Ciclisme: nul.litat de normasobre controls en matèria de dopatge

MUST READ: STS de 13 d’octubre de 2011 (rec. 304/2010), sobre nul·litat de norma reglamentària en matèria de control de dopatge per manca d’audiència a les associacions d’esportistes interessades i d’informes preceptius

Objecte: recurs contenciós directe contra el RD 1462/2009, de 18 de setembre, de modificació del RD 641/2009, de 17 d’abril, pel qual es regulen els processos de control de dopatge i els laboratoris d’anàlisi autoritzats i altres mesures complementàries.

Fets: El recurs contenciós contra la norma reglamentària assenyalada es va interposar el 20 de novembre de 2009 per l’Associació de Ciclistes Professionals. L’associació demana la nul·litat de la norma que regula la franja horària de realització dels controls antidopatge i, entre altres coses la definició d’allò que s’entén per control en competició.

Decisió: Estimar el recurs i anular el Reial Decret recorregut

Motivació: Es recorda que en el moment de l'aprovació de la norma recorreguda Madrid era una ciutat candidata a l’organització dels Jocs de la XXXI Olimpíada d’estiu, cosa que va suposar que el Govern de l’Estat hagués aprovat totes les garanties exigides pel COI a la candidatura entre les quals hi ha via la de: “instar los procedimientos oportunos y adoptar las iniciativas legislativas apropiadas para que (...) (... en el caso de que la normativa antidopaje española en el momento de la celebración de los Juegos entrase en conflicto con el Código Mundial Antidopaje y la normativa antidopaje del Comité Olímpico Internacional vigentes en ese momento, de acuerdo con lo establecido en el punto (...) anterior, la legislación aplicable sea la del Código Mundial Antidopaje y la normativa antidopaje del Comité Olímpico Internacional». Esta garantía se aprobó plenamente de acuerdo con la normativa vigente”.

Tenint en compte les pressions derivades de l’anteriorment esmentat, el Tribunal entra en la valoració del procediment seguit per a l’aprovació de la norma que s’inicia amb la redacció de l’oportuna memòria justificativa precedida d’un informe del director de l’Agència Estatal Antidopatge. En la valoració s’observa que es va produir la presentació davant del Consell d’Estat, a darrera hora, d’un nou text on es va: “adicionar en el artículo 47.1 del Real Decreto 641/2009 , por referencia a las causas médicas justificativas de los controles de salud, el inciso "incluyendo todas las relacionadas con el antidopaje" (la adición se hace tanto al párrafo primero como al segundo del citado artículo 47.1)”. El dictàmen del Consell d’estat emès no es pronuncia sobre aquesta modificació i en ell es recull que en la tramitació s’ha respectat en allò substancial el procediment.

En matèria d’exercici de la potestat reglamentària el TS recorda la seva sentència de 28 de juny de 2004 (rec.74/2002) on va indicar que aquest ha de ser legítim i s’ha de fer dintre d’uns límits el control dels qual correspon als tribunals. Entre aquests límits hi ha el de respectar el procediment d’elaboració on es preveu un tràmit d’audiència la raó del qual la explica amb base a la seva sentència de 16 de setembre de 2010 (rec.182/2007), assenyalant que el tràmit: “cumple la finalidad de contribuir al acierto y legalidad del texto que se aprueba, propiciando que se tengan en cuenta todos los puntos de vista desde el que la cuestión objeto de regulación pueda ser analizada, enriqueciendo, en definitiva, la disposición general, mediante las observaciones de los sectores, personas o entidades consultades”.

En el cas objecte de recurs s’observa pel tribunal que: “se modifica una norma elaborada cinco meses antes, en un tiempo insólitamente breve (12 días desde que se abre el proceso de elaboración y el de la promulgación de la norma en el Boletín Oficial del Estado), y desatendiendo trámites esenciales como el de audiencia, en función de satisfacer determinados intereses que de algún modo ya lo estaban”.

Aquest fet comporta entrar en la valoració dels defectes de forma plantejats per la recurrent i, especialment, en la vulneració de l’article 24.1.b de la Llei 50/1997, de 27 de novembre del Govern que preveu que al llarg del procediment d’elaboració de reglaments: “se recaben todos los informes, dictámenes y aprobaciones previas que sean preceptives”.

Entre aquests, com entren en joc els drets fonamentals dels esportistes, especialment el de la protecció de les seves dades personals, es debat sobre l’exigència de l’informe de l’Agència Estatal de Protecció de Dades (article 37.1 LO 15/1999, de 13 de desembre). Dades personals que per la seva relació amb la salut gaudeixen de la condició d’especialment protegides tenint en compte l’abast de la tutela prevista a la sentència del Tribunal Constitucional 292/2000, de 30 de novembre. Es nega la necessitat d’aquest informe perquè es tracta d’un reglament que no desenvolupa la Llei de protecció de dades sinó la Llei orgànica de protecció de la salut i lluita contra el dopatge a l’esport i perquè hi ha informe de l’organisme relacionat amb el Reial decret que es modifica el qual roman inalterable en aquest extrem.

Pel que fa a la manca d’audiència en el procediment dels esportistes ni a les organitzacions i associacions que els representen (amb incompliment de legislació i de Conveni Marc existent a l’efecte), l’Advocat de l’Estat la defensa per la manca de substancialitat de la modificació reglamentària i el valor no vinculant dels informes, i, al mateix temps, perquè: “en alguna ocasión el Tribunal Supremo ha señalado que el de audiencia a que se refiere el articulo 24.1.c) de la Ley del Gobierno no resulta preceptivo respecto de las organizaciones o asociaciones de caràcter voluntario (SSTS 3ª de 11 de mayo de 2004 , de 21 y 22 de junio de 2004)” i, en aquest sentit, considera que es tracta d’una participació funcional que recau sobre les associacions que: “ostenten por Ley la representación de tales derechos e intereses legítimos”.

El TS no accepta la posició de l’Administració de l’Estat i recorda que la seva sentència de 10 d’octubre de 2005 (rec.69/2003) ha estat matisada per altres en el sentit que: “las (asociaciones voluntarias) que personándose en el procedimiento invoquen -y pertenezca a su ámbito socialmente legítimo- que la disposición por su objeto afecta a intereses directos, a cuya defensa se ordene la asociación, podrán comparecer en el expediente y en él tener la participación y garantía que es propia de la Audiència” (STS 6 d’octubre de 2005 (rec.31/2003), 12 de juny de 2008 (rec.3215/2004) o la de 31 de maig de 2004 (rec.1557/1999)). Per aquest motiu, perquè els canvis operats amb el nou reglament eren transcendents per als esportistes i per la vigència del Conveni Marc entre el Consejo Superior de Deportes de 21 de març de 2006, amb diferents associacions d’esportistes entre les qual hi havia la reclamant, el TS entén que: “el Real Decreto 1462/2009 introdujo en el precedente Real Decreto 641/2009 en el apartado primero del artículo 47 , en la letra a) del artículo 48.2 , así como la modificación del concepto control en competición en el anexo de definiciones, y la supresión del término horas de descanso nocturno del mismo anexo, afectaban de modo directo y esencial a los destinatarios del mismo, a los que debió oírse”.

Finalment, en relació amb la no petició d’un nou informe a l’Agència Estatal Antidopatge amb motiu de la modificació del text de reglament, el TS accepta que la modificació operada amb l’addició a l’article 47.1 de les causes mèdiques justificatives dels controls de salut incloent-hi totes les relacionades amb l’antidopatge, és substancial perquè la revisió no deriva d’indicacions o suggerencies d’altres informes preceptius i perquè: “ese inciso posee importante relevancia en la dicción de ese precepto, al assimilar sin más a un control de salud que se justifique por causas médicas a las que se realicen relacionadas con el antidopaje. Y ello por que esa equiparación de los controles antidopaje a los controles de salud que se justifiquen por causas médicas, asunto que la asociación recurrente cuestiona, posee evidente trascendencia en una cuestión tan sensible como la de la salud de los deportistas y el control del dopaje en la competición y fuera de ella para garantizar adecuadamente la salud de quienes practican cualquier deporte y asegurar la limpieza de la competición deportiva en cualquiera de sus manifestaciones y niveles. Sobre ese extremo se debió debatir y oír a los interesados y al resto de las Corporaciones y Asociaciones a las que se oyó al redactar el Real Decreto que se modificaba”.