Drets federatius i drets econòmics derivats (1)

SAN 347/2016, de 12 de juliol, sobre la cessió i l’explotació de drets econòmics federatius i l’impost de societats  

MUST READ

Objecte: recurs contenciós administratiu interposat per COFISER, sl, contra resolució del TEARC de 3 d’octubre de 2013 en matèria d’Impost de societats

Fets: S’impugnen diferents actes de liquidació per l’Impost de societats (IS) corresponents als exercicis 1997 a 2001. S’al·lega, entre altres extrems formals, prescripció incloent-hi la derivada de la il·legalitat de l’acord d’ampliació i per dilacions de procediment imputables.

Quan al fons, s’al·lega en contra d’una liquidació per drets econòmics federatius cedits a una mercantil i que s’imputen a una societat esportiva,

A l’efecte, s’informa que la societat limitada Cofiser a l’any 1998 va ampliar el seu objecte social a l’explotació de drets federatius de futbolistes i esportistes en general. I que participa de la societat esportiva Levante UD, SAD. Hi ha relació entre el president i diferents directius d’ambdues entitats. Aquestes societats als anys 1997 i 1999 van subscriure contractes de col·laboració. Tanmateix, van subscriure un contracte de compra de drets federatius i econòmics de jugadors de futbol del Levante UD, SAD. En el contracte dels jugadors existeix una clàusula que reconeix a Cofiser, sl, com a titular dels drets federatius. La societat esportiva paga les nòmines i decideix les cessions, els traspassos, les reincorporacions i les baixes sense necessitar cap tipus d’autorització de la mercantil.

La inspecció tributària va detectar que: “COFISER financió la adquisición de los derechos federativos y el traspaso de los jugadores que mantenían relaciones con el LEVANTE UD, recibiendo como contraprestación, la cesión de la totalidad de los derechos de traspaso de los jugadores y renunciando a cualquier contraprestación econòmica”. I la mercantil per l’activitat d’explotació dels drets econòmics dels drets drets federatius va integrar a la seva comptabilitat una sèrie de despeses. La inspecció requereix de la unitat competent un informe legal en el qual s’indica que: “no es posible la cesión de derechos federatives a una entidad que no tiene la condición de Club o Sociedad Anónima Deportiva” perquè la cessió és competència d’un club o SAD i només es pot transmetre a un club o SAD (d’acord amb el règim jurídic esportiu); per això, els ingressos i les despeses associades s’han d’imputar al Levante UD, SAD.

Decisió: Estimar en part el recurs

Motivació: D’acord amb les sentències del Tribunal Suprem (TS) de 7 de desembre de 2012, 6 de juny de 2013 i 25 de maig de 2015: “cuando se dictó el Acuerdo de ampliación se había sobrepasado el año natural y que en aplicación de la doctrina del Tribunal Supremo, dicho Acuerdo no interrumpió la prescripción”. Això comporta la prescripció dels exercicis 1997 a 2000. L’exercici 2001 no està prescrit i el tribunal entra en el fons si bé es cenyeix en aquest.

Quan als drets federatius es recorda la posició de la Inspecció tributària i acollida pel TEARC: la instrumentación de los contratos privados....no dejan de ser meras fórmulas de financiación que no pueden suplantar los derechos y obligaciones que vinculan al jugador profesional y su club, ni constituir el documento marco que permita trasladar, convenientemente, los ingresos y gastos que genera la explotación de los derechos federativos a sociedades o personas físicas que carecen de la capacidad legal para ser titulares de los mencionados derechos federativos. Bajo su formalización se esconde el recurso a una financiación de la que carece el que hecho y de derecho ostenta la titularidad de los derechos federativos, en cuanto asume las prestaciones inherentes al mismo y adopta totalmente las decisiones que afecta a los jugadores que integran su plantilla”. El TEARC, a més a més, indica que: “acceder a lo pretendido supondría situar los ingresos y gastos en sede diferente a la que ejerce la actividad empresarial que los genera, lo cual no tendría sentido”.

L’Audiència Nacional considera que la qüestió essencial es la d’admetre o no la cessió de drets federatius a l’entitat mercantil que no és club o societat anònima esportiva (SAD) i diu que a l’efecte: “la terminología usada no es precisa, pues en ocasiones se habla de derechos federativos, otras de derechos económicos y otras de derechos federativos y económicos”.

El tribunal considera que dintre de la relació dels esportistes professionals amb el club o SAD hi ha tres tipus de drets: a) els drets federatius relacionats amb la inscripció federativa i la llicència esportiva, segons el tribunal: “el derecho federativo que comprende la inscripción del jugador a favor del club y la licencia para jugar con carácter exclusivo en el cluben que se está inscrito - art 123 Reglamento General RFEF , entonces en vigor-, son derechos susceptibles de cesión temporal o definitiva - arts 185 y 191 del Reglamento General RFEF y art 14 del Reglamento de la LNFP-, previo consentimiento del jugador e indemnización de su caso. Pero dicha cesión, por su propia naturaleza, sólo puede realizarse entre clubes o SAD - art 11 y 13 del RD 1006/1985 ; 186 del Reglamento General RFEF y 14.1 del Reglamento de la LNFP”; b) els drets laborals (RD 1006/1985) i c) els drets econòmics federatius entesos com: “los rendimientos económicos que tanto los clubes o SAD como los deportistas profesionales obtienen en los casos de traspasos o cesiones”.

Així, el tribunal diferencia entre drets federatius i drets econòmics federatiuis (són el contingut patrimonial dels altres) dels quals considera que: “en contra de lo que se sostuvo por la Inspección  pueden ser propiedad de personas físicas o jurídicas, que no fuesen entidades deportivas y, además, son divisibles, siendo posible que su propiedad corresponda en diferentes porcentajes a diferentes sujetos“.

El dret econòmic es configura com la expectativa de benefici econòmic derivat de la futura transferència de l’esportista professional i sobre ell es poden articular negocis jurídics a l’empara dels articles 1526 i ss del Codi civil (cessió de crèdits) i article 1271. A l’efecte, es recorden les sentències SAP Madrid de 15 d’octubre de 2015, SAP a Coruña d’1 d’abril de 2005, SAN (4ª) de 24 de març de 2010 i SAN (2ª) d’11 de novembre de 2009, les quals, el TEAC reconeix com admeses pel TS en les seves sentències de 24 de març de 2014 i 24 de setembre de 2012. Ara bé, el tribunal matisa que – no essent d’aplicació al cas- aquesta situació canvia amb l’entrada en vigència a partir de l’1 de maig de 2015 del Reglament sobre estatut i transferència de jugadors de la FIFA que: “en su nuevo art 18 prohíbe a los clubes y jugadores firmar un contrato con un tercero que conceda a dicho tercero el derecho de participar del valor de un futuro traspaso del jugador, o que le otorgue derechos relacionados con futuros fichajes o con el valor de estos fichajes”.

L’Audiència Nacional que el transfons és el de la mera cerca de finançament mitjançant una cessió de drets econòmics acceptada jurisprudencialment i que no afecta als drets federatius del club o societat esportiva: “nunca puede ser COFISER quien decida el traspaso de jugadors de futbol professionals del Levante UD, SAD,  porques u derecho se limita a la participación económica en la cesión”.