Responsabilitat solidària per comiat de futbolistes (futbol sala)

Interlocutòria del Tribunal Suprem de 8 de setembre de 2016 (rec. 1957/2015) sobre responsabilitat solidària per comiat d’esportistes de futbol sala

Objecte: recurs de cassació per a la unificació de doctrina contra sentència del TSJ Andalusia de 22 de gener de 2015 que va confirmar una sentència del Jutjat social núm.7 de Granada estimatòria en un procediment sobre comiat i quantitat

Fets: L’empresa Oxipharma, sl, (gasos medicinals I industrials) subscriu l’any 2011 amb l’entitat esportiva CD Construcciones Rodriguez (futbol sala) un contracte de patrocini i es compromet a pagar les quantitats necessàries per fer front al pagament dels deutes del club durant la vigència del contracte. El club, per la seva banda, es compromet a fer un canvi de denominació social que passa a ser CD Oxipharma FS. El club ascendeix de categoria però uns problemes entre la mercantil i el consistori de Granada relacionats amb el pavelló esportiu provoquen que l’entitat esportiva no formalitzi cap inscripció a la lliga de futbol sala. Tanmateix, es trenca el contracte de patrocini amb efectes 30.06.2012. Els esportistes professionals contractats i que es troben sense feina reclamen les quantitats degudes per comiat. Les relacions amb el club i els jugadors eren preses des de la mercantil (negociacions contractuals, retribucions, viatges de l’equip, etc). El Jutjat Social i el TSJ d’Andalusia accepten la reclamació al considerar de l’existència d’una responsabilitat solidària del club esportiu i de la mercantil que era la gestora dels seus contractes i de la marxa del club.

Les entitats responsables entenen que el criteri contradiu d’altres adoptats pel TSJ de Galicia i interposen el recurs de cassació esmentat.

Decisió: Inadmissió i declaració de fermesa de la sentència recorreguda.

Motius: Es declara una deficient interposició del recurs perquè: ”a) de acuerdo con el artículo 224.1 a) de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social el escrito de interposición del recurso deberá contener una relación precisa y circunstanciada de la contradicción alegada en los términos de la letra a) del apartado 2 del artículo 221, evidenciando que concurre la substancial contradicción de sentencias y argumentando sobre la concurrencia de las identidades del artículo 219... siendo criterio doctrinal en tal sentido que el incumplimiento de la exigencia prevista en el art. 224.1 a) de la Ley Reguladora de la Jurisdicción Social constituye un defecto insubsanable ( sentencias, entre otras, de 28 de junio de 2006, R. 793/2005 , y 21 de julio de 2009, R.1926/2008)”, i b) d’acord amb els articles 224 LRJS i 477.1, 481.1 i 483.2.2º de la Llei d’Enjudiciament Civil deberá el recurrente hacer referencia a los particulares aplicables de las sentencias en las que se contenga la doctrina jurisprudencial cuya aplicación se pretende y deberán exponerse, con la necesaria extensión, los fundamentos del recurso”

El TS entén que no es compleixen les exigències o requisits en l’escrit d’interposició presentat.

D’altra banda, perquè el TS recorda que: “la contradicción no surge de una comparación abstracta de doctrinas al margen de la identidad de las controversias, sino de una oposición de pronunciamientos concretos recaídos en conflictes sustancialmente iguales” i, en el cas, no observa acreditada aquesta contradicció amb les sentències seleccionades a l’efecte pels recurrents.

Així, s’estima la sentència de la Sala (TSJ) que resumeix de la següent forma: “La Sala mantiene que existe un grupo de empresa y responsabilidad solidaria, ya que a la vista de los hechos probados, independientemente que los condenados ejercitaran su actividad industrial de forma autónoma, la unidad de empresa se constata en lo que a la relación de los condenados con los hoy actores se refiere, pues la dependencia laboral se establece de forma indistinta por dichos demandados. Reitera que la calificación de los contratos no depende de cómo hayan sido denominados por las partes contratantes, sinó de la configuración efectiva de las obligaciones asumidas en el acuerdo contractual y de las prestaciones que constituyen su objeto, y en el presente caso --continua-- no estamos ante un mero contrato de patrocinio entre OXIPHARMA S.L. y CD Construcciones Rodríguez. Por el contrario, la relación mantenida por los futbolistas hoy actores, con los codemandados cumple con las notas de ajeneidad y dependencia propias de la relación laboral”