L'Iva i el patrocini i el mecenatge esportius

STSJ Galicia 416/2019, de 19 de setembre, sobre la diferència entre el patrocini i el mecenatge esportius a efectes d’IVA

Objecte: recurs contenciós administratiu contra un acord del TEAR (Tribunal Econòmic Administratiu Regional) de 7 de juny de 2018 que estima parcialment una reclamació sobre IVA, anys 2009 a 2012,  de la Fundación Deporte Gallego.

Fets: El debat es centra en si els contractes de patrocini subscrits amb esportistes i entitats esportives estan subjectes a IVA. Per a l’Administració no, en tant que allò pactat és el propi dels convenis de col·laboració empresarial, per a la Fundació si, en tant que no exerceix potestats públiques i  els considera autèntiques prestacions de servei subjectes.

La Fundació inicialment ajudava als esportistes i entitats esportives mitjançant subvencions que, en conseqüència, no estaven subjectes a IVA (anys 2003 a 2007) i que durant els anys 2009 a 2012 va canviar de sistema canalitzant els ajuts mitjançant contractes de patrocini amb la intenció de simplificar el procediment.

Decisió: Rebutjar el recurs

Motivació: El TSX  per a la resolució del recurs es planteja la distinció entre contracte de patrocini esportiu i conveni de col·laboració empresarial i a l’efecte analitza la llei 34/1988, d’11 de novembre de publicitat i la llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius al mecenatge, així com les consultes vinculants 5048/2016 i 898/2015: “no caso de que a entidade beneficiaria das achegas da consúltante inclúase dentro das entidades beneficiarias do réxime fiscal previsto na Lei 49/2002, enumeradas no artigo 16, poderá serlle de aplicación a regulación dos convenios de colaboración empresarial en actividades de interese xeral contida no artigo 25 previamente citado, non considerándose, por tanto, tal actividade como unha prestación de servizos”.

La diferència entre el contracte de patrocini i un conveni de col·laboració es ressaltada per l’advocat de l’Estat de la següent forma: “no patrocinio o fin perseguido polo patrocinador está na publicidade en si mesma considerada, e nesta publicidade esgótase a finalidade perseguida; mentres que, na colaboración, o fin perseguido é a axuda económica para consecución do obxecto da entidade sen fins lucrativos, aínda cando a cambio desta finalidade o patrocinador obteña tamén a publicidade pactada co patrocinado”.

Es recorda la sentència del TSJ de Castellà i Lleó 125/2016, on s’indica que el finançament d’activitats d’interès general poden tenir un major o menor component altruista que es pot formalitzar mitjançant patrocini o mecenatge; i on s’estableix que l’element diferenciador és l’existència o no de contraprestació que és l’element sobre el qual l’article 78.1.1 de la Llei de l’IVA articula la base imposable.

Quan al cas, el TSX de Galicia, detecta l’existència de plans de patrocini de clubs de futbol, bàsquet i ciclisme que participen en lligues regulars. Observa que alguns d’aquests beneficiaris són societats esportives i diu que els contractes de patrocini amb aquestes: “nunca podrían considerarse un convenio de colaboración empresarial de interese general ya que las sociedades deportivas no están dentro de las previstas en el artículo 16 da Ley 49/2002”.

I, en relació amb les altres entitats esportives beneficiàries assenyala que: “admitindo que cumpran as esixencias do artigo 16.a) da Lei 49/2002, resulta difícil decidir se existe, polos cartos que reciben, unha auténtica contraprestación a prol da Fundación Deporte Galego”. Para el TSJ de Galicia, malgrat el retorn publicitari que rep la Fundació per la difusió de la seva actuació en benefici de l’esport: “non supón realmente unha contraprestación equivalente ós cartos recibidos; non estarmos ante unha actividade publicitaria típica onde, tras estudios de mercado, unha empresa pretende vinculala marca cunha actividade deportiva, ó entender que esto é beneficioso ó engadir un valor intanxible ó seu negocio, senón ante unha actuación mais de mecenazgo, de axuda abstracta á actividade deportiva”, per la qual cosa interpreta que sens perjudici de l’aparença formal, l’actuació no es diferencia d’una subvenció pública a la qual s’uneix, cosa comuna en altres àmbits, la difusió del nom de l’ens subvencionant.

En definitiva, d’acord amb el lletrat de l’Estat: “o pactado nos contratos de patrocinio supoñen, en realidade, unha redacción extensa do previsto para os convenios de colaboración: difundir, por calquera medio, a participación do colaborador e que estarmos, en realidade, ante axudas económicas de fomento do deporte”.