Dopatge i ciclisme: la competència a l'àmbit internacional

STS d'11 de Desembre de 2012, Recurs 4569/2011, sobre declaració d'incompetència del Comité Español de Disciplina Deportiva per conèixer un recurs. Sanció per dopatge en ciclisme i actuacions derivades de l'exercici de funcions públiques.

Amb motiu de la prova esportiva “Volta Ciclista a Espanya 2005”, es va sancionar un ciclista per dopatge. La sanció imposada per la RFEC va ser recorreguda davant el CEDD qui es va declarar incompetent al considerar la prova d’àmbit internacional i de la responsabilitat de la federació internacional (UCI). Recorreguda la decisió davant el TSJ de Castellà i Lleó (aleshores competent) va dictar sentència que va declarar la competència del CEDD en aquest tipus de proves que no ultrapassen l’àmbit territorial de l’Estat encara que siguin considerades de caràcter internacional. S’interposa recurs de cassació davant el TS que el desestima.

En el fons es debat sobre les capacitats i les competències en l’ordre esportiu entre el sector privat i el sector públic. El TS s’acull al criteri de què el foment i la promoció pública de l’esport, previst a la Constitució de 1978, permet obtenir a l’Administració competent importants funcions en el món de l’esport organitzat; funcions que alhora poden ser delegades en els ens federats la naturalesa jurídica dels quals es matisada a l’efecte. A partir d’aquí, situa el centre del recurs en “decidir si el comitè disciplinari de la RFEC exercia o no funcions públiques de caràcter administratiu quan va adoptar la seva sanció en la competició internacional”. La resposta va ser afirmativa perquè d’acord amb les lleis esportives dintre d’aquelles funcions estan les d’organitzar i tutelar competicions de caràcter internacional, la d’exercir la potestat disciplinària sobre aquells que desenvolupen l’activitat esportiva a l’àmbit estatal i els acords sobre llicències esportives.

En aquest context fa dues interessants apreciacions: 1) per activitat esportiva desenvolupada a l’àmbit estatal s’ha d’interpretar no com a competicions d’àmbit estatal i si com a activitats esportives que es desenvolupen en aquest àmbit, i 2) l’acceptació d’arbitratge per part del TAS (Tribunal Arbitral de l’Esport amb seu a Suïssa) requereix de lliure consentiment i inequívoca voluntat de submissió cosa que no sembla produir-se quan el compromís és exigit coma requisit “sine qua non” per exercir la seva professió.

(Consulteu la sentència de l'Audiència Nacional de 16 de gener de 2009)