Responsabilitat per danys en circuit tancat de ciclisme

STS 345/2019, de 21 de juny, sobre responsabilitat per danys derivats d’un accident en el desenvolupament d’una prova ciclista en circuit tancat.

Objecte: recurs extraordinari per infracció processal i recurs de cassació contra sentència de 22 de setembre de 2016 de l’Audiència Provincial de Vizcaya dimanant d’un procés civil de judici ordinari atès pel Jutjar de primera instància 3 de Durango obert amb motiu d’una reclamació d’indemnització de danys per accident, general amb motiu d’una prova ciclista, adreçada contra diferents demandats entre ells el Club ciclista Ibarreko MTB.

Fets: El Jutjat de primera instància va estimar parcialment la reclamació contra alguns dels codemandats, excloent entre d’altres al club ciclista. En primera instància es condemna a aquells que es considera van tenir a veure amb la celebració de la prova, la responsabilitat de la seva organització i la seguretat vial de l’esdeveniment de la qual cosa es va excloure al club ciclista. En segona instància s’estimen els recursos dels condemnats fonamentats en l’adopció de totes les mesures de prevenció exigides en l’autorització administrativa i en l’incompliment del demandant; es revoca la sentència de primera instància.

No conforme el demandant principal interposa els recursos que donen lloc en aquesta sentència. al·lega, pel que fa al recurs per infracció processal la infracció de normes legals sobre actes i garanties del procés i per vulneració dels drets civils reconeguts a l’article 24 CE. A l’efecte entén que la sentència recorreguda: “hace una valoración de la prueba arbitraria, ilógica e irracional respecto a la existencia de signos evidentes de celebración de la prueba ciclista que califica como dudosa”. Pel que fa al recurs de cassació entén que hi ha oposició a la doctrina jurisprudencial sobre la relació de causalitat dels danys derivats als participants en l’organització de proves esportives ciclistes i de la circulació de vehicles a motor.

L’accident va tenir lloc el 30 d’agost de 2008 i es va produir: “al colisionar el vehículo que pilotaba, (motocicleta) , con el turismo conducido (por uno de los demandados) en el curso de la prueba ciclista Euskal Txapelketa en la que el demandante actuaba como personal auxiliar (moto enllaç)”. El trisme va poder entrar sense cap obstacle al circuit i la prova estava inclosa dintre del calendari de la Federación Vizcaína de Ciclismo la qual tenia concertada una assegurança de responsabilitat civil.

Decisió: Desestimar els recursos

Motivació: La desestimació del recurs per infracció processal es fonamenta pel que fa a l’error notori en la valoració de la prova en considerar que: “De la apreciación de pruebas efectuada por la Audiencia Provincial no se puede concluir la existencia de un error notorio en la valoración de la prueba ( art. 24 dela Constitución ), en cuanto resulta verosímil que el (conductor del turismo) no se percatara de que discurría durante cuatro kilómetros por una carretera en la que se celebrava una carrera ciclista, siendo un hecho probado, que nadie le impidió el acceso, por un error de previsión de la organización, que no tenía bloqueado el acceso por el cruce en que se introdujo el vehículo. Para poder apreciar un error notorio en la valoración probatoria, es preciso que el razonamiento de la sentencia recurrida sea manifiestamente ilógico y/o arbitrario. En el presente supuesto no son irrazonables los argumentos de la sentencia de apelación, en cuanto tras una detenida valoración probatoria concluye que en el espacio por el que circuló el turismo, no consta que hubiese signos externos de que se estuviese introduciendo en un recorrido reservado para una prueba ciclista”.

La desestimació del recurs de cassació amb el qual es pretén: “acreditar la concurrencia de causalidad material y jurídica derivada de la deficiente organización del evento ciclista”el tribunal indica que això no pot fonamentar una condemna la club ciclista ates que amb els fets provats a la sentència recorreguda s’indica que: “la prueba ciclista no fue organizada por el mencionado club, aunque así estuviera previsto, extremo en el que también se coincide en la sentencia de primera instancia”, fets que d’altra banda, diu no han estat objecte del recurs extraordinari per infracció processal.

Es desestimen la resta de motius al.legats i s’accepten els fets provats que es declaren a la sentència recorreguda i que comporten que el demandant principal (conductor de la motocicleta): “fue el único responsable del siniestro”,