La compensació per formació en el basquet i el termini per reclamar-la

SAN de 12 de juliol de 2017 (Rec. 704/2015), en matèria de termini de reclamació de la compensació econòmica per drets de formació al bàsquet espanyol.

Objecte: recurs contenciós administratiu contra una resolució del president del Consejo Superior de Deportes (CSD) de 15 de juliol de 2013 de desestimació de recurs d’alçada contra resolució de la Federación Española de Baloncesto (RFEB) en matèria de drets de formació d’un jugador.

Fets: La federació esportiva va adoptar una resolució de reconeixement de compensació econòmica a favor d’una entitat esportiva (València Basquet Club) derivada de drets de formació i en aplicació de l’Annex II del reglament general de competicions de 26 de setembre de 2012, a la qual s’hi oposa el club recurrent (Club Basquet Pla de Na Tesa).

Decisió: Estimar el recurs

Motivació: Al reglament aplicat es diu que un club tindrà dret a rebre una compensació econòmica pel treball de formació d’un jugador sempre que es reuneixen una sèrie de requisits com:

“1) El jugador sea como máximo de edad sub-22, según definición del artículo 22 de este Reglamento, en la última temporada con licencia en ese club.

2) El jugador haya estado inscrito un mínimo de dos temporadas consecutivas con ese club, habiendo sido alineado en equipos de categorías inferiores a la sénior en temporadas distintas.

3) El jugador se inscriba en un equipo de otro club en las dos temporadas siguientes a la última temporada que estuvo inscrito en ese club. [...]”

També, es preveuen una sèrie de circumstàncies impeditives d’aquell dret, per exemple, que:

“a) El jugador se haya desvinculado de este club como consecuencia de un expediente de solicitud de desvinculación de oficio resuelto a su favor por la Secretaría General de la FEB.

b) El jugador haya estado durante una temporada sin licencia de jugador para ningún club.

c) Cuando el jugador sea menor de edad y tenga que cambiar de residencia por motivos familiares o de trabajo de sus padres o tutores y así quede debidamente acreditado documentalmente ante la FEB

d) rescisión unilateral del contrato por parte del club”.

A la resolució recorreguda es debat sobre l’aplicació del punt 2) de “inscripció d’un mínim de dues temporades consecutives” indicant que la compensació prevista és la corresponent al treball de formació realitzat prèviament amb el jugador a partir de la inscripció i alineació prèvies. S’indica també que el jugador: “en la temporada siguiente a haber causado baja en el Valencia Basket Club, causó alta en el Club de Básquet Pla de Na Tesa”.

A la resolució recorreguda es va indicar que: “el hecho de que el jugador quedara en libertad coincidiendo con el final de temporada y que el club de origen decidiera prescindir de sus servicios para la siguiente temporada, no implica que el club de origen perdiera su derecho a obtener una compensación económica por los derechos de formación del mismo”, atès que: “no estamos ante una rescisión unilateral del contrato por una de las partes, sino ante una finalización del citado contrato y la no intención de renovar un contrato manifestada por el club, no puede equipararse a una rescisión de un contrato pues este ya ha terminado”.

A més, la part recurrent interpreta que la compensació està prevista per als clubs grans i potents quan fitxen jugadors de clubs d’inferior categoria i que res hauria d’impedir que: “un jugador vaya de un equipo más potente a otro de inferior categoría y que este último se beneficie de la formación que haya podido recibir el jugador en aquel otro equipo”.

L’Audiència Nacional en la seva sentència analitza els requisits previstos per a la compensació i fa les següents consideracions sobre el cas: 1) el jugador va tenir només un contracte d’un any amb el Valencia Basquet Club però va estar federat durant més anys i la norma no és clara si els anys previs d’inscripció han de ser com a professional o simple federat (requisit 2); 2) en el club de destí també va estar inscrit només durant un any però va estar vinculat, posteriorment, amb altres entitats i, per tant, l’aplicació de la norma en aquest extrem tampoc és clara (requisit 3); 3) el jugador no va rescindir el contracte sinó que aquest va concloure, i 4) l’empadronament  del jugador major d’edat a Illes Balears per estudis universitaris no suposa cap aplicació de l’excepció de canvi de residència per motius familiars o de treball de pares o tutors.

Tot i això, l’Audiència nacional si que detecta un incompliment en el termini de formulació de la reclamació econòmica per drets de formació que s’ha de fer: “durante el plazo de inscripción de licencias en competiciones nacionales dispuesto en el artículo 144.1 del presente Reglamento”, i, observant que la data de recepció del burofax enviat per l’entitat – posterior al termini previst- declara l’extemporaneïtat de la reclamació i l’estimació de la demanda i imposa costes a l’administració demandada.

Observació: davant dels problemes de redactat del reglament de competició s'ha fugit del tema plantejat (drets de formació i jugadors que al finalitzar el seu contracte van a clubs més modestos) i es resol la controvèrsia, bordejant el principi, en base a un burofax.