Emissió d'accions i frau de llei

SJM (Sevilla) 522/2017, de 15 de setembre, sobre emissió i subscripció d’accions del Reial Betis Balompié amb motiu de la seva transformació en SAD.

Objecte: Demanda contra diferents subjectes, entre ells el Reial Betis Balompié SAD en petició de nul·litat d’emissió i subscripció de determinades accions del club esportiu amb petició de reducció de capital i posterior recomposició del mateix per imperatiu legal.

Fets: L’acció de nul·litat té la seva causa en no haver-se realitzat la subscripció mitjançant aportacions dineràries externes a l’entitat esportiva cosa que es considera comporta una infracció de la normativa i un frau de llei.

D’altra banda, la recomposició del capital té per objecte el seu restabliment al llindar imperativament establert.

Decisió: Estimar parcialment la demanda

Motivació: Es recorda el règim jurídic aplicable a les societats anònimes esportives (SAD): llei de l’esport, RD 1412/2001, de 14 de desembre i, supletòriament, la normativa general de les societats anònimes (RDL 1/2010, de 2 de juliol). Tanmateix, s’indica aquella que és d’aplicació per raons temporals (RDSAD de 1991 i RDL 1564/1989, TRLSA).

En aquest context jurídic es defineix la SAD com: “nueva forma jurídica que, inspirada en el régimen general de las Sociedades Anónimas, incorpora determinadas especialidades para adaptarse al mundo del deporte” que respon a l’objectiu d’establir un nou model de responsabilitat econòmica i jurídica pels clubs que desenvolupen activitats esportives professionals.

Tanmateix, es recorda com les SAD, qualsevol que sigui la forma de creació (exnovo o transformació) ha de complir una sèrie de requisits per a la seva constitució: escriptura pública, capital mínim a desemborsar mitjançant aportacions dineràries, inscripció registral, etc.

Desestimades, amb interesants arguments jurídics, les excepcions processals plantejades per les parts, el jutjat entra en l’anàlisi de les qüestions principals tot i recordar la importància de la càrrega de la prova que correspon a la part actora per acreditar: “los hechos constitutivos del derecho cuyo reconocimiento y protección invoca”, i a la demandada, pel que fa a: “los hechos extintivos o impeditivos”. En aquest sentit es donen per acreditats determinats fets i acords econòmics i la data de transformació del club en societat anònima esportiva. De l’anàlisi de la prova aportada es debat sobre si l’entitat esportiva va complir el 30 de juny de 1992 amb els requisits relatius al capital social mínim previst a la Llei de l’esport, en el sentit de si: “las acciones de la entidad que son objeto del presente procedimiento se corresponden o no con aportaciones dinerarias efectivas externas a la entidad”, i s’arriba a la conclusió de què no va ser així d’acord amb els arguments de l’informe pericial emès per economista col·legiat que observa irregularitats en el balanç real de tresoreria del club al tancament de l’exercici social de l’any que es va produir la seva transformació amb compensació entre dos comptes de la mateixa entitat bancària i de la titularitat del club. Fet que a criteri del perit permet afirmar que les accions titulades objecte del plet no van ser desemborsades amb diner efectiu extern al club. Es reforça la decisió amb altres emesos per altres perits judicials en diligències prèvies, interrogatoris i amb els efectes derivats d’altres posicions de les parts demandades en la facilitat probatòria.

En definitiva, es fixa com a fet acreditat que: “las acciones de la entidad Real Betis Balompié objeto del presente procedimiento no se corresponden con aportaciones dinerarias externas a la entidad, es decir, que el día 30 de junio de 1992 la entidad no cumplía el requisito exigido a las Sociedades Anónimas Deportivas de que su capital mínimo debía estar desembolsado totalmente y mediante aportaciones dinerarias (articulo 21.2 de la LD y artículo 6.1 del RSSAD 1991)”. I la conseqüència que se’n deriva no és la manifestada per algun dels demandats de la possible nul·litat de la societat i prescripció d’actuacions perquè: “es posible el ejercicio de la acción de nulidad radical respecto a las acciones objeto del presente procedimiento sin que ello conduzca necesariamente a la nulidad de la propia Sociedad”, atès que: “no cabe la aplicación a las Sociedades Anónimas Deportivas de la causa de nulidad de la sociedad prevista en el artículo 34 1. b) del TRLSA”. En una SAD el capital mínim ha de ser obvjecte de desemborsament total i mitjançant aportacions dineràries i, per tant: “no pueden existir desembolsos pendientes”. A més abundor, el jutjat considera que l’article 34.1.b no incorpora una causa general de nul·litat d’aplicació a les SAD perquè aniria en contra del principi del caràcter taxat de les causes de nul·litat (article 34.2 de la mateixa norma i normativa europea com l’establerta a l’actualitat per la Directiva 2017/1132, de 30 de juny).

De la figura del contracte de societat del que deriva una col·laboració en comú i de l’obligació dels associats de fer les aportacions compromeses o acordades tampoc es pot arribar a la conclusió que la invalidesa o ineficàcia de l’aportació determina la invalidesa de la societat atès que: “la invalidez o ineficacia de la aportación solo habrá de determinar la invalidez de la sociedad en la medida en que la aportación sea esencial en y para el momento constitutivo de la sociedad e incurra en alguno de los supuestos del elenco de los motivos de invalidez de la sociedad que expresamente el legislador prevé, al tratarse de causas tasadas de nulidad”.

Per això i per la doctrina del TS /(S 17 gener de 2012), en el cas, la declaració de nul·litat de les accions objecte del procediment no determina la nul·litat, invalidesa o dissolució del club esportiu.

Tampoc implica aquesta situació el fet que el capital social del club resti per sota del mínim legal. A l’efecte s’ha de tenir en compte, d’una banda, la distinció entre capital mínim de constitució i capital mínim de funcionament que no pot estar per sota del 50% de l’anterior ni es determinat per la pròpia SAD, i d’altra, la congruència de la recomposició de capital: “sin que implique necesariamente la disolución automática, en el caso de que la SAD descienda de categoría no profesional y vuelva a ascender a categoría profesional(artículo 3.3 del RDSAD de 1999), permitiendo la posibilidad de un aumento del capital social para restablecer el equilibrio entre el capital y el patrimonio “. En el cas, la nul·litat d’accions objecte del procediment no impedeix que el capital social es mantingui dintre del llindar exigit per la normativa.

El Jutjat aprecia en la valoració dels fets l’existència d’una simulació absoluta per causa il·lícita (articles 1275 i 1261.3 del Codi civil) i declara la nul·litat i corresponent inexistència de les accions objecte del procediment.

Finalment, quan als pediments de reducció i recomposició de capital del club que es interpretada com: “la posibilidad de que por parte del Tribunal se complete o se integre la voluntat social”, diu que no és una possibilitat estranya als procediments judicials (SJM núm.8 de Madrid, de 28 de novembre de 2013) però si limitada a la singularitat de l’acord social objecte d’impugnació per abús de dret cosa que no es dona en el cas; per això: “corresponde a la sociedad y será decisión de sus administradores cual vaya de ser el futuro de la entidad con la declaración de nulidad de las acciones objeto de este procedimiento”.