Subvencions i competicions esportivs internacionals

STS de 5 de desembre de 2013, sobre exigències essencials en convocatòries de subvencions, efectuades per la Comunitat Autònoma del Pais Basc, per a competicions esportives de caràcter internacional. Autorització del CSD.

STS de 23 de desembre de 2013, sobre exigències essencials en convocatòries de subvencions, efectuades per la Comunitat Autònoma del Pais Basc, per a competicions esportives de les seleccions esportives basques. Autorització del CSD.

Les dues sentències, lligades pel propi Tribunal Suprem, s’aprofiten de la sentència del Tribunal Constitucional 80/2012, de 18 d’abril, que recorda a la Comunitat Autònoma del País Basc que no pot disposar normativament que les federacions basques són les úniques representants de l’esport federat basc amb caràcter general perquè en aquesta parcel·la juga la imatge exterior de l’estat i els interessos de l’esport federat espanyol en el seu conjunt.

Les sentències, al límit del principi de separació de poders, recullen la línia jurisprudencial del propi tribunal plasmada en sentències de 7 d’octubre de 2002, 28 de juny de 2004, 19 de febrer de 2008, 19 de novembre de 2008 i 3 de maig de 2012, mitjançant la qual “s’admet el control judicial de la inactivitat u omissió reglamentària” sense que això permeti predeterminar el contingut de la norma examinada.

Analitzant les normes subvencionals per a l’esport basc, el Tribunal Suprem considera conforme a Dret exigir l’aportació d’una autorització de l’òrgan estatal competent en matèria d’esport (CSD), en concret la relativa a la realització d’una competició esportiva internacional, com a requisit essencial per concedir una subvenció autonòmica destinada en aquest tipus d’esdeveniment esportiu. També analitza el tribunal la necessitat d’acreditar a l’efecte una integració en federació espanyola, en aquest extrem el TS entén, en la línia del Tribunal Constitucional en la sentència abans esmentada, que aquella no és necessària en el cas d’esports autonòmics que no tinguin desenvolupament a l’àmbit estatal.

Vistes les sentències, s’obre perillosament una porta a un intervencionisme estatal innecessari i que entenc no troba suport en la sentència del TC que acull. Una cosa és la necessitat d’una autorització del CSD per organitzar i participar en una determinada prova esportiva internacional i un altre cosa és estendre aquesta a l’àmbit de la reglamentació de les subvencions autonòmiques. En matèria de subvencions, l’ordenament jurídic vigent és aplicable sense necessitat de recordar permanentment la legalitat a seguir i el procediment, general i específic, ja disposa de recursos de control propis. Ens haurem de plantejar si les subvencions en matèria de competicions internacionals han de ser de la exclusiva y excloent competència de l’Estat amb la qual cosa i derivat de la seva pròpia competència en esports hauria d’ajudar tots els esports autonòmics desenvolupats en aquell àmbit els quals també hauria de promoure i fomentar.