El control de les facultats delegades per federacions esportives internacionals

SAN 236/2016, de 15 de juny, sobre competències en l’exercici de la potestat sancionadora amb motiu d’uns tests antidopatge realitzats a una esportista espanyola que van ser impulsats per la Federació internacional d’atletisme (IAAF).

MUST READ

Objecte: El debat és si les federacions esportives espanyoles poden o no actuar com a delegades de les federacions internacionals de la respectiva modalitat i exercir, sense la interferència dels òrgans estatals, la potestat sancionadora derivada de la normativa jurídic esportiva privada (interna) establerta democràticament per les entitats internacionals a les quals s’han adscrit voluntàriament.

L’efecte, seria que els òrgans estatals no resultarien competents per resoldre recursos d’alçada contra resolucions federatives sancionadores adoptades en aquesta situació.

El plantejament del recurs ja mostra un gran interès en tant que les al·legacions de les parts van més enllà de temes formals i traslladen a l’òrgan judicial temes associatius i esportius molt significatius, alguns dels quals no són, finalment, tractats: llicència federativa internacional vs. llicència federativa nacional; competicions esportives internacionals i competicions esportives internacionals realitzades en Espanya; potestat sancionadora delegada per l’Estat i potestat sancionadora específica de les federacions esportives internacionals, dret d’associació i tractats internacionals subscrits per Espanya (entre aquests la Convenció internacional contra el dopatge a l’Esport), el caràcter d’associacions privades amb personalitat jurídica pròpia de les federacions esportives i la delegació de funcions públiques i, finalment, l’abast de la legislació espanyola en matèria de control antidopatge.

Decisió:

- Quan l’objecte de la reclamació versa sobre la competència d’un òrgan administratiu per conèixer d’un recurs d’alçada estem davant d’una matèria no quantificable que ha de qualificar-se com de quantia indeterminada.

- Atès que el pressupòsit fàctic és el d’una competició internacional no organitzada en Espanya on l’atleta es veu sotmesa a controls antidopatge, en el marc d’un programa de control fora de competició desenvolupat a instàncies de la IAAF seguint les normes i els procediments de l’esmentada organització no és d’aplicació la STS d’11 de desembre de 2012.

- Reitera una sentència seva de 9 de maig de 2007 (Rec. 70/2007) i assumeix els següents raonaments:

Les Federacions esportives espanyoles son ens privats amb personalitat pròpia que poden formar part d’organitzacions Internacionales.

Pertànyer a una organització internacional implica assumir el compromís de respectar la seva normativa i finalitats, amb subjecció a les seves instancies disciplinaries, que reconeixen al Tribunal Arbitral de l’Esport de Lausanne com a única instancia d’apel·lació.

Allò anteriorment esmentat no és incompatible amb el fet que en l’àmbit estatal o inferior, les federacions nacionals actuïn com a delegades de l’Administració Pública espanyola i que les seves resolucions siguin sotmeses a la jurisdicció contenciós administrativa.

Els articles 32 i 33 de la LO 7/2006 (avui derogada) validen la interpretació que les federacions esportives poden actuar com a delegades d’una federació internacional i que les seves decisions disciplinaries es vegin sotmeses al Tribunal de Lausanne.