Abast de la compensació derivada de comiat d'un futbolista que fitxa posteriorment per un altre club

Sentència 476/2019, de 29 de juliol, del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, reduint la indemnització per l’extinció contractual unilateral a un futbolista que fitxa per un nou equip.

Objecte: recurs de suplicació interposat pel Club de Futbol Villanovense contra sentència del Jutjat Social 1 de Badajoz en demanda interposada per futbolista professional amb motiu de l’extinció de contracte.

Fets: El club de futbol participava en la segona divisió B nacional i el futbolista estava vinculat al club des de l’1 d’agost de 2015. El tipus de contracte ha variat al llarg del vincle (temporal eventual per circumstàncies de la producció, a temps parcial i contracte temporal per obra o servei determinat a temps complet). A l’estiu de l’any 2018, amb motiu d’unes molèsties físiques, es va declarar al jugador no apte temporalment per a la pràctica del futbol i el club li va extingir el contracte per: “no haber superado las expectativas expresamente pactadas” i, també, el va donar de baixa de la Seguretat Social. El futbolista no conforme presenta acte de conciliació i la posterior demanda laboral. L’any següent, en el període d'hivern de la mateixa temporada, l’esportista es vincula amb un altre entitat.

El jutjat social va estimar la demanda de l’esportista entenent que havia estat objecte de comiat improcedent, augmenta la indemnització i reconeix el pagament de salari pels dies treballats en agost més interessos. El club disconforme interposa recurs de suplicació on insta la revisió fàctica i l’examen del dret aplicable. El club al·lega, entre altres, la incorrecció del salari mensual estimat per l’òrgan judicial i que: “el actor firmaba contratos de duración determinada de obra o servicio, que se extinguían cada temporada, firmando el finiquito correspondiente, y la existencia de nuevos contratos evidencian nuevos pactos entre las partes”.

Decisió: Estimació parcial del recurs.

Motivació:  Les al·legacions de la recurrent, ates el caràcter extraordinari del recurs de suplicació, manquen de la cita concreta dels preceptes jurídics i la jurisprudència que consideren vulnerats (articles 193 i 196 de la LRJS) tal com ha requerit el Tribunal Suprem (p.e. a la STS de 16 de juliol de 2014) i ha acceptat el Tribunal Constitucional (TC): “dado su naturaleza extraordinaria, de objeto limitado, no procede en el mismo valorar ex novo toda la prueba o revisar el derecho aplicable: su objeto debe limitarse a las concretas cuestiones planteadas por las partes (STC 3/1983, de 25 de enero, 79/1983, de 3 de julio y 117/1986, de 13 de octubre)”.

L’actor, en relació al càlcul de la indemnització, esmenta l’article 15 del RD 1006/1985, de 26 de juny, que regula la relació laboral especial dels esportistes professionals. A l’article es recull que en cas de comiat improcedent procedeix una indemnització – en defecte de pacte- de dos mensualitats de retribucions periòdiques més la part proporcional dels complements de qualitat i quantitat de treball del darrer any. I, a l’efecte es recorda la sentència del TS de 21 de gener de 2002 on es valora el contingut de l’article dient que: “Fija una indemnización automática: la pactada. Otra, mínima, de dos mensualidades de las retribuciones periódicas, más los complementos salariales por año de servicio. Y otra superior, a fijar judicialmente, ponderando las circunstancias concurrentes. Tales circunstancias estarán integradas por una serie de datos de hecho, cuya aportación al proceso incumbe a las partes y cuya fijación en sentencia es competencia del juzgador de instancia”, i que: “La indemnización final, al igual que la que se produce en el despido en una relación laboral común, no es propiamente una indemnización de daños y perjuicios, sino una compensación por la unilateral rotura de un contrato con incumplimiento de lo pactado”.

En el cas. el TSJ, d’acord amb la recurrent, estima que: “la sentencia recurrida no otorga trascendencia alguna al hecho de haber sido fichado el demandante por otro club en la temporada de invierno”, i, tot i no acceptar la indemnització mínima que aquella interessa, si que la modifica en tant que el nou treball si que afecta perquè en el fons el que hi ha, conforme indica el TS, és una compensació per la unilateral extinció d’un contracte amb incompliment d’allò pactat.

Es redueix la compensació atès que no es pot estendre al temps en què l’esportista ha estat contractat per una altra entitat.