Apostes esportives, drets dels consumidors i compliment de condicions

Sentència del Jutjat de Primera Instància de Sanlúcar de Barrameda núm.86/2016, de 20 de juny, en matèria d’apostes esportives “on line” (BET365)

Fets: Apostes relacionades amb partits de futbol de la lliga de futbol femení romanesa on l’empresa demandada, unilateralment, va anular dues i va recalcular altres dues, un cop el partit estava finalitzat, cosa que va suposar un menor premi a l’actora.

La demandada al·lega que va patir un error de determinació de quota que es va corregir d’acord amb una de les clàusules de les condicions generals de l’aposta que han d’acceptar tots els apostants. A més a més, diu que el demandant era un jugador expert.

La demandant exerceix l’acció de compliment contractual de l’article 1124 del Codi civil.

Consideracions:

El tribunal indica que s’està davant un contracte d’aposta, que d’acord amb l’article 3.c de la Llei 13/2011, de 27 de maig, reguladora del joc, parteix de la definició d’aposta com: "aquella actividad de juego en la que se arriesgan cantidades de dinero sobre los resultados de un acontecimiento previamente determinado cuyo desenlace es incierto y ajeno a los participantes, determinándose la cuantía del premio que se otorga en función de las cantidades arriesgadas u otros factores fijados previamente en la regulación de la concreta modalidad de apuesta", i que es tracta d’un: “contrato bilateral, oneroso y aleatorio, en el que cada una de las partes contrae una obligación, consistente en abonar a la otra una cantidad de dinero, si bien la efectividad de las prestaciones de ambas partes depende de un hecho futuro e incierto y que, en el presente caso, la reciprocidad o sinalagma consiste, más que en un intercambio efectivo de prestaciones, en un intercambio de promesas, para el caso de que se produzca un determinado resultado, de modo que cada una de las partes asume un riesgo, a cambio del que asume la otra”.

D’altra banda, aplica els articles 1798, 1799, 1800 i 1801 del Codi civil sobre abast de les accions a l’àmbit del joc i la distinció entre jocs prohibits i no prohibits, així com els articles 2.1.a, 5.3 i 9.2 de la Llei 13/2011, de 27 de maig, del joc (abast, jocs no regulats, llicències) i considera que les apostes en discussió són de les anomenades de “contrapartida” en les quals: “el apostante apuesta contra un operador de juego, siendo el premio a obtener el resultante de multiplicar el importe de los pronósticos ganadores por el coeficiente que el operador haya validado previamente para los mismos" (art. 3.c.2). Aquestes apostes es regulen més detalladament per l’Ordre EHA/3080/2011, de 8 de novembre.

De l’article 1801 del Codi civil destaca que: “el que pierde en un juego o apuesta de los no prohibidos queda obligado civilmente”, i de l’article 15.1.b) de la Llei 13/2011, diu que es reconeix als participants en els jocs inclosos en llur àmbit d’aplicació: “el derecho a cobrar los premios que les pudieran corresponder en el tiempo y forma establecidos”

D’acord amb tot l’anteriorment esmentat, considera que es clara l’obligació de la demandada d’abonar la quantitat reclamada per l’actor, si bé, s’han d’analitzar els efectes de la clàusula sisena de les condicions generals del contracte d’aposta al·legada (regles particulars del hoc) per l'empresa perquè considera que l'exonera de responsabilitat per errors relacionats amb les apostes.

La demandant al·lega abusivitat de la clàusula per la qual cosa comporta el Jutjat recondueix el tema a la Llei 7/1998, de 13 d’abril, sobre condicions generals de la contractació i al RD Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, de protecció i defensa de les persones consumidores i usuàries (clàusules abusives).

Decisió:

Pel Jutjat, el apostant no forma part d’una organització professional destinada al joc i, per tant, l’activitat del joc que desenvolupa no és pot considerar empresarial i recorda que: “es abusiva la estipulación que causa, en perjuicio del consumidor, un desequilibrio importante y contrario a la buena fe. Particularmente, el art. 85 del RD Legislativo 1/07 considera abusivas las cláusulas que vinculen cualquier aspecto del contrato a la voluntad del empresario, y en todo caso las que reserven a favor del empresario facultades de interpretación o modificación unilateral del contrato, salvo, en este último caso, que concurran motivos válidos especificados en el contrato, y el art. 89.2 considera abusiva la transmisión al consumidor y usuario de las consecuencias económicas de errores administrativos o de gestión que no le sean imputables."

El Jutjat considera que  la clàusula al·legada per la demandada en la seva defensa és abusiva perquè:

Vincula la determinació final del premi que ha de rebre el consumidor a la voluntat de l’empresari que es reserva la més absoluta discreció per revisar i/o anular apostes quan detecti un error o el consideri generat.

L’existència de l’error al·legat no és motiu vàlid d’anul·lació d’una aposta desprès d’haver estat acceptada pel consumidor i menys desprès d’haver finalitzat l’esdeveniment. Tampoc consta una prerrogativa similar al consumidor quan sigui ell qui detecti l’error.

És abusiu el traslladar al consumidor les conseqüències dels errors comesos per l’empresari, especialment quan no s’han establert mecanismes objectius per detectar i comprovar l’error ni els criteris de fixació o de revisió de la quota.

Per això, i perquè la clàusula abusiva es té per no posada i a l’article13.4 de l’Ordre EHA/3080/2011,de 8 de novembre, s’indica que: "cada apuesta deportiva de contrapartida que se realice quedará vinculada al coeficiente vigente para esa apuesta en el momento de su realización y no se verá afectada por los cambios posteriores que pueda sufrir el coeficiente". Així, el consumidor resultarà guanyador de l’aposta si l’equip pel que va apostar és el guanyador del partit i si estava fixada una quota en el moment de formalització, aquesta és la quota vigent, conforme a la qual es fixarà el premi, sense que hagi d’afectar-la cap tipus de variació posterior.

Finalment, el Jutjat desestima l’existència de mala fe o abús de dret de la demandant per la diferent posició de les parts en relació amb el coneixement del desenvolupament de la lliga de futbol femení romanesa i per la necessària assumpció dels propis errors màxim quan qui els comet és un professional amb medis i coneixements per advertir-los.