Lesions en rocòdrom situat en casa rural
- Ferran Pérez
- Nov 22, 2022
- 3 min de lectura

SAP (Àvila) 6/2017, de 13 de gener, sobre manca de responsabilitat per lesions fent activitat esportiva (rocòdrom) per compte propi i sense regulació contractual en una casa rural.
Objecte: recurs d’apel·lació contra sentència de 6 de juny de 2016 del Jutjat de primera instància núm. 1 d’Arévalo (Àvila) que va desestimar una reclamació de quantitat per responsabilitat contra una empresa titular d’una casa rural on es desenvolupaven activitats esportives.
Fets: El recurrent (any 2013) va subscriure amb l’empresa demandada un contracte d’estança a la casa rural i atès que aquesta oferia la possibilitat de realitzar activitats esportives va fer escalada d’una paret (rocòdrom) amb un arnés facilitat pel titular de la casa. Amb motiu d’aquesta activitat va caure al terra i va partir diverses fractures que van comportar tractament mèdic i quirúrgic i rehabilitació posterior. Pateix seqüeles i demana danys i perjudicis. Davant la sentència d’instància al·lega error en la valoració de la prova i admet la correcció de les instal·lacions.
La causa de la caiguda s’indica que va ser la incorrecció d’una persona no degudament identificada al no haver subjectat i assegurat en forma a l’escalador recurrent.
Decisió: Desestimar el recurs
Motivació: S’observen les següents carències de prova: a) no identificar ni esbrinar qui va ser la persona que es diu va ser la responsable de la caiguda i manca de denúncia específica, b) no acreditació de què aquesta persona fos dependent, assalariada o contractada per l’empresa titular de la casa rural i c) no haver dilucidat si es va aixecar atestat per la Guàrdia Civil atès que en els parts mèdics només consta “caiguda casual”. A més a més s’indica que: “el hecho de que se oferte la casa rural con unas instalaciones para realizar tiro con arco, excursiones en bicicleta, rocódromo, piscina, etc, ello no puede implicar que cualquier accidente que ocurra en esas instalaciones sea debido a culpa "in vigilando" del titular de la casa rural”, i menys sinó consta al contracte, hi ha diu el tribunal: “un riesgo asumido por el que practica la actividad” i en el cas: “no consta que ese riesgo fuera agravado por circunstancia alguna”.
En matèria de responsabilitat contractual es parteix de l’article 1101 del Codi civil, sobre el qual la jurisprudència del Tribunal Suprem ha establert que: “para aplicar este precepto se hace preciso acreditar, o probar suficientemente, no sólo la demostración de los daños y perjuicios, que en este caso sí se acreditan en prueba pericial, y su nexo causal, que claramente se determinan a consecuencia de la caída, sino también la atribución de su comisión por negligencia, es decir, a una conducta culposa entendida en sentido amplio (Ss.TS. de 8 de Mayo de 2008, 16 de Mayo de 2007 y 11 de Mayo de 2010)”. I en el cas: “falta lo más importante como es la atribución a título de culpa de la responsabilidad de la entidad demandada en la causación de las lesiones” perquè: “si definimos la culpa o negligencia como la omisión del deber de diligencia, que, si se hubiera tenido, se habría podido evitar un resultado posible, previsible y prevenible, se tendrá que comprender que es absolutamente necesario probar que existió una negligència”, tenint en compte que: “lo que es inexcusable probar es la negligència apreciada, y su intensidad (grave, leve o levísima)”.
Així, en relació amb l’assumpte examinat, s’assenyala, entre altres extrems, que:
“No es suficiente alegar que había una persona que se encargaba de sujetar a quien ascendía o descendía del rocódromo, sino que es preciso acreditar quién es o era esa persona, si estaba vinculada a la dirección de la casa rural, si tenía ese cometido, las razones por las que desapareció del lugar, etc.
El hecho de que una casa rural tenga instalaciones para hacer deporte o recreo, no conlleva el que su titular deba responder de todos los eventos dañosos que se produzcan en ella, salvo que así estuviera expresamente pactado.
El hecho de subir por el rocódromo supone una actividad que engendra un riesgo, y que fue asumido por la víctima de la caída. La escalada en un rocódromo requiere cierta destreza en la actividad, y acredita si se realiza, que es por cuenta y riesgo del que la practica, salvo pacto en contrario.
Tampoco se puede presumir, como alega la recurrente, que tanga, necesariamente, el establecimiento la obligación de asegurar al que asciende o desciende por el rocódromo, y
El hecho de alojarse en una casa rural no conlleva que la empresa titular del establecimiento tanga que estar pendiente de todas las actividades deportivas o de recreo que realicen los alojados, salvo que ello esté expresamente pactado”.
L’Audiència provincial tampoc observa culpa extracontractual i desestima el recurs al no apreciar culpa o negligència ni del titular ni dels empleats de l’empresa demandada.
Yorumlar