Impugnació d'acords federatius d'ordre intern

Sentència 142/2019, de 28 de maig, del Jutjat de Primera Instància núm.4 de Santander, sobre impugnació d’acords socials de la Reial Federació Espanyola de Vela

 MUST READ

Objecte: demanda civil contra la Real Federación Española de Vela (RFEV) en impugnació d’acords socials adoptats en sessió de 17 de març de 2018 amb posterior ampliació instant la nul·litat de la convocatòria i dels acords adoptats en posterior sessió de 19 de maig de 2018.

Fets: El procediment gira al voltant de: “la potestad autoorganizativa que tienen las asociaciones y los límites de las mismas”, tenint en compte que a l’article 40.1 de la Llei 1/2012, que regula el dret d’associació, es recull que: “el orden jurisdiccional civil será competente, en los términos establecidos en la Ley Orgánica del Poder Judicial, en relación con las pretensiones derivadas del tráfico jurídico privado de las asociaciones, y de su funcionamiento interno”, i que: “la supervisión de los tribunales respecto de las actividades internas de las Asociaciones debe ser muy cuidadosa, pues existe un principio de auto organización de las mismas que deriva del artículo 22 de la Constitución Española”.

A l’efecte, s’esmenten la sentència del Tribunal Constitucional (TC) d’11 de gener de 1993 i la del Tribunal Suprem (TS) de 12 de juny de 2008, en relació amb: “La potenciación de la autorregulación es coherente con la idea de pleno respeto al libre desarrollo de la personalidad, que en definitiva deriva del derecho fundamental de asociación”, i això  sens perjudici de limitar: “el control jurisdiccional de las decisiones adoptadas por las asociaciones (fundamental, pero no únicamente, en relación con expulsiones de socios) a los supuestos de defecto de "una base razonable", cuando la dirección de la persona jurídica se aparta de su propia normativa o contraviene normas imperativas o atenta a principios o derechos constitucionales”. Criteri que l’Audiència Provincial de Santander, en sentència de 10 d’abril de 2018, desenvolupa dient que: “se trata de derechos de carácter meramente estatutario, que encuentran siempre un límite o contrapunto en los derechos, esos sí constitucionales, de los demás asociados y de la propia asociación , especialmente, el derecho de autoorganización , cuyo objetivo fundamental reside, en evitar interferencias de los poderes públicos, incluido el judicial, en la organización y funcionamiento de las asociaciones . La intensidad e incluso la posibilidad del control judicial dependerá de múltiples circunstancias como la afectación o no de otros derechos no estatutarios y exigirá en cada caso una cuidadosa labor de ponderación”.

En el cas, la RFEV en duies sessions assembleàries adopta diferents acords que són objecte d’impugnació pel Real Club Náutico de Madrid i altres membres de la federació. Davant la diversitat de pretensions instades, s’analitzen cadascuna de les qüestions debatudes (acords impugnats que s’esmenten a l’apartat de motivació) per veure si s’ha produït l’incompliment normatiu que fonamenta la reclamació.

Decisió: Estimar parcialment la demanda

Motivació: En primer lloc, s’analitza l’ampliació de demanda relacionada amb la convocatòria i els acords adoptats en l’assemblea general de 19 de maig de 2018.

El primer tema de debat és si la realització d’una assemblea general de la federació es pot fer fora del domicili social . Sobre aquesta qüestió s’indica que aquesta possibilitat està recollida a l’article 15 bis dels estatuts federatius; article no impugnat i vigent. Per tant, la realització d’una sessió fora del domicili social que, a més a més, tenia per finalitat: acercar las reuniones de los órganos decisorios aquellos lugares en los cuales se encuentran los asociados “ és correcta conforme a la normativa estatutària.

La segona qüestió objecte d’anàlisi és si l’aprovació del pressupost s’ha de fer en assemblea general ordinària i no extraordinària. Sobre això, el jutjat, observant el previst a l’article 17 dels estatuts federatius, considera que: “tanto las asambleas ordinarias como las extraordinarias tienen carácter plenario y, por tanto, los presupuestos pueden ser aprobados por cualquiera de ellas, sin que resulte obligatorio que se trate de la asamblea anual ordinària”.

D’acord amb l’anteriorment esmentat, es desestima la sol·licitud de nul·litat de la convocatòria i els acords adoptats per l’Assemblea General el 19 de maig de 2018.

En segon lloc, s’analitza la demanda inicial en la qual s’impugnen dos acords adoptats en una anterior Assemblea General realitzada el 17 de març de 2018.

El primer acord impugnat tracta sobre l’aprovació de la pujada de la quota federativa acordada. En concret, sobre l’augment de quota per lliurament de llicències a abonar per les federacions autonòmiques a l’estatal. En relació amb aquest extrem s’observa que segons l’acta de l’assemblea una part dels recurrents es van abstenir en la votació, i, per tant: “difícilmente se podrían considerar legitimados para impugnar ahora el citado acuerdo aquellos que en el momento de la votación se abstuvieron, pues ello supone ir en contra de sus propios actos. Si en dicho momento no se mostraron contrarios a dicho acuerdo no pueden posteriormente solicitar la nulidad del mismo”. Atès que la pretensió va ser, en canvi, exercida correctament per la Federació Madrilenya de Vela, s’entra en el fons i s’aprecia el compliment de quòrums o proporcions per a la validesa de l’acord previstos a l’article 62.2 dels estatuts federatius.

L’objecte de la segona impugnació és la modificació de domicili social que es va acordar i, a l’efecte, es valora si aquesta qüestió figurava o no prèviament a l’ordre del dia conforme al previst a l’article 41 dels estatuts.

Consta que a l’ordre del dia figurava modificació d’estatuts i que aquest extrem va ser puntualitzat mitjançant correu electrònic per aclarir que la modificació consistia en un canvi de domicili social. A més a mes, la part demandada, la federació, es defensa al·legant la publicació de la documentació al web, el trasllat de facto que ja s’havia produït i la constància en anteriors actes de la necessitat del trasllat.

Malgrat això, el jutjat manifesta el seu desacord amb la posició de la demandada: “El incumplimiento de los Estatutos es manifiesto, ya que la mera mención en la convocatoria de la asamblea de que se iba a produir una modificación estatutaria no permitía conocer a los socios el contenido de dicha alteración, que por otro lado tiene una importancia evidente. Cualquiera de las aclaraciones posteriores, ya sea la que se lleva a efecto dos días antes de la reunión, como la exposición de los documentos relativos a la misma a partir del día 9 de marzo incumplían los plazos estatutarios, sin que aquellos que iban a concurrir a dicha reunión tuvieran tiempo suficiente para conocer los extremos que se iban a modificar con la antelación que les permitían los Estatutos”.

S’acorda la nul·litat d’aquest acord.