Sanció per desobeïr les ordres gubernatives

SAN de 6 de juny de 2018 (rec. 910/2016), sobre procedència de la sanció imposada al Cádiz CF, SAD per desobediència reiterada d’ordres o disposicions de les autoritats governatives a l’àmbit dels espectacles esportius.

Objecte: recurs contenciós administratiu interposat pel Cádiz CF, SAD, contra una resolució de la Secretaria d’Estat de Seguretat de 18 d’agost de 2016 mitjançant la qual es va imposar a l’entitat esportiva una sanció per infracció greu tipificada a l’article 21.1.c de la Llei 19/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport.

Fets: Sobre la base d’un informe del Coordinador de Seguretat de la Policia Nacional de 20 de gener de 2016, s’imposa al club esportiu una sanció econòmica de 60.001€ que la considera indeguda i, en tot cas, injusta i desproporcionada.

Els fets sancionats segons la resolució recorreguda són: reiterada falta de col·laboració, desobeir mandats i instruccions, no facilitar el, llibre registre d’activitats de seguidors, no facilitar el reglament intern del recinte esportiu, impedir l’accés de la UCO a l’estadi i omissió d’adopció de mesures proposades pel Coordinador de seguretat. Tot per la seguretat a l'estadi i, especialment, per evitar actuacions contraries a l'ordre públic per part de les anomenades “Brigadas Amarillas”.

Decisió: Desestimar el recurs i considerar conforme a Dret la resolució administrativa recorreguda.

Motivació: L’Audiència Nacional fa un extens recordatori de la legislació aplicable al cas, especialment del previst a l’article 21 del RD 203/2010, de 26 de febrer, que aprova el regalment de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l’esport, atès que: “la impugnación se centra en el cumplimiento por parte del Club de los requerimientos efectuados por el Coordinador de Seguridad, proporcionándole toda la documentación que le fue requerida, sin que haya incurrido en conducta tipificada como infracción”.

De la legislació aplicable es destaca: “la relevancia del Libro de Registro de Seguidores, la finalidad que persigue y la obligación de la puesta a disposición del Coordinador de Seguridad”, i, atès que amb posterioritat a l’inici de les actuacions sancionadores l’entitat ha anat facilitant part de la documentació requerida, el tribunal indica que: “dicha conducta, posterior a los eventos deportivos cuya información pretendía recabar el Coordinador de Seguridad, no enerva la responsabilidad del Club, pues el incumplimiento ya se había producido“.

D’altra banda, considera que el club tampoc compleix amb la diligència necessària quan: “impide el acceso del Coordinador de Seguridad a la Unidad de Control Organizativo del estadio, y no entrega de la leyenda ni el certificado de un gran tifo de animación”, i, tampoc quan per impedir altercats de grups violents no identifica: “las medidas concretas adoptadas a requerimiento del Coordinador de Seguridad en relación con estos hechos”, tenint en compte que: “no se trata de que el Club tenga que asumir la responsabilidad de los hechos protagonizados por los grupos radicales fuera del recinto deportivo, pero sí el de prevenir y evitar alentar a dichos grupos, adoptando las medidas de seguridad o control para su identificación, y entre los mecanismos o remedios legislados para ello, destaca la creación de libros de registro de seguidores en cada club, pues con esta medida se pretender poder evaluar la peligrosidad y controlar la actividad de los grupos violentos. Por ello, la entrega de dicho Libro de Registro al Coordinador de Seguridad no es cuestión baladí”.

Finalment, l’Audiència Nacional no considera desproporcionada la sanció imposada atès que aquesta ho és per desobediència reiterada tipificada com infracció molt greu i sancionable des de 60.000€ a 650.000€, havent estat aplicada la menor.