Corrumpció associada a activitat relacionado amb l'esport (cas Nóos)

STS 277/2018, de 8 de juny, sobre una trama de corrupció associada a temes relacionats amb el món de l'esport (cas Nóos)

Objecte. Recurs de cassació contra sentència de l’Audiència Provincial de Balears de 17 de febrer de 2017.

Fets: Trama societària, en la qual resulten implicats persones pròximes a la monarquia espanyola, mitjançant la qual es beneficiaven de contractes de patrocini i formatius relacionats amb el món de l’esport, especialment a Illes Balears, a la Comunitat Valenciana i a Madrid aprofitant la posició institucional d’un dels membres principals i on es va assolir la participació de diferents organismes i autoritats i amb simulació de decisions i poca justificació documental. S’imputen delictes de prevaricació, malversació de fons públics, frau a l’administració, falsedat documental, tràfic d’influències, delictes contra la Hisenda Pública, estafa i blanqueig de capitals.

Entre les actuacions analitzades hi ha a Balears el patrocini de l’equip ciclista Illes Balears i la creació d’una oficina de seguiment del projecte, col·laboracions per esdeveniments relacionats amb el turisme i l’esport (Forum Internacional de realització anual finalment anomenat Illes Balears Forum, Observatori Permanent de Turisme i Esport i Pla Estratègic de turisme esportiu). A la Comunitat Valenciana s’aprofita la Copa Amèrica de Vela per fer un acostament de l’Institut Nóos, mitjançant el seu personatge més visible, a l’administració local i autonòmica i oferir la possibilitat de realitzar fòrums sobre gestió de trobades esportives en interès de la ciutat de València i es subscriuen convenis relacionats amb el projecte València Summit, ciutats i esport i el projecte de candidatura de València per als Jocs Europeus. Pel que fa a la comunitat de Madrid destaquen les col·laboracions amb la Fundació Madrid 16 creada per a l’impuls de la candidatura de la ciutat per als Jocs Olímpics i Paralímpics d’estiu. En aquest cas, entre altres relacions subscrites per via convencional, hi ha un oferiment per actuar com a lobby en la cerca del vot dels membres del Comitè Olímpic Internacional amb un pagament mensual formalitzat mitjançant donacions.

Ds de la perspectiva fiscal, hi ha una defraudació de quotes on apareixen involucrades diferents empreses creades pels condemnats principals i que impliquen a terceres persones, algunes de rellevància social. També hi ha un blanqueig de capitals que deriva de la creació d’una estructura societària internacional amb la finalitat de ocultar quotes tributàries.

Contra la sentència condemnatòria de l’Audiència provincial les parts, el Ministeri Fiscal, les Comunitats Autònomes d’Illes Balears i València i altres interposen recursos de cassació per quebrantament de forma, infracció de llei i vulneració de la Constitució espanyola.

Decisió: Estimar en part algun dels recurs interposats per les parts i l’Advocacia de l’Estat

Motivació: En el recurs del Ministeri Fiscal, el qual es desestima, destaquem que es sol·licita la indeguda aplicació de l’article 432.2 del CP quan a la qualificació de la malversació que hauria de ser molt greu i hagués motivat un increment de la pena. El TS no l’accepta a partir de la ponderació conjunta de dos elements: “el valor de las cantidades sustraídas y el daño o entorpecimiento producido al servicio público”. També recorda que el frau a l’administració des de l’any 2010 el pot cometre un particular.

Quan al recurs plantejat per la comunitat autònoma d’Illes Balears, que també es desestima, s’ha de destacar el criteri d’evitar l’enriquiment injust de l’administració i el de reconeixement d’efectes dels contractes malgrat la seva nul·litat: “no puede decirse que el contrato nulo por haberse prescindido totalmente del procedimiento tenga una total carencia de efectos; y debe evitarse que la Administración se beneficie de su propia torpeza y obtenga un enriquecimiento injusto”.

L’Advocacia de l’Estat intervé en relació amb els delictes contra la Hisenda Pública i s’accepta pel Tribunal l’al·legació de no deducció de unes factures per un dels condemnats cosa que suposa una correcció de les responsabilitats entre socis desprès d’una separació de clients.

Quan a les parts s’estima en part l’al·legació de la incorrecta apreciació del delicte de falsedat atribuïble a funcionari públic: “no solo por razones procesales (no han recurrido y admitieron su responsabilidad), sinó fundamentalmente por razones de fondo derivadas tanto de su condición -funcionarios- como de su específica intervención en documentación falsaria (expediente) de la que no puede responsabilizarse a los particulares”.

Finalment, en relació amb les condemnes a tercers per responsabilitat civil, el TS indica que: “jurídicamente no se puede sostener una participación a título lucrativo en relación a un delito contra la Hacienda Pública en su modalidad de defraudación tributaria consistente en la elusión del pago de tributos. Cabe esa forma de responsabilidad civil de tercero en casos de obtención indebida de devoluciones (cuando son a la vez constitutivas de estafa sin perjuicio de las previsiones del art. 8 CP : STS 751/2017, de 26 de octubre); o en los delitos de fraude de subvenciones. Pero en la modalidad más clásica del art. 305 CP (elusión del pago de tributos) es inviable proyectar esa responsabilidad civil afirmada por el citado precepto que ha motivado la condena por parte de la Audiencia”, i ,com a conseqüència, es priva d’eficàcia a la declaración de su calidad de tercera responsable civil en relación a los dos delitos contra la hacienda pública imputados a X “