Dopatge en ciclisme: transfussions i medicaments prohibits

SAP (Madrid) núm. 302/2016, de 10 de juny, en matèria de dopatge al ciclisme emprant processos de transfusions de sang i subministrament de medicaments prohibits a l’esport.

En primera instància es va indicar que:

Els objectius de l’activitat il·lícita, i a canvi de preu, eren l’obtenció d’òptims resultats en la competició i evitar que els ciclistes tractats fossin detectats en els controls antidopatge.

El tractament, realitzat sense subjecció a la normativa sanitària, comportava un important perill per a la salut del ciclista derivat de la major viscositat de la sang i del superior esforç que representa per al cor (riscos cardiovasculars, dermatològics, múscul-esquelètics i neurològics a nivell cerebral).

La sang és medicament als efectes del delicte establert a l’article 361 del codi penal

Van intervenir, entre d’altres, en el procediment com a acusació particular el CSD, la AMA, la UCI i el CONI. Al CONI (Comitè Olímpic Italià) se li va negar tant l’accés com el lliurament de material informàtic incautat com el lliurament d’una mostra de les borses de plasma, sang i concentrat d’hematies intervinguts en el registre perquè: “l’accés al contingut de la causa per a la defensa de pretensions no és absolut” i, a més a més, es considera que: “en la fase intermèdia – posterior a la instrucció- només són pertinents les diligències indispensables per a formular acusació per manca d’elements essencials per a la tipificació dels fets”.

L’Audiència en una extensa sentència desestima una per una les al·legacions de contrari, fins arribar al debat sobre si la sang completa, el plasma i les cèl·lules sanguínies són o no medicaments a efectes penals. A l’efecte, desprès de recordar algunes sentències del TC, com la 101/2012, de 8 de maig i la 286/2006, de 22 de juliol, descarta que aquells elements siguin medicaments a efectes del delicte previst a l’article 361 del codi penal; tampoc s’ha demostrat que la sang hagués estat tractada prèviament amb medicaments per la qual cosa: “no essent medicament la sang utilitzada pel condemnat i no constant acreditat quer fos tractada amb medicaments, la conducta d’aquell no encaixa amb el delicte imputat”

En relació amb el lliurament de mostres sol·licitat per organismes administratius, estatals e internacionals, el tribunal observa que es tracta d’organismes amb competències en matèria de dopatge de ciclistes que disposen de facultats disciplinàries per la qual cosa “per evitar dubtes” estima que tant RFEC, com CONI, UCI i AMA estan legitimades per recavar les mostres en ordre a la possible incoació d’expedients disciplinaris. En el cas de l’AMA es recorda el Conveni Internacional contra el Dopatge a l’Esport, ratificat per Espanya que suposa depositar en AMA la funció de promoció, coordinació i harmonització internacional de la lluita contra el dopatge i el compromís de coordinar aquesta lluita amb autoritats i organitzacions esportives.

Es considera que la cessió de les mostres es proporcional i que la forma d’obtenció de les borses de sang no les situa a l’àmbit de les proves prohibides ni al de la trobada casual. Per tant, s’acorda el lliurament de mostres.

En definitiva, la deficient previsió del codi penal posa en mans dels organismes amb facultats disciplinàries a l'àmbit de l’esport per reconduir tan lamentable tipus d’actuacions en el món de l’esport.