Iva i pagament de drets federatius a entitat no resident

STS de 24 de març de 2014. IRPF i pagament de drets federatius a entitat no resident. UD Salamanca, SAD. Presumpció de retribució de treball personal de l'esportista.

La sentència es conseqüència d'una Acta de la Inspecció tributària recorreguda en diferents instàncies fins que arriba al TS el qual revoca el criteri de l'Audiència Nacional.

El tema de fons és una presumpció de retribució de treball personal d'esportista professional quan el club obligat a retenir no justifica que el pagament per drets federatius a tercers respongui a un altre concepte.

S'accepta de partida que: "les persones físiques o jurídiques diferents dels clubs de futbol o SAD puguin ser titulars de drets federatius en el seu aspecte econòmic" però es recorda com des de la sentència de 24 de setembre de 2012 es va interpretar que: "els titulars dels drets federatius són, exclusivament, els clubs mentre duri la relació amb el jugador i que els mateixos els poden cedir o transmetre, temporalment o definitivament, a un altre club amb el consentiment del jugador" i que: "els cobraments efectuats pels jugadors professionals mitjançant tercers residents a l'estranger han de ser considerats com a rendiments de treball personal, doncs tenen la seva causa i raó de ser, precisament, en la relació laboral que vincula a l'esportista amb l'entitat pagadora" això sens perjudici de poder-se acreditar que: "els pagaments efectuats derivin d'una relació jurídica diferent del contracte laboral fet amb l'esportista professional" perquè sinó: "es pot presumir que són una part de la retribució d'aquest lliurada a un tercer, operació que essent vàlida en Dret no impedeix llur qualificació com a rendiment de treball del jugador".

Per això, ara el TS ratifica que: "el curs normal és que el drets federatius romanguin en la titularitat del club que contracte el jugador o que els cedeixi a un altre club, amb consentiment de l'esportista qui, a més a més, té dret a percebre el 15% de l'import de l'operació. Quan el flux econòmic surt d'aquest circuit e intervé una companyia forana, que res té a veure amb el club que ha contractat l'esportista, es presumeix que constitueix una forma de retribuir en aquest darrer, llevat que demostri que els pagaments tenen la seva causa en una relació diferent"; i, finalment, a diferència del que va valorar l'AN: " és suficient a l'Administració amb adreçar-se al club esportiu perquè aporti qualsevol prova que justifiqui la cessió pels futbolistes de drets econòmics -derivats dels federatius- a tercers i constatar l'incompliment del requeriment, per presumir que els pagaments encobrien, en realitat, una forma de retribució dels serveis professionals dels jugadors professionals".