De l'organització de competicions esportives recreatives per clubs federats

Sentència TSX Galícia, 106/2014, de 19 de febrer, sobre la creació d’una l’organització i una competició recreativa de futbol per clubs esportius federats al marge de la federació esportiva.

MUST READ 

Fets: Un club esportiu, juntament amb altres, organitzen a l’empara del dret i la llibertat d’associació una nova organització esportiva recreativa (AFAC) amb una nova competició fora de l’àmbit de la federació esportiva. La competició es per a nens, i participen els equips dels clubs federats de categories prebenjamí, benjamí i aleví; prèviament, els clubs deixen de participar amb els seus equips en aquestes categories dintre de la federació de futbol. La competició així organitzada deixa de ser oficial i no és impeditiva de la que pugui organitzar la federació esportiva.

Denunciats els fets, els òrgans disciplinaris federatius i el Comitè Gallec de Justícia Esportiva van imposar una sanció que és l’objecte del contenciós i que el TSX manté i considera correcta,

Interpretació conforme?. L’exposició de motius de la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del Dret de Associació diu, entre altres coses que: “Nuestra Constitución de una forma general define, en su artículo 22, los principios comunes a todas las asociaciones, eliminando el sistema de control preventivo y posibilitando su ejercicio” i que: “la necesidad ineludible de abordar el desarrollo del artículo 22 de la Constitución, mediante Ley Orgánica al tratarse del ejercicio de un derecho fundamental (artículo 81), implica que el régimen general del derecho de asociación sea compatible con las modalidades específicas reguladas en leyes especiales y en las normas que las desarrollan, para las asociaciones deportivas. Con este objetivo se establece un régimen mínimo y común, que es, además, el régimen al que se ajustarán las asociaciones no contempladas en la legislación especial”. Consegüentment, la Llei orgànica no exclou a les associacions esportives i tot i respectar el seu règim singular imposa un mínim comú. Per això, la possibilitat de que clubs esportius, associacions amb fins lícits, poguessin desenvolupar activitats esportives federades i no federades semblava acceptable.

Decisió: D’acord amb l’anteriorment esmentat, els demandants al·leguen que: “el derecho a integrarse en la FGF para participar en competiciones oficiales incluye el derecho a no integrarse y no participar en las mismas, pues de otra forma la participación en dichas competiciones oficiales adquiriría carácter de obligación forzosa, lo cual sería contrario a lo establecido en el artículo 2º.3 de la Ley Orgánica 1/2002, de 22 de marzo , reguladora del derecho de asociación”, i entenen que amb les sancions imposades vulneren el principi de tipicitat perquè: “hay una inexistencia o aplicación extensiva de la normativa sancionadora”.

Pel Tribunal l’error està en considerar que: “los clubs deportivos se regulan por el régimen de las asociaciones privadas, contenido en la LO 1/2002, cuando esta misma normativa excluye de su ámbito todo lo relativo a las federaciones Deportivas”, i recorda l’aplicabilitat de la legislació especial de l’esport.

El conflicte segons el TSX resideix en: “tras dejar de inscribirse una anualidad (2009/2010) en la competición oficial en 4JURISPRUDENCIA la que hasta entonces intervenía, puede organizar, con otros que se hallan en el mismo caso, una competición no oficial y paralela a la oficial en relación con las tres categorías inferiores (prebenjamines, benjamines y alevines), con toda la estructura de licencias, calendario, árbitros, comité de competición y disciplinario, etc.”.A més abundor, indica el Tribunal que l’organització d’aquesta competició tenia per ànim evident: “avocar al fracaso a la competición oficial”, és a dir, de: “una actuación tendente a impedir que la FGF pudiera organizar la competición oficial”. Amb aquest premisses el TSX diu que: “Una cosa es obligar a alguien a integrarse en una federación deportiva, de lo que se quejan los actores en la demanda, lo cual no es legítimo, y otra muy distinta tener derecho a desligarse de la competición oficial organizada por la federación deportiva en la que voluntariamente se ha integrado un club, y a continuación organizar una competición paralela a la oficial, tras desvincularse dicho club de la federación deportiva en que anteriormente se integró. El derecho de asociación no puede amparar esta última actuación, pues ello sería contrario a la obligación de someterse a los estatutos de la federación deportiva en la que el club se integró, además de incidir en una actuación contraria al buen orden Deportivo”.

El problema es centra en el monopoli de la competició esportiva que es considera comporta la incorporació a federacions esportives i la vinculació als seus Estatuts, norrmes i reglaments associats. S’accepta el dret d’associació dels clubs esportius més enllà de la incardinació en federacions esportives però un cop dintre d’aquestes els sotmet al seu peculiar i vertebrat conjunt normatiu, sense valorar-se aspectes tan importants com que es tracta de competicions esportives recreatives.

Observació: El 31 de desembre de 2023 el TJUE ha dictat una important sentència sobre la competència de federacions nacionals, la UEFA i la FIFA per autoritzar competicions en les quals intervinguin clubs afiliats i professionals integrats. Tot i que el cas és diferent al no encaixar en l’activitat econòmica tutelada per la UE, al respondre a clubs no professionals que abandonen la competició federada i integrats per jugadors menors d’edat té una certa incidència que val la pena sigui observada pels operadors jurídics.