Sanció improcedent amb efectes sobre la classificació

STSJ Madrid 1734/2008, de 30 de desembre, sobre el compliment conforme d’una sanció per alineació indeguda que deixa sense efecte les posteriors decisions derivades d’una consideració d’incompliment pels òrgans disciplinaris esportius.

TOP SENTENCE 

Objecte: recurs contenciós administratiu contra resolució del Comitè Espanyol de Disciplina Deportiva (CEDD) de 9 de juliol de 2004 que va desestimar un recurs de reposició contra resolució del mateix comitè de 21 de maig de 2004 on es va desestimar una reclamació federativa que tenia el seu origen en una declaració d’alineació indeguda d’un jugador de futbol juvenil (Lliga Nacional de Futbol Aficionat – LNFA-) amb efectes sobre la classificació del club.

Fets: El Comitè Especial d’Apel·lació per assumptes de la LNFA, a reclamació del club Vélez FC, va revocar una decisió del Jutge de Competició i Disciplina del INTA (Lliga Nacional de Juvenils) d’11 de març de 2004 i va considerar que en un partit de futbol el Club CA Juval va incórrer en alineació indeguda d’un jugador, decisió que va confirmar el CEDD i que va suposar que el club: “perdía la condición de campeón de grupo y su ascenso declarado el 2 de mayo de 2004”.

El jugador no podia haver participat en aquell partit per haver estat sancionat amb un partit de suspensió per acumulació d’amonestacions. La sanció va ser notificada el 27 de gener de 2004 i l’endemà el club va jugar un partit aplaçat en el qual no es va alinear al jugador sancionat. Per aquest motiu, ja es va alinear en els partits següents i en el primer que ho fa, contra Vélez CF, es genera el conflicte al denunciar-se una alineació indeguda de diferents jugadors que el jutge de la competició desestima en primera instància i que genera un recurs d’alçada davant el Comitè Especial d’Apel·lació si bé limitat a la indeguda alineació del jugador sancionat abans indicat. El recurs es estimat i va suposar la pèrdua del partit que el seu club havia guanyat. Es va entendre que: “la cláusula especial del artículo 95 (Estatutos federativos – RFEF-) lo único que contiene es una habilitación opcional y potestativa para que un jugador que se encuentre sancionado por acumulación de 5 tarjetas pueda ser alineado sin problemas en un encuentro aplazado suspendido, sin tener que sujetarse forzosamente a la prohibición expresa que sí se deriva en este caso de la aplicación directa y general del punto 1 del precitado artículo 94”.

El club CA Juval disconforme interposa un recurs davant del CEDD qui confirma l’alineació indeguda i la sanció entenent que: “la del artículo 95 es una mera opción potestativa, pero que si que hay que sujetarse forzosamente a la prohibición expresa de alineación, directa y general del punto 1 del artículo 94 de los Estatutos en los partidos que se celebren inmediatamente“. I aquesta decisió,  es confirmada en reposició, a instància del CD Puerto Malagueño, club que resulta directament afectat per la decisió, pel propi CEDD i és l’objecte del recurs contenciós que aquesta entitat interposa al ser desplaçada de la condició de campió de grup.

Decisió: Estimar el recurs

Motivació: Desprès de rebutjar les al·legacions de manca de motivació, l’òrgan judicial analitza les previsions de les normes federatives relacionades amb el conflicte, en concret,  els articles 94.1 (abast de la suspensió), 95.1 (efectes de la suspensió derivada per acumulació d’amonestacions i efectes sobre partits aplaçats) i 104.1 (sanció imposable).

El Tribunal també recorda l’article 81 de la llei 10/1990, den l’esport on s’indica que: “las sanciones impuestas a través del correspondiente expediente disciplinario serán inmediatamente ejecutivas, sin que las reclamaciones o recursos interpuestos contra las mismas paralicen o suspendan su ejecución”, i l’article 30 del RD 1591/1992, de 23 de desembre, sobre disciplina esportiva i la possibilitat dels òrgans disciplinares de suspendre raonadament l’execució de sancions.

Sobre la consideració que: “sanciones posteriores no pueden afectar a partidos anteriores”, és a dir, que s’haurien d’haver disputat abans en el temps, el TSJ interpreta que: “no se alcanza de qué especial forma se puede alterar el resultado de los partidos por el mero hecho de provocar una sanción de suspensión en un jugador propio para hacer que no juegue un partido y obtener así un beneficio, pues siempre el equipo para el que juega puede alinearle o no por cualquier otro motivo que considere conveniente, sin recurrir a la artificiosa excusa del cumplimiento de una sanción “, i diu que: “el jugador cumplió su sanción conforme dispone preceptivamente y con carácter general el artículo 94.1 sin utilizar la opción potestativa del 95.1, el cumplimiento de no jugar el partido inmediatamente siguiente, cuando hasta entonces venía siendo alineado en todos, coincide íntegramente con la propia y única conclusión ajustada a las normes”.

Sobre l’abast de l’article 95.1 dels estatuts aclareix que: “de su lectura se desprende que esta excepción no contiene un mandato imperativo sino de carácter potestativo (solo habla de "poder alinearse"), al ofrecer la facultad de poder alinearlo en dicho partido aplazado, y cumplir la sanción en el siguiente que correspondiera por orden de calendario (aun alterado el orden originario por aplazamientos), pero por supuesto no trasluce la obligatoriedad del cumplimiento de la sanción precisamente en dicho partido aplazado, y mucho menos lo contrario”.

Per això, i perquè no s’acredita mala fe en el comportament del club, perquè les normes a l’àmbit sancionador, per aplicació dels principis informadors de l’àmbit penal, s’han d’interpretar a favor del presumpte infractor, per l’executivitat de les sancions i per la interpretació restrictiva de les excepcions, s’estima el recurs contenciós i s’anul·len les resolucions en controvèrsia amb el restabliment dels drets esportius de la recurrent.