Els drets del menor i la normativa federativa sobre retencions

STSXG, 696/2014, d’11 de setembre, sobre el dret de retenció d’un menor d’edat, jugador de futbol cadet del Real Celta de Vigo, SAD. La prioritat dels drets del menor sobre la normativa federativa.

Objecte: sentència en la qual es debat sobre la possibilitat d’un club esportiu de retenir, segons la normativa federativa, un jugador infantil a les seves files, essent negada davant dels fets i de la superposició del Dret a la norma esportiva.

Fets: El club Real Celta de Vigo, SAD tenia al seu planter un jugador infantil que al passar a cadet va anar-se’n a viure a Madrid i va voler fixar per una entitat esportiva d’aquesta ciutat (Atlético Madrileño CF) essent-li denegat el permís per la federació esportiva gallega en aplicació de les normes federatives (Reglament general de la RFEF). Reclamat el dret a fitxar pel club de Madrid davant la federació esportiva es va denegar. Interposat recurs davant el Comité Galego de Xustícia Esportiva aquest el va estimar i com a conseqüència el Real Celta de Vigo, SAD va interposar recurs contenciós administratiu.

Decisió: Desestimar el recurs

En la seva sentència, el TSXG diu: “encara que l’actuació del club demandant s’adeqüés a la normativa reglamentària, exigir al jugador que retorni a Vigo per continuar sotmès a la seva disciplina no és conforme a la bona fe i constitueix un abús de dret, atès que es tracta d’un menor (14 anys) que es troba a la ciutat de Madrid i cursa estudis a Alcorcón per la qual cosa el interès en romandre a Madrid ha de ser considerat prevalent”.

El club demandant al·lega, entre altres extrems, els principis de legalitat i de seguretat jurídica. Però el Tribunal, que no desconeix la possibilitat d’una actuació premeditada de pares i nou club en el trasllat que seria reprovable i denunciable davant dels organismes als que correspongui la defensa del menor, assenyala que: “imposar el seu retorn a Vigo perquè continuï jugant en el club demandant és contrari als interessos del menor, com es dedueix de l’informe psicològic i aquests interessos sempre han de ser considerats superiors d’acord amb l’article 39.4 de la Constitució i el previst a la normativa internacional de protecció dels menors (Convenció sobre els drets del Nen de 1989 i Declaració dels drets del nen de 1959). Donar prevalença en aquest interès, en un moment i en unes circumstàncies concretes, sobre l’aplicació estricta d’una norma reglamentària no suposa atemptar contra els principis de legalitat i seguretat jurídica”.