Pactes precontractuals i l'interès superior del menor

STS 26/2013, de 5 de febrer, en matèria de contractació de menors per a la pràctica del futbol. Intervenció dels pares i tutela de l’interès superior del menor. Nul·litat de precontracte i de la clàusula penal establerta. FC Barcelona.

El món de l’esport professional es caracteritza per l’elevat interès econòmic que suscita i que atreu, el qual a la seva vegada comporta la construcció jurídica de mecanismes complexes que se situen fins i tot a l’avantsala del contracte professional amb l’única finalitat d’obtenir guanys de tota activitat formativa desenvolupada i de l’aprofitament d’altres d’aquesta. Temps enrere assistíem al denominat “dret de retenció” que s’exercia sobre els joves un cop fitxats i que comportava que llevat d’autorització del club aquells menors romanien obligatòriament dintre de l’entitat sense poder fitxar per altri. Aquest poder excepcional, especialment visible, a l’entorn del futbol ha tingut que adaptar-se als temps i amb això a les normes i principis generals als quals el món de l’esport no podia continuar mantenint llur “complexa illa”.

En el cas, un club de primer ordre, com és el FC Barcelona, amb una reconeguda escola esportiva, instaura jurídicament un complex mecanisme contractual amb la finalitat de garantir l’èxit de l’operació de formació evitant la fugida voluntària de joves jugadors cap altres entitats (competidors esportius). El sistema consisteix en subscriure amb els titulars de la pàtria potestat dels menors diferents contractes alhora (precontracte de treball, contracte de jugador no professional i contracte de treball) fixant uns terminis de durada i unes clàusules de penalització pel cas d’incompliment realment dures i desproporcionades. En el cas, aquesta situació es dona amb un jove de 13 anys.

El TS dicta una sentència perquè clubs esportius professionals i els tribunals inferiors tinguin en compte que: “el interés superior del menor no sólo se erige como el principal prisma en orden a enjuiciar la posible validez de la relación negocial celebrada, sino también como el interés preferente de atención en caso de conflicto” per la qual cosa diu que; “el análisis judicial va mas allá de si la cláusula penal es abusiva o no”. S’ha de contrastar la relació negocial amb els límits que presenta l’autonomia privada i la llibertat contractual i també amb els que deriven de la representació dels fills.

Tanmateix, recorda el tribunal que és perfectament possible configurar una relació negocial de forma complexa mitjançant diferents contractes (com ja es va interpretar pel mateix TS en sentència de 10 de juliol de 2012) sense interdependència causal, però en el cas, aquesta relació es dona l’existència de causa concreta de la funció econòmica i social subjacent: “asegurar, en exclusiva, los servicios del menor como jugador profesional de futbol”. En el cas, el precontracte signat dota d’unitat jurídica a l’entramat contractual garantint la seva finalitat mitjançant diu: “el juego de estipulaciones orientadas a la vinculación a una contratación laboral de una duración que sobrepasa con creces el derecho del menor de decidir por si mismo (10 temporadas) y la supeditación, en caso de incumplimiento a una cláusula penal de mas de tres millones de euros”.

El Tribunal Suprem anul·la el precontracte a partir del component axiològic que informa la tutela de l’interès superior del menor contrasta amb les límits que presenta l’autonomia privada, especialment respecte de l’ordre públic previst a l’article 1255 del Codi civil. Recorda que hi ha matèries o àmbits compresos dins de l’ordre constitucional que no poden ser vulnerats per pactes o contractes de particulars. En aquest marc recorda la doctrina jurisprudencial que recorda que l’interès superior del menor constitueix clara manifestació o pressupòsit del desenvolupament de llur lliure personalitat que no pot ser menyscabada (SSTS 19/4/1991, 31/7/2009, 13/6/2011). Àmbit que no admet la representació.

També, té en compte el TS, els acords internacionals, com la Convenció de Drets del Nens i la Carta Europea de Drets dels Nens, com a referents per a la interpretació dels drets constitucionals i de la resta de l’ordenament jurídic, i la seva translació a la Llei orgànica espanyola de protecció jurídica del menor que a més a més d’implantar la primacia de l’interès superior del menor estableix la interpretació restrictiva de les limitacions a la capacitat d’obrar dels menors.

Del conjunt de fets i fonaments anteriors, el TS indica que: “el poder de representación de los padres nace de la ley y sirve al interés superior del menor y no pude extenderse a aquellos ámbitos que supongan una manifestación del desarrollo de la libre personalidad del menor y que puedan realizarse por el mismo, como decidir sobre su futuro profesional que puede hacerlo a partir de los 16 años”, y que: “no resulta descartable la necesidad de autorización judicial como presupuesto de validez de dichos contratos por analogía de lo previsto en el art.166 del código civil”. En el context laboral assenyala que l’actuació del club també atemptaria contra l’ordre públic en matèria laboral i, específicament, contra el principi de llibertat de contractació que assisteix al menor al no poder decidir sobre el seu futur laboral un cop complerts el 16 anys. A més a més, es recorda que els pactes de permanència en les empreses derivats d’haver rebut una especialització professional tenen una durada limitada a dos anys per l’article 24.4 de l’Estatut dels Treballadors.

Amb aquesta valoració complementada amb una anàlisi de la cessió futura de drets d’imatge (que considera revocables en qualsevol moment) declara la nul·litat del precontracte signat per ser contrari als límits inherents a l’ordre públic en matèria de contractació de menors i deixa “a salvo” el dret que pugui assistir al club per reclamar danys i perjudicis a altres entitats per la via que resulti pertinent.