Indemnització legal mínima per un preparador físic de futbol malgrat el contracte federatiu

STSJ Cantàbria 81/2019, d’1 de febrer, sobre la indemnització per comiat a un preparador físic i la no validesa, en el cas de la clàusula indemnitzatòria preimpresa en un contracte federatiu. La indemnització legal mínima.

Objecte: recurs de suplicació. interposat pel Reial Racing Club de Santander, SAD, contra sentència de 5 de novembre de 2018 del Jutjat social núm.6 de Santander en un cas de comiat d’un preparador físic.

Fets: Un preparador físic acudeix a la jurisdicció social desprès d’una rescissió contractual comunicada pel club el 17 de maig de 2018. Aplicació el conveni col·lectiu per a l’activitat professional en la categoria de segona divisió.

El club va justificar el comiat en la disminució del rendiment de treball en les darreres setmanes (article 54.2.6 ET). Al llarg de la vinculació entre les parts es van subscriure diferents contractes temporals o de durada determinada fins l’any 2014 que es va subscriure un contracte de tècnic esportiu de caràcter indefinit i a temps complet, i, modificat l’any següent amb motiu del descens de categoria del club. Van seguir d’altres com a preparador físic i de durada determinada.

En la instància es va estimar la demanda, declarant--se la improcedència del comiat i amb el reconeixement d’una indemnització de dos mensualitats a favor del preparador demandant. No conforme amb l’import de la indemnització, el club demandat interposa el recurs de suplicació objecte d’aquesta sentència.

Decisió: desestimar el recurs

Motivació:  En relació amb el càlcul de la indemnització, al·lega el club que: “existió un pacto expreso indemnizatorio para el caso de rescisión de la relación laboral a instancia del empleador, consistente en la totalidad de los salarios previstos por la íntegra duración del mismo”, i, per això,  sosté que: “como el contrato se extinguió poco antes de finalizar la temporada comprometida (2017-2018), el 17/05/2018 y la expiración de la temporada era el 30/05/2018, le corresponden 44 días de indemnización, a razón de 80 €/día”.

La qüestió litigiosa s’estableix al voltant de l’article 15.1 del RD 1006/1985, de 26 de juny, que regula la relació laboral dels esportistes professionals i que va establir que en cas de comiat improcedent i en defecte de pacte la indemnització es fixa judicialment i ha de ser d’almenys de dues mensualitats: “de sus retribuciones periódicas, más la parte proporcional correspondiente de los complementos de calidad y cantidad de trabajo percibidos durante el último año”.

L’òrgan judicial recorda la sentència del Tribunal Suprem (TS) de 6 de febrer de 2002 i diu que hi ha una indemnització automàtica que és la pactada i una altra mínima de dues mensualitats en les condicions abans indicades. En l’anàlisi de la primera, diu que el primer a resoldre és: “si la cláusula de extinción contractual recogida y pre-impresa en los contratos federativos (modelos oficiales de la Real Federación Española de Fútbol), constituyen un pacto expreso indemnizatorio, a los efectos del art. 15 RD 1006/1985, y si la misma puede fijar una indemnización inferior al mínimo de dos mensualidades por año de servicio”.

En primer lloc, afronta la segona part de la qüestió i indica que: “no puede pactarse una indemnización inferior al límite legal (dos mensualidades), ya que el despido improcedente (tanto el incumplimiento contractual del club, como el pretendido despido disciplinario/objetivo que posteriormente se califica como improcedente) supone un incumplimiento contractual doloso por parte de la entidad deportiva. De lo contrario se estaría produciendo una renuncia parcial a la acción de indemnización, lo cual conllevaría su nulidad, y la necesidad de otorgar el mínimo indemnizatorio, sin perjuicio de que el juzgador pudiera considerar probado por el deportista profesional, que los daños fueron mayores a ese mínimo legal”.

En segon lloc i en relació a la primera part de la qüestió, el tribunal observa la diferent tipologia de contractes subscrits, sense superposició, entre les parts (laborals, esportius i federatius) i tot i observar en els federatius una clàusula preimpresa assenyala que: “la formalización de dicho contrato es obligatoria tanto para el deportista como para la entidad deportiva, de conformidad con el Reglamento general de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), en cuyo art. 152 se prevé la inscripción de entrenadores o vinculación a un club mediante la formalización de un compromiso o contrato a través del formulario oficial establecido por la RFEF”, essent, a més a més, requisit imprescindible per a l’exercici de l’activitat i poder participar en competició oficial.

Per això, entén el TSJ que la clàusula recollida al contracte federatiu: “en modo alguno puede implicar un cambio de régimen jurídico al que las partes acordaron someterse, como acertadamente entendió la resolución de instancia, cuya interpretación debe prevalecer de conformidad con una extensa jurisprudencia que afirma que en materia de interpretación de cláusulas de convenios y acuerdos colectivos, en cuyo esclarecimiento se combinan las reglas de interpretación de las normas con las de la interpretación de los contratos, debe atribuirse un amplio margen de apreciación a los órganos jurisdiccionales de instancia, ante los que se ha desarrollado la actividad probatoria relativa a la voluntad de las partes y a los hechos comitentes (SSTS de 28-01-2013 y 5-12-2016)”. I, per tant, no s’accepta la limitació d’indemnització pretesa pel club recurrent.

Tanmateix, el club va al·legar que en la fixació dels anys de servei a efectes de càlcul de la indemnització no s’havia de computar el període de contractació temporal. El TSJ desestima aquesta al·legació recordant sentències del TS com les de 21 de gener de 1992 i de 26 de març de 2014 i també la sentència de la pròpia sala de 10 de gener de 2008 on es va dir que l’expressió anys de servei: “se refiere a todo el tiempo que las partes hayan permanecido ligadas, siendo irrelevante la existencia de contratos temporales”. I, es confirma la indemnització.