Interés cassacional de l'aplicació a plataformes internacionals de la normativa nacional del joc

ITS de 16 de maig de 2017 (Rec.783/2017), sobre interès cassacional en un cas de jocs transfronterers oferts a jugadors del territori espanyol i/o connectats mitjançant dispositius geolocalitzats via Internet

Objecte: admissió de recurs de cassació contra sentència de l’Audiència Nacional de 5 de desembre de 2016.

Fets: Una empresa va ser sancionada pel Ministeri d’Hisenda per oferir activitats relacionades amb el joc i les apostes sense complir amb la llei reguladora, en concret, per manca de títol habilitant. Interposat recurs davant l’AN aquesta el va desestimar perquè va considerar que l’empresa des d’un determinat lloc web oferia activitats de joc de forma continuada, de les incloses a la llei 13/2011, de 27 de maig, del Joc (apostes esportives i altres), orientades també al mercat espanyol (IP espanyola i compte d’usuari, etc) i per la culpabilitat derivada d’operar en territori espanyol sense títol habilitant.

Contra la sentència s’interposa el recurs de cassació a l’entendre que converteix la prohibició de l’article 2.1.d de la Llei del Joc en una obligació de resultat, exigint la introducció de mesures antifrau no especificades a la Llei. També al·lega interès casacional i manca de jurisprudència.

L’Advocat de l’estat s’oposa a l’admissió del recurs de cassació generant un conflicte que és el que ocupa l’atenció del TS.

Decisió: Admetre el recurs de cassació i declarar que la qüestió plantejada presenta interès cassacional.

Motivació:

1. No consten impediments formals per a l’admissió del recurs

2. S’aprecia interès cassacional, el qual és resumit de la següent forma: “El problema así planteado se circunscribe a determinar si las plataformas digitales de juego "on line" transfronterizas están sometidas a la normativa nacional sobre el juego, en aplicación del artículo 2.1.d) de la LJ, no solo cuando realizan una conducta activa de ofrecimiento de sus servicios a los residentes en un territorio, sino también cuando no adoptan todas las medidas necesarias que impidan que se pueda accedir a los servicios "on line" de dicha empresa desde una IP asignada a la red de internet española. Sobre esta cuestión no existe jurisprudencia y, a juicio de esta Sección de Admisión, requiere un pronunciamiento por parte del Tribunal Supremo al afectar a una cuestión jurídica de transcendencia jurídica general, referida a la determinación de cuando se produce una oferta de servicios "on line" por parte de empresas transfronterizas a los usuarios de un territorio en sectores, que como el del juego, están sujetos a una intervención y regulación administrativa”.