Extensió territorial de les sancions per dopatge

SAN 34/2016, de 26 de gener, en matèria de suspensió de llicència federativa per dopatge a la pràctica esportiva d’hípica (Federació Basca). Extensió territorial d'efectes

Fets: La Federació Basca d’Hípica va imposar una sanció de suspensió de llicència federativa (2 anys) i d’anul·lació de resultat esportiu per dopatge fruit d’un control portat a terme amb motiu d’un campionat, federat i oficial, de salt d’obstacles fet a Euskadi (any 2013).

La resolució es confirmada pel Comitè Basc de Disciplina esportiva i es notificada a diferents organismes entre ells a la Federació Eqüestre Internacional que inclou per “extensió d’efectes” al sancionat en la llista d’esportistes sancionats.

El sancionat recorre davant el Tribunal Administratiu de l’Esport una notificació del Secretari General de la federació estatal de suspensió de llicència de 2 d’abril de 2014 i aquell acorda la nul·litat de la comunicació efectuada pel secretari federatiu per incompetència (sanció imposada per la federació autonòmica i manca de constància als estatuts d’un reconeixement automàtic a l’àmbit estatal de la sanció autonòmica imposada). La decisió del TAD és objecte de recurs davant el Jutjat contenciós que l’anul.la perquè: “les sancions d’una federació autonòmica integrada en una estatal tenen ple efecte en aquest àmbit, essent, a més a més, coherent amb la finalitat declarada de lluita eficient contra el dopatge a l’esport i no ser necessari que això es contempli de forma expressa als estatuts federatius per expressa previsió a la Llei”. No obstant això, considera que l’article 63 dels estatuts federatius en dona cobertura. Els recurrents entenen que la sanció d’aplicació a l’àmbit autonòmic s’ha estès indegudament a l’àmbit nacional per manca de previsió estatutària.

Decisió: L’Audiència Nacional analitza els fets i les normes d’aplicació i indica que: “la distribució de competències entre Estat i Comunitats Autònomes incideix en l’extensió territorial dels efectes de les sancions imposades cosa que comporta (ab initio) que els efectes d’una sanció imposada per la federació autonòmica hagi de limitar els seus efectes a l’àmbit territorial en què l’esmentada federació té competència”, però: “estem davant un àmbit molt específic com és el de la protecció de la salut de l’esportista i de la lluita contra el dopatge a l’esport i en aquests casos regeix el principi de l’extensió territorial dels efectes de les sancions”. Tant la normativa internacional (es recorden la Convenció Internacional contra el Dopatge a l’esport i el Codi Mundial Antidopatge) com l’espanyola (en aquest la LO 3/2013, de 20 de juny) considera que: “es fonamenten en el principi de reconeixement universal dels efectes de les sancions per infraccions de les normes de dopatge” i a l’efecte destaca l’article 31 d’aquesta Llei orgànica (i abans l’article 7 del RD 255/1996, de 16 de febrer) on es preveu de forma expressa aquesta extensió al comportar la suspensió de llicència la impossibilitat d’actuar en qualsevol àmbit territorial previ el reconeixement automàtic de la sanció imposada conforme a les previsions del Codi Mundial Antidopatge i sense distinció de l’autoritat sancionadora.

Finalment, aclareix l’òrgan judicial que el secretari/a general de la federació espanyola no té competència per realitzar la tasca d’enjudiciament disciplinari per infraccions de les normes de dopatge, però recorda que el comunicat que va fer no tenia caràcter disciplinari.