Dopatge i aplicació de normes internacionals

SAN de 17 de setembre de 2013, recurs 19/2013, sobre antidopatge i cooperació amb les instancies privades y públiques internacionals. La LO 7/2006 és norma general que ha de cedir davant una regulació específica com és  el Reglament Antidopatge de la UCI.

Objecte: El recurs s’interposa per la RFEC (federació espanyola de ciclisme) i el Comité Español de Disciplina Deportiva contra sentència de 18 de gener de 2013 del Jutjat Central de lo Contenciós Administratiu, núm.3 la qual es revocada.

Fets: La sentència valora la compatibilitat amb l’ordenament espanyol d’una sanció imposada per laude del TAD (Tribunal Arbitral de l’Esport, amb seu a Suïssa), el 19 d’octubre de 2009.  

Decisió: Es recorda la doctrina de la Sala manifestada a la sentència de 30 de gener de 2008 (RA 67/2007) en la qual es va dir que: “les federacions esportives espanyoles estan configurades com entitats privades amb personalitat jurídica pròpia fet que les hi permet formar part d’un organisme internacional; en el cas del ciclisme de la Unió Internacional de Ciclisme (UCI), associació que es regeix per normes de dret privat (Estatut i Reglaments) que pel propi mandat que inclouen han de formar part de la pròpia normativa de la federació nacional”, i a la sentència de 16 de gener de 2009 (RA 89/2008), en la qual abunda en l’anterior i, a més a més, diu que: “tant la RFEC, en tant que membre integrant, com els esportistes que en formen part, es comprometen a respectar els estatuts i reglaments de la UCI i els titulars de llicències lliurades per l’organisme esmentat resten sotmesos a la jurisdicció de les instàncies competents”.

Pel que fa al dopatge, es recorda que “el reglament antidopatge de la UCI permet que els controls s’iniciïn a instància de la pròpia UCI o a instància de la Comissió Nacional Antidopatge, en el primer cas, el control es regularà pel reglament UCI”. En virtut d’això, s’afirma que: “si bé les federacions esportives poden actuar exercint funcions delegades de l’administració pública, cas en el qual els seus actes restarien sotmesos al control dels tribunals contenciós administratius, també actuen, en quant ens privats integrants d’una organització internacional que les agrupa, com a delegats de l’esmentat organisme internacional i quan així ho fan, no exerceixen funcions delegades per una administració pública sinó delegades per aquell organisme internacional la normativa del qual serà l’aplicable amb submissió de les decisions així preses als mecanismes de control propis”.  

En matèria de controls antidopatge, es ratifica, en el cas, l’aplicació del reglament UCI sense que la LO 7/2006 es declari d’aplicació preferent perquè pugui pensar-se que els seus articles 8 i 32 siguin dret necessari i no disponible per una regulació privada basada en l’autonomia de la voluntat, i això, perquè l’enfocament ha de ser un altre i és que aquella llei conté una regulació general que opera a l’àmbit internacional a falta de normativa específica. La norma legal, diu el tribunal: “estableix un sistema de cooperació amb les instàncies públiques i privades internacionals antidopatge i mesures a l’àmbit de la competència dels poders públics espanyols. No estableix normes de dret necessari indisponibles per a la voluntat privada, sinó un marc general aplicable en defecte de regulació específica”.