bancarias del aval por importe de 70.000€ para garantizar sus obligaciones en la competición durante la temporada 2016-2017, según los artículos 126.1 y 126.2 del Reglamento General y de Competiciones y b) No estar al corriente de las obligaciones económicas exigidas por el artículo 125.1 del Reglamento General y de Competiciones para participar en la Liga Femenina al existir una deuda exigible, vencida e impagada por importe de 4.604,28€”.

El club al·lega defectes formals que li han generat indefensió determinant de nul·litat i substantius per presentació dintre del període de moratòria sol·licitat i no denegat que no li va ser acceptada i perquè el deute exigible s’ha de pagar amb càrrec a l’aval existent i suficient de la temporada.

Decisió: Desestimar el recurs

Motivació: S’observa l’article 125 del reglament general i de competicions del la FEB el qual requereix per a participar en competicions estar al corrent d’obligacions esportives, administratives i econòmiques, entre altres requisits, i acreditar-ho en una data màxima determinada.

Pel que fa als defectes formals recorda l’Audiència Nacional (AN) que: “Es reiterada la doctrina del Tribunal Supremo de que los defectos formales determinaran la nulidad de la actuación administrativa cuando los mismos hayan causado al interesado una efectiva indefensión o una indefensión material que le ha impedido ejercer de forma efectiva y eficaz su defensa. En este caso no se aprecian irregularidades formales determinantes de indefensión”.

També es valora la competència de la Comissió Delegada de la FEB per acordar l’exclusió del club de la competició la qual es pretén assignar exclusivament al Comitè Executiu o al de Direcció. A l’efecte diu l’AN que d’acord amb els estatuts federatius: “la Federación Española de Baloncesto tiene atribuida, entre otras, la competencia para la promoción, gestión y la coordinación en todo el territorio nacional del deporte del baloncesto. Y ello supone organizar las competiciones oficiales de la Liga de Baloncesto lo cual implica determinar que clubes pueden formar parte de la competición. Y en la Federación, tal como se regula en los artículos 11 y 12 de sus Estatutos, el órgano de gobierno es la Asamblea General que a su vez puede actuar en Pleno o en Comisión Delegada; y los órganos de gestión y los órganos consultivos son el Comité Ejecutivo y el Comité Directivo de área, respectivamente. Y, en este caso, la decisión de no inscribir al C.B. Conquero se ha adoptado por la Comisión Delegada de la Asamblea General de la Federación Española de Baloncesto, que es el órgano superior de actuación dentro de la Federación - art. 12 de sus Estatutos-. En consecuencia, no es correcto afirmar que la decisión impugnada se ha adoptado por un órgano manifiestamente incompetente”.

Pel que fa als motius de fons, es recorda la previsió de caducitat i desistiment previstos reglamentàriament  pels casos de no presentació completa de la documentació en el termini fixat: “El mencionado plazo se considera de caducidad, por lo que con su transcurso el equipo perdería cualquier derecho Deportivo sobre la categoría en que le hubiera correspondido inscribirse"; contra el criteri del club reclamant que interpreta que: “debió admitirse la presentación del aval fuera del plazo del día 12 de julio porque se le debió reconocer y otorgar un plazo de reclamaciones en el que hubiera podido subsanar y aportar dicho aval (artículo 126.5.a del Reglamento General y de Competiciones)”.  L’AN no accepta la concessió d’aquest termini previst per a reclamacions perquè: “está previsto para aquellos equipos que habiendo presentado la documentación correctamente y en plazo, no obstante no se les inscribe en la competición y para ese supuesto se les concede un plazo para reclamar su inscripción rebatiendo el error cometido, en su caso, al analizar la documentación de los equipos que si han sido inscritos”. I aquesta situació no es dona en el cas.

També es valora el nou termini de 10 dies previst a l’article 126.5 del Reglament general i de competicions però l’AN recorda que: “Es cierto que dicho precepto permite en el plazo señalado entregar y completar la documentación que pudiera ser incorrecta e incompleta pero eso si únicamente se tendría en cuenta y se analizará para que a dichos equipos se les tuviera en cuenta para la cobertura de vacantes. Situación que no se daba en el caso analizado puesto que en la temporada 2016-2017 existían dos vacantes y se otorgaron a los dos equipos con mejor derecho”.

Tot i que la decisió anterior és suficient per a la desestimació del recurs, l’AN analitza també el segon motiu de denegació de la inscripció: el deute amb la FEB subsistent per haver estat exclòs de la liquidació amb càrrec a l’aval presentat en la temporada.

La recurrent al·lega estar en la creença que el deute havia estat liquidat perquè la FEB li havia remès una liquidació on s’havia inclòs el deute.

A l’efecte, l’AN indica que el comunicat federatiu indica que el club té un deute amb la federació que ha d’ingressar-se en el compte corrent federatiu per tal de procedir amb la devolució dels avals. Ingrés que no es va produir i que comporta la subsistència del deute i la inexistència de confusió o inseguretat per part de la FEB. Amés a més: “en ningún momento se le indica que esa deuda se iba a costear a cuenta del aval de la temporada anterior”.

Es confirmen les resolucions administratives impugnades.

Observació: la sentència de l’AN es prou clara quan al compliment de les normes de dret esportiu que l’ens federatiu i els seus estaments s’han donat en benefici del millor compliment de les funcions assignades.

Ara bé, en el context actual d’augment dels mecanismes de relació i interacció oberts per les noves tecnologies es troba a faltar informació relativa a una gestió eficient de la FEB en el recordatori i el seguiment, dintre de termini, del aval a presentar i en el pagament del deute que, al final, generen tan important conseqüència. Aquestes situacions, temperant el rigor jurídic que deriva de l’existència de la norma, si es poden solucionar amb el suport federatiu, tècnic i administratiu, que sigui necessari, no es poden convertir en un mecanisme alternatiu d’exclusió de clubs que esportivament  han assolit una determinada categoria de competició.